«Segons el que mengis, ets una persona més interessant i brillant»

17/07/2016

Entrevista a Carme Ruscalleda, reconeguda cuinera a nivell internacional i propietària del Restaurant Sant Pau que compta amb tres estrelles Michelin.

«La cultura també es mastega i es beu»

Com mengen els nostres fills avui dia?

Com la majoria de nutricionistes, opino que la població mai no havia estat tan ben alimentada i nodrida, però això no vol dir que es mengi adequadament... És un tema important i llarg d’analitzar i discutir: es mengen prou natura i prou cultura? Jo defenso que la cultura també es mastega i es beu i, en aquest sentit, potser sí que hem de treballar més.

Quines conseqüències pot tenir això en els nens?

Si una família no té a la llista de coses importants la cuina i la nutrició sana, pot desenvolupar, per exemple, malalties. El món oriental guareix a través de l’alimentació. Els bons aliments són una font d’energia, de felicitat i d’inspiració. Jo defenso que segons el que mengis, ets una persona més interessant i brillant; per exemple, si et nodreixes amb pinso, ets una persona més gris. Per això és molt important pensar què ens enduem a la boca.

«Segons el que mengis, ets una persona més interessant i brillant»

Actualment, hi ha una creixent obesitat infantil. És només deguda a l’alimentació?

És deguda als abusos i als mals hàbits. A vegades, també hi ha una genètica que acompanya. Però si, a més de tenir aquesta genètica, hi ha el dopatge de productes de pastisseria, amb uns greixos que no pertoquen i amb una vida sedentària, l’individu anirà engreixant. Al final, això és com tot: dedica un moment a pensar què estàs fent amb la teva vida, com et comportes, què menges, etc. Un dia pot ser divertit menjar un dolç, però ensenyem els nostres fills a menjar pa amb oli i sal; cultivem el seu gust. La salut és menjar una mica de tot massa de res.

«Compra tomàquets a algú que estimi el fet de vendre tomàquets»

Què en pensa dels productes transgènics?

Forma part de la cobdícia de la producció; buscar que un tomàquet duri molt i no es faci malbé. Al final, fas una anàlisi i resulta que el tomàquet té gens de peix. Com pot ser que un vegetal tingui gens de peix? Un tomàquet té una vida curta i has de saber comprar-lo; saber que no tots tenen la mateixa mida ni el mateix gust. Per tant, compra tomàquets a algú que estimi el fet de vendre tomàquets. El que fa falta és que el producte sigui sa; la transgènia va en contra de la salut i, per tant, no interessa encara que el producte final sigui molt maco. Els aliments els dissenya la natura, no nosaltres.

Vostè és autodidacta, oi?

Totalment. Només he treballat a la meva cuina. Tinc la sort de venir d’una família agrícola i pagesa que comerciava amb els aliments que produïa; vivíem de vendre la llet de les vaques, el vi de la vinya, els llegums i les verdures del camp. Això fa que la taula canviï a cada estació. Cada temporada té unes formes, unes olors, unes flaires i uns gustos diferents. Era una taula on s’analitzava molt el producte i érem conscients que aquest tenia unes qualitats diferents perquè la naturalesa manava. Tots aquests coneixements fan que aprenguis sense adonar-te i si, a més, la cuina ja t’atrau, aprens a fer-la teva.

«Els aliments els dissenya la natura, no nosaltres»

Com s’ensenya això a l’escola?

Està bé que a l’escola es parli del valor d’un all o d’una ceba, però aquests valors s’han de practicar a casa. Avui dia, és difícil que un nen vegi com es muny una vaca o com una gallina pon un ou, però el que no pot ser és que descobreixi a una granja escola que una fruita té pell o pinyol perquè només n’ha pres en un batut o un bric, o que no sàpiga que un enciam té una arrel amb sorra perquè només n’ha menjat dels que ja van tallats i en una bossa.

Creu que s’ha d’obligar els nens a menjar de tot?

Obligant-los no s’aconsegueix res, només que es tanquin més. Els nens es guanyen mitjançant el gust per les coses bones. La canalla té la percepció gustativa molt desenvolupada. Els agrada el gust dolç i el color ros, per tant, és difícil que mengin la verdura, ja que no els sedueix; aleshores, no els donis una verdura amorfa i bullida, sinó proposa un plat de verdures bo i divertit, que no sigui una pasterada.

Els seus fills han anat de colònies?

Sí, i tant. Hi van anar de petits i hem tingut records de tota mena. És una experiència molt positiva i, encara ara, a vegades ens expliquen coses de les colònies. Els meus fills han anat molt a la vinya de l’avi i estan sovint en contacte amb la natura, però per a un nen de ciutat les colònies són meravelloses; veure que una gallina té plomes, que un ou pot sortir una mica brut i s’ha de rentar… Els nens s’han de tacar els pantalons amb l’herba i la mare s’ho ha d’esperar. Els esteu oferint el contacte directe amb la natura i aquesta ens carrega d’energia. Natura pura i dura.

Aquesta és una entrevista realitzada per La Granja, Granja Escola que es dedica íntegrament a l’educació i l’ensenyament de nens i joves en edat escolar a través de les emocions. 

La Granja contesta:

Què puc fer perquè el meu fill/a mengi bé i de tot?

Si vols que el teu fill estigui sa i apreciï la bona taula, les aromes d’una bona paella feta amb el cor o la conversa després d’un àpat, cultiva a casa la cultura culinària. Participeu tots en la compra i fes que el nen comprovi si el tomàquet fa olor a tomàquet abans de comprar-lo. Anar a comprar ha de ser una activitat guiada i amb una intenció: inculcar al nen una cultura tradicional i centenària. 

A casa, els dies que tingueu més temps, feu tallers de cuina; el nen pot fer l’arrebossat, tallar els tomàquets o amanir els menjars amb un toc original, una manera d’entrenar també la creativitat. A taula, apagueu la televisió i parleu del dia; de les coses positives que han passat a la feina i a l’escola, per potenciar l’optimisme. Agraïu, també, el sopar i aquella aroma del tomàquet que el fill ha escollit per a tu. 

Si voleu inculcar la cultura culinària al vostre fill, és possible, no calen diners. Només fan falta temps i ganes de fer una activitat nova molt enriquidora!

Bon profit!