• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

Què és i per a què serveix una anàlisi d'orina?

31/03/2016

En què consisteix l'analítica d'orina

És una prova que analitza les característiques i la composició de l'orina.

Quina és la composició de l'orina?

La composició normal de l'orina és d'un 95% d'aigua, un 2% de sals (orgàniques i inorgàniques), un 2,5% de productes del metabolisme de les proteïnes (urea, àcid úric, creatinina) i pigments que li confereixen el seu color groguenc característic (urocromo, urobilinógeno, protoporfirina).

En condicions normals, en l'orina no s'hi ha de trobar glucosa ("sucre"), sang (excepte en casos de febre i de forma transitòria), bacteris, glòbuls blancs (leucòcits) ni proteïnes.

Per a què serveix

L'anàlisi d'orina permet valorar:

  1. La funció dels ronyons, mitjançant la determinació de la densitat de l'orina. En condicions normals, els ronyons són capaços de variar la concentració de l'orina en funció de les pèrdues corporals de líquids. En cas de deshidratació, per exemple, els ronyons "estalvien" aigua i produeixen menys orina i més concentrada. D'aquí que en situacions de diarrea, vòmits o febre l'orina sigui més fosca i amb una olor més intensa.
  2. Per valorar la repercussió de diferents malalties. Atès que els ronyons produeixen l'orina a partir d'un filtrat de la sang, es pot avaluar la repercussió d'algunes malalties mitjançant l'anàlisi de l'orina. És el cas, per exemple, de la diabetis, malaltia en la que quan la concentració de glucosa ( "sucre") en sang sobrepassa un determinat nivell, apareix també en l'orina.
  3. Per detectar gèrmens (generalment bacteris), en cas de sospita d'infecció d'orina, en nens amb dolor amb la micció, dolor lumbar i febre o en lactants amb febre sense causa evident. En aquests casos, a més, permet identificar el germen responsable de la infecció (urocultiu) i la seva sensibilitat als antibiòtics més utilitzats (antibiograma). Veure figura 1.
  4. Per detectar la presència d'algunes substàncies que en condicions normals no estan presents en l'orina, conseqüència de malalties del metabolisme o de la ingesta de medicaments o drogues. Aquesta anàlisi resulta d'utilitat en cas de nens amb pèrdua de consciència o estat de coma de causa desconeguda per descartar que la seva causa sigui una intoxicació per algun fàrmac.

Com s'obté la mostra

En nens més col·laboradors i continents (que contenen l'orina), mitjançant la micció, a meitat de raig, en un pot de plàstic estèril. Per evitar la contaminació de l'orina és molt important, abans de col·locar-lo, rentar molt bé amb aigua i sabó la zona genital de l'infant.

En nens petits o nens que no contenen l'orina, es pot recollir mitjançant la col·locació d'una bossa de plàstic (polietilè) estèril, que recull l'orina després de la micció.

Per evitar la contaminació de la mostra és important, a més del rentat previ, el recanvi de la bossa cada 45-60 minuts.

Atès que no es tracta d'un mètode de recollida estèril, si l'anàlisi d'orina recollida d'aquesta manera surt alterat pot ser necessari obtenir una mostra directament de la bufeta de l'infant, mitjançant sondatge vesical o mitjançant punció suprapúbica.

Figura 1. Exemple d'anàlisi d'orina, urocultiu i antibiograma en un cas d'infecció urinària per Enterococcus faecalis.

Comparteix