Si el meu fill és molt tranquil, pot tenir TDAH?
Avui dia és difícil no haver sentit parlar de el trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH). De fet, sol ser un dels principals motius de consulta a pediatres, psiquiatres i psicòlegs/es.
El TDAH és un trastorn de base neurobiològica i de simptomatologia persistent durant la vida de la persona. Segons el DSM-V (Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders 5), podem classificar el TDAH en tres subtipus:
- Combinat (inatenció i hiperactivitat-impulsivitat).
- Hiperactiu-impulsiu (hiperactivitat i impulsivitat).
- Inatent (inatenció).
No obstant això, quan pensem en el TDAH, a moltes persones els ve al cap un nen o nena que es mou excessivament, que molesta, que no acata les normes o, com molts pares i educadors verbalitzen, un nen o nena que és " com si tingués un motor dins seu".
És cert que molts dels nens i nenes diagnosticats de TDAH poden enquadrar-se en un perfil amb aquests símptomes, però no tots formen part d'aquest subtipus de TDAH. De fet, segons alguns estudis, el TDAH de predomini inatent en edats escolars és més freqüent que els altres dos subtipus (hiperactiu-impulsiu i combinat). No obstant això, atès que el subtipus hiperactiu-impulsiu i el combinat no solen passar desapercebuts, són més freqüentment derivats per a realitzar una avaluació (Willcutt, 2012).
Si el meu fill és tranquil, pot tenir TDAH?
La resposta és sí. Tot i que el subtipus inatent és el menys conegut, pot arribar a provocar les mateixes conseqüències si no es diagnostica a temps que un TDAH combinat o hiperactiu: fracàs escolar, baixa autoestima, problemes de conducta i/o problemes emocionals.
Segons alguns estudis, el fracàs escolar és encara més freqüent en els TDAH inatents que en els TDAH hiperactius, on els problemes de conducta solen ser més importants que els acadèmics (García Pérez & Magaz Llac, 2007).
I quin és el perfil del TDAH intent?
Habitualment es tracta de nens i, sobretot, de nenes que passen inadvertits/des, són responsables i que sovint consulten per dedicar molt de temps a l'estudi sense que el seu esforç es vegi reflectit en les notes i per tenir un rendiment per sota del que s’espera a l'escola.
Aquesta situació, habitualment els porta a tenir una baixa autoestima i alta frustració per tenir la sensació que són "tontos/es", que no són capaços de tenir un bon rendiment com la resta o que "no serveixen per estudiar". També es pot tenir d'ells la falsa percepció que són ganduls i que no s'esforcen prou. I no només això, sinó que també poden mostrar-se irascibles respecte als aprenentatges o fins i tot mostrar rebuig per cap a ells.
Quins són els símptomes?
El problema sol radicar en què, per la seva menor eficàcia atencional, tenen més dificultats per atendre els detalls; comprendre i relacionar conceptes; discriminar entre estímuls rellevants i irrellevants; percebre de manera selectiva detalls poc importants; oblidar conceptes; distreure’s amb freqüència; perdre el fil conductor de les explicacions; quan se'ls dóna més d'una consigna, és fàcil que en recordin una, però oblidin la resta, etc.
En què m'he de fixar per detectar si el meu fill o alumne és TDAH inatent?
Existeixen una sèrie de símptomes que ens poden fer sospitar tals com:
- Perden detalls importants de la informació que llegeixen o escolten, com si presentessin dificultats de memòria;
- Requereixen de més temps per captar la informació, és a dir, triguen a processar el que se'ls explica;
- Perden el fil de les explicacions;
- Semblen estar atents, però quan se'ls pregunta, no ho han entès bé o no poden concretar la idea principal;
- Quan compten amb més temps, poden elaborar respostes que sorprenguin per eficaces;
- Cometen errors en l'execució de tasques mecàniques com ara operacions matemàtiques o ortografia per falta d'atenció (per exemple, no fixar-se en el signe de les operacions o oblidar accents) i poden tenir un rendiment variable (sensació que un dia saben fer alguna cosa i a l'endemà no); entre d'altres.
I què podem fer si observem que això li passa al nostre fill o alumne?
Si observes en el teu fill o filla o alumnes alguns d'aquests símptomes, és important consultar amb un especialista que avaluï i confirmi o descarti la presència d'un TDAH de tipus inatent, abans que segueixi passant desapercebut i tingui repercussions negatives en els diferents àmbits de la seva vida.
D'altra banda, segons els estudis i la pràctica clínica, els mètodes que combinen una reeducació psicopedagògica i farmacològica són els que han demostrat més eficàcia en el tractament d'aquest trastorn.
Bibliografia:
García Pérez, E.M. & Magaz Lago, A. (2007). Niños hiperactivos e inatentos: guía para padres y maestros. Madrid: Fundación CALVIDA.
Willcutt, E.G. (2012) The prevalence of DSM-IV Attention-Deficit/Hyperactivity Disorder: A Meta-Analytic Review. Neurotherapeutic; 9: 490-499.
Moreno Fontiveros, M.ª Ángeles, Martínez Vera, M.ª José, Tejada González, Antonio, González Igeño, Visitación, & García Resa, Oscar. (2015). Actualización en el tratamiento del trastorno del déficit de atención con/sin hiperactividad (TDAH) en Atención Primaria. Revista Clínica de Medicina de Familia, 8(3), 231-239.
