Sabies que els nens encara presenten risc d'ofegar-se en sortir de l'aigua?
21/07/2015
Font:
Un dels factors a tenir en compte aquest estiu és l’ofegament dels menors en aigua, ja que cada estiu moren 5.000 menors per aquest motiu.
Per sort, la vigilància per part d'adults evita molts ofegaments i molts d'ells són rescatats de l'aigua. No obstant, tot i que s'hagi aconseguit treure al nen de l'aigua encara existeix risc de que s'ofegui.
Dos dels motius que poden causar l’ofegament dels nens després de banyar-se poden ser l’ofegament sec i el secundari. Aquests dos tipus es poden produir després que el nen hagi sortit de l’aigua. Algunes de les conseqüències d’aquests ofegaments poden ser danys danys cerebrals, problemes respiratoris i fins i tot la mort.
Segons el pediatra Elumalai Appachi “aquests són els motius bàsics pels quals cada nen que cau a l’aigua o pateix una situació d’ofegament ha de ser traslladat immediatament a urgències”. Appachi afegeix que “és possible que el nen es recuperi si s’actua ràpidament”.
Ofegament sec
El Dr. Appachi defineix l’ofegament sec com “el procés en el qual la laringe es contrau com a protecció. No s’introdueix res d’aigua en el cos però tampoc aire”. No obstant això, en un ofegament comú la laringe del nedador no només no es contrau sinó que l’aigua s’introdueix fins els pulmons.
Aquest fenomen es diu laringospasme, és a dir, una contracció dels músculs a la via respiratòria. Quan més temps tardi en relaxar-se la laringe, més tardarà el cos a recuperar oxigen. El pediatra Elumalai Appachi assegura que “el fet d’estar sense oxigen, encara que només sigui uns pocs minuts, és molt negatiu”. Els nens amb dificultats respiratòries com asma o problemes de cor estan molt més exposats a aquest risc..
Ofegament secundari
L’ofegament secundari o derivat es produeix quan l’aigua s’introdueix en els pulmons i es queda estancada. Aquesta acumulació de líquid als pulmons es diu edema pulmonar, que provoca problemes per respirar o una respiració accelerada i que pot derivar en un so “cruixent o crepitant”. Segons Elumalai Appachi, “el nen pot començar a tenir aquestes dificultats respiratòries una hora després”. El pediatra afegeix que “l’afogament secundari pot ser suficientment greu com perquè el nen necessiti un respirador”.
Una de les recomanacions que el Dr. Appachi fa és que com més jove sigui el nen, més atenció ha de rebre quan es banyi. En aquest sentit, els bebès o nens que comencen a caminar es poden ofegar amb la poca aigua que utilitzen els seus pares per banyar-lo.
El més important pel pediatra Elumalai Appachi és que els pares “vigilin des de molt a prop els seus fills quan es banyin i els socorrin ràpidament”. Un estudi de l’Hospital Sant Joan de Déu confirma aquest apunt, ja que una millor vigilància evitaria 8 de cada 10 afogaments en nens. Appachi assegura que “encara que els nens hagin estat submergits entre un o dos minuts, han d’anar immediatament a l’hospital”.
Accés al document original:
Kids Can Drown Even After Leaving the Pool. Cleveland Clinic. Acceso Julio 2014.