• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

La síndrome de Gilles de la Tourette: què és i com conviure amb aquesta síndrome

19/01/2018

La síndrome de Gilles de la Tourette és un problema que afecta el sistema nerviós central d'una persona i causa tics (moviments o sons que no es poden controlar i que es repeteixen una i altra vegada). Les persones afectades per aquesta síndrome poden portar vides sanes i productives.

La gent amb síndrome de Gilles de la Tourette té tics motors i tics vocals:

  • Els tics motors són moviments involuntaris de músculs, com parpellejar, agitar el cap, sacsejar els braços o encongir-se d'espatlles.
  • Els tics vocals són sons que fa una persona amb la veu i que no pot controlar. Aclarir-se la gola, escurar, esbufegar i tossir són tics vocals freqüents.

Per poder diagnosticar una síndrome de Gilles de la Tourette a una persona, aquesta ha de tenir com a mínim dos tics motors i un tic vocal. La persona ha de presentar els tics cada dia o de tant en tant al llarg d'un any i aquests han de començar abans que la persona compleixi 18 anys.

La síndrome de Gilles de la Tourette és molt més freqüent en els nens que en les nenes, i es sol iniciar-se entre els 5 i els 9 anys d'edat.

De vegades, la gent amb síndrome de Gilles de la Tourette pot presentar també altres afeccions, com un trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH), un trastorn obsessiu-compulsiu (TOC), o problemes d'aprenentatge.

Ningú sap quina és la causa exacta de la síndrome de Gilles de la Tourette, però algunes investigacions indiquen que es tracta d'un problema relacionat amb els neurotransmissors, unes substàncies químiques que hi ha dins del cervell i que transmeten senyals nerviosos entre les cèl·lules.

La síndrome de Gilles de la Tourette no té cura però, en la majoria dels casos, no cal tractar-lo. Un nen amb síndrome de Gilles de la Tourette sol ser capaç de gestionar els seus tics i de portar una vida normal, anant a l'escola i jugant amb els seus amics. Si els tics no li permeten portar una vida normal, el seu metge li pot suggerir que prengui un medicament.

Visitar a un psicòleg o psiquiatre també pot ser d'ajuda. La síndrome de Gilles de la Tourette no és un problema psicològic, però un bon terapeuta pot ensenyar estratègies d'afrontament i tècniques de relaxació que poden ajudar els nens que ho pateixen. Aquests professionals també poden ajudar en altres problemes que es poden donar juntament amb la síndrome de Gilles de la Tourette, com el TDAH i l'ansietat.

L'estrès i la preocupació poden fer que els tics empitjorin, i els nens amb aquesta síndrome es poden sentir malament pels seus tics. Els psicòlegs i les organitzacions de suport als afectats poden ensenyar als nens a explicar els seus tics als altres.

Els nens amb síndrome de Gilles de la Tourette volen que els tractin com a qualsevol altra persona. Molts nens amb síndrome de Gilles de la Tourette milloren quan es fan grans. Però algunes persones sempre viuran amb els símptomes. El millor és que el fet de tenir aquesta síndrome no fa a la persona menys intel·ligent, i els adults amb aquesta síndrome poden portar vides completament normals i feliços.

Accés a la font:

Síndrome de Gilles de la Tourette. KidsHealth. [Data de consulta: 19/01/2018]

Comparteix