Els riscos de les xarxes socials en la salut mental dels adolescents

Les xarxes socials formen part de la nostra vida. Plataformes com ara Facebook, Twitter i Instagram han revolucionat la manera de connectar entre nosaltres i són utilitzades per una de cada quatre persones en tot el món.

Les xarxes socials han esdevingut un espai en el qual formem i construïm relacions, configurem la nostra pròpia identitat, i ens expressem i coneixem el món que ens envolta. Però hem valorat prou quins riscos suposa?

La major incidència de l'ús de les xarxes socials es dóna entre els joves de 16 a 24 anys,  un període crucial per al desenvolupament emocional i psicosocial de les persones. Precisament per això, és necessària una major comprensió de l'impacte de les xarxes socials en els joves, posant especial interès en com aquestes poden afectar a la seva salut mental.

De quina manera les xarxes socials afecten a la salut mental?

Molts joves no han conegut un món sense accés a Internet i a xarxes socials. L'ús diari, o gairebé diari d'Internet, ha augmentat ràpidament en l'última dècada. El 2007, només el 22% de les persones del Regne Unit tenien almenys un perfil en les xarxes socials; mentre que al 2016, aquesta xifra havia augmentat al 89%. Ser un adolescent és ja prou difícil, però les pressions a què s'enfronten els joves connectats a les xarxes, són sens dubte úniques per a aquesta generació digital. 

Sabem que les xarxes socials més populars són font d'innombrables beneficis i avantatges per als seus usuaris, però també generen efectes secundaris poc saludables. Un nou estudi, realitzat entre joves britànics, se centra en un problema molt particular: el benestar i la salut mental dels usuaris d'aquestes aplicacions, sobretot Instagram, la qual es considera la pitjor xarxa per a la salut mental dels adolescents. 

Els efectes negatius:

Ansietat i depressió

Un de cada sis joves experimentarà un trastorn d'ansietat en algun moment de la seva vida, i les taxes d'ansietat i depressió en els joves han augmentat un 70%. L’estudi ha demostrat que quatre de cada cinc joves, afirmen que l’ús de les xarxes socials fan que els seus sentiments d'ansietat empitjorin.  Veure amics constantment de vacances o gaudint de les nits, pot fer que els joves sentin que s'estan perdent coses mentre que altres gaudeixen de la vida. Aquests sentiments poden promoure un "comparar” i un efecte de "desesperació”. 

Les imatges sovint poc realistes que s’ofereixen a les xarxes socials poden fer que els joves tinguin sentiments d'autoconsciència, baixa autoestima i la recerca del perfeccionisme que es pot manifestar com a trastorns d’ansietat. 

A més dels trastorns d'ansietat, gairebé 80.000 nens i joves del Regne Unit pateixen depressió severa. Hi ha una creixent evidència que vincula l'ús de les xarxes socials i la depressió en els joves. L'ús de les xarxes socials durant més de dues hores al dia també ha estat de forma independent associada amb la mala auto apreciació de la salut mental, un augment dels nivells d'angoixa psicològica i la ideació suïcida. Aquest fenomen s'ha etiquetat fins i tot com a "depressió de Facebook".

Dormir

El son i la salut mental estan estretament lligats. El son és especialment important en els joves i adolescents, ja que el dormir és un moment clau per al seu desenvolupament. El son és essencial perquè puguem funcionar correctament durant el dia i els adolescents necessiten al voltant de 1-2 hores més de son diària que els adults. 

Nombrosos estudis han demostrat que l'ús creixent de xarxes socials té una associació significativa amb la mala qualitat del son en els joves. Utilitzar les xarxes socials a través de telèfons, ordinadors portàtils i tauletes a la nit abans de dormir també està relacionat amb un son de mala qualitat. Es pensa que l'ús de llums LED abans del son, pot interferir i bloquejar processos naturals en el cervell que desencadenen sensacions de somnolència, així com l'alliberament de l'hormona del son, la melatonina. 

Això significa que es triga més a dormir i les persones acaben aconseguint menys hores de son cada nit. Un de cada cinc joves afirma que es desperta durant la nit per consultar missatges a les xarxes socials, cosa que els porta a ser tres vegades més propensos a sentir-se cansats a l'escola, que no pas els seus companys de classe que no utilitzen les xarxes socials durant la nit. 

Imatge corporal

La imatge corporal és un problema per a molts joves, tant homes com dones. Hi ha 10 milions de fotografies noves carregades només a Facebook cada hora, oferint constantment les possibilitats de comparar-se. Un estudi també ha demostrat que les noies expressaven un desig més gran per canviar la seva aparença com ara la cara, el pèl i/o la pell després de passar temps a Facebook.

Assetjament cibernètic

L'assetjament durant la infància és un factor de risc important per a una sèrie de problemes, inclosa la salut mental. L’augment de les xarxes socials ha fet que gairebé tots els nens i joves estiguin en contacte constant entre ells. La jornada escolar permet interaccions cara a cara i el temps a casa està ple de contactes a través de les plataformes de les xarxes socials. Encara que bona part d'aquesta interacció és positiva, també presenta oportunitats per a aquells que volen continuar amb el seu abús fins i tot quan no estan físicament a prop d'un individu.

L'augment de la popularitat de les aplicacions de missatgeria instantània, com ara Snapchat i WhatsApp, també es pot convertir en una problema ja que actuen com a vehicles ràpids per difondre missatges de propaganda i difondre imatges.

Set de cada 10 joves han experimentat ciberassetjament. Aquestes estadístiques són extremadament preocupants per la salut general i el benestar dels nostres joves. Les víctimes d'assetjament escolar tenen més possibilitats d'experimentar baix rendiment acadèmic, depressió, ansietat, sentiments de soledat i canvis en els patrons de son i d'alimentació, que podrien alterar la seva vida.

Por de perdre's alguna cosa (FOMO)

FOMO són las inicials de fear of missing out, que es pot traduir per “por de perdre’s alguna cosa”. L’expressió descriu una nova forma d’ansietat sorgida amb la popularització del mòbil i les xarxes socials, una necessitat compulsiva d’estar connectats. 

En essència, FOMO és la preocupació a que els esdeveniments socials, o de qualsevol altra mena, puguin tenir lloc sense que hi siguem presents per gaudir-ne. FOMO es caracteritza per la necessitat d’estar constantment connectat amb el que fan les altres persones, per no perdre's res. L'intercanvi de fotos i vídeos a les xarxes socials significa que els joves experimenten un corrent pràcticament interminable d'experiències d'altres, que potencialment poden alimentar els sentiments de que s’estan perdent coses. 

Els efectes positius:

Però no tot és dolent a les xarxes: els aspectes més positius en els quals van destacar aquestes apps van ser la capacitat de prendre consciència (sobretot a YouTube), d'expressar-se i trobar una identitat pròpia (Instagram) i de crear comunitat i trobar suport emocional (Facebook).

Auto expressió i identitat pròpia

L’auto expressió i la identitat pròpia són aspectes importants del desenvolupament en joves i adolescents. Aquesta etapa és un moment en què els joves intenten experimentar coses noves, diferents aspectes de si mateixos i la seva identitat. Al llarg d'aquest període, els joves tenen un mitjà per expressar-se i explorar qui són.

Els mitjans socials poden actuar com una plataforma eficaç per a una auto expressió positiva, que els permet presentar el millor de sí mateixos. Són capaços de personalitzar els seus perfils amb imatges, vídeos i paraules que expressen qui són i com s'identifiquen amb el món. Les plataformes de mitjans socials també són llocs per a que els joves comparteixin contingut creatiu i puguin expressar els seus interessos i passions amb els altres. Ser capaç d’ "agradar" o "seguir" pàgines o grups, fa que els joves puguin construir un "catàleg d'identitat" que els representi. 

Fer, mantenir i construir relacions

Les plataformes de les xarxes socials ofereixen als joves una eina útil per fer, mantenir o fer realitat relacions interpersonals a nivell mundial. Això pot ser a través d'estar connectat amb amics i familiars d’arreu del món, que d'una altra manera seria impossible. També poden realitzar nous amics a través de les xarxes, tot i que els joves haurien d'abordar això amb precaució i només haurien de trobar-se per primera vegada en entorns segurs.

L'aspecte de la construcció de comunitats també és un element positiu. En unir-se a "grups" o "pàgines", els joves poden envoltar-se de persones similars amb qui comparteixen els seus pensaments o inquietuds. Aquests grups poden ser minories en el món real, però poden crear comunitats en línia que proporcionin una xarxa segura per als joves, com ara aquells de la comunitat LGBT o les minories ètniques. Els mitjans socials permeten que aquests joves es connectin i generin sentit de comunitat, tot i la separació geogràfica.

Accés a les fonts de consulta:

Social media and young people's mental health and wellbeing. Royal Society for Public Health. [Data de consulta: 05/07/2018]