Les reines del camuflatge: nenes amb Trastorn de l'Espectre de l'Autisme (TEA)

Tímides, inhibides, solitàries, ansioses, perfeccionistes, amants de la rutina, amb passions intenses.... Aquests són alguns dels qualificatius que reben les nenes amb Trastorn de l'Espectre de l'Autisme (TEA) abans d'arribar a un diagnòstic clínic.

El TEA es caracteritza per dificultats en les habilitats socials i comunicatives, juntament amb interessos molt específics i repetitius i/o comportaments estereotipats. Es tracta d'un trastorn més comú en nens que en nenes. De fet, s'estima que per cada nena diagnosticada de TEA hi ha 4-5 nens amb aquest diagnòstic.

Les explicacions amb més suport suggereixen que aquesta diferència és deguda a factors genètics i hormonals. D'una banda, les investigacions suggereixen que les nenes estarien menys afectades per les variants genètiques rares que van unides al TEA. D'altra banda, diferents estudis apunten que el cervell de les persones amb TEA tindria les característiques típiques del cervell masculí manifestades de forma exagerada (teoria del "cervell masculí extrem"); això implicaria nivells anormalment alts de testosterona a l'úter, afectant el desenvolupament del fetus durant l'embaràs.

Una altra hipòtesi per les diferències en la prevalença entre nens i nenes proposa que els instruments de diagnòstic disponibles no estan detectant a un nombre significatiu de nenes amb TEA. De fet, la majoria d'aquests instruments han estat dissenyats treballant exclusivament amb nens.

Per tant, si tenim en compte que aquest perfil de conducta es manifesta de forma diferent en nenes i nens, les proves d'avaluació diagnòstica podrien estar fallant a l'hora d'identificar nenes que sí tindrien un TEA, sobretot aquelles que presenten un nivell d'intel·ligència normal.

Però, ¿Quines són les diferències principals entre les nenes i els nens amb TEA?

En general, les nenes amb TEA es troben millor equipades per a la comprensió social i compten amb més habilitats sociocomunicatives en comparació amb els nens amb TEA. Acostumen a mostrar interès per relacionar-se amb els altres, però no tenen les habilitats socials per a fer-ho amb èxit. Sovint, es relacionen millor amb adults o amb nens més petits, però manifesten dificultats en les interaccions socials amb els seus companys.

Solen presentar interessos més habituals per a la seva edat, menys conductes repetitives com balancejar-se o aletejar i menys alteracions sensorials (com la hipersensibilitat al soroll).

Fins i tot, s'observa que moltes d'elles són capaces de desenvolupar habilitats que les ajuden a "camuflar" les seves dificultats. En concret, aprenen a imitar conductes socials, encara que no les entenguin i no siguin espontànies, o adopten rols passius en les interaccions socials, en el seu desig per aconseguir l'acceptació social del grup. Aquest tipus de conductes provoca que passin desapercebudes, el que fa encara més difícil detectar-les.

Així doncs, quins símptomes poden fer-nos sospitar que una nena té TEA?

Alguns signes d'alerta que posteriorment s'associen a un diagnòstic de TEA en el cas de les nenes són:

• Preferència per la solitud i pobres habilitats socials, sobretot amb els seus iguals.
• Estil de pensament rígid, inflexible.
• Perfeccionisme i alt nivell d'autoexigència.
• Problemes emocionals com l'ansietat o la depressió.
• Mutisme selectiu (deixa de parlar en determinades situacions o amb determinades persones).
• Interessos recurrents i obsessius per temes com els animals, ponis, princeses, la lectura o el dibuix.
• Problemes en la conducta alimentària (anorèxia, bulímia...).

Com actuar davant la sospita de TEA en una nena?

Davant la sospita que una nena presenta símptomes de TEA és recomanable consultar amb un especialista que confirmi o descarti aquest diagnòstic i ofereixi les orientacions corresponents a família i escola.

Les nenes amb TEA no diagnosticades o que reben el diagnòstic de forma tardana solen presentar més problemes emocionals i pitjors nivells d'adaptació social i escolar.