• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

Reflux vesicouretral: causes, diagnòstic i tractament

12/09/2017
El reflux vesicouretral (RVU) és una anomalia que fa que l'orina de la bufeta (el "dipòsit" en què s'acumula fins a la seva eliminació) retrocedeixi i ascendeixi fins als urèters o fins i tot fins als ronyons. És més freqüent en nens que en nenes i fins a la meitat dels casos pot afectar als dos urèters.
 
En la majoria dels nens que el pateixen es deu a una anomalia en el funcionament de l'esfínter ureterovesical, una vàlvula que tenen els urèters en la seva entrada a la bufeta i que en situacions normals no permeten el retrocés de l'orina. En altres casos es deuen a anomalies de la uretra (vàlvules d'uretra posterior) o del funcionament de la bufeta, com ara la bufeta neurògena en nens amb espina bífida.

Per què té tanta importància detectar-ho?

El RVU produeix un augment de risc de patir infeccions d'orina de forma repetida. Aquestes, juntament amb la dilatació dels ronyons que es produeix en els graus més alts de RVU, poden produir cicatrius i la pèrdua de la funció dels ronyons, conduint a una situació d'insuficiència renal crònica i necessitat de trasplantament renal.

Per tant, s'ha de descartar en nens amb infeccions d'orina de repetició o en nens amb una infecció d'orina i germans o pares amb RVU.

Com es diagnostica i com es quantifica la seva gravetat?

El diagnòstic de RVU es realitza mitjançant una prova d'imatge, anomenada cistouretrografia miccional seriada (CUMS). Es realitza introduint, mitjançant una sonda vesical, un contrast en la bufeta. Quan el nen orina s'analitza si, a més d'eliminar per la uretra, puja pels urèters. Aquesta prova, a més, permet avaluar la seva gravetat.

Classificació internacional de RVU segons l'International Reflux Study Committee:

  • Grau I: el reflux arriba només l'urèter, sense dilatar-lo.
  • Grau II: el reflux arriba a l'urèter, la pelvis i els calzes renals, sense dilatar-los.
  • Grau III: el reflux produeix una lleugera dilatació de l'urèter, la pelvis i els calzes renals.
  • Grau IV: moderada dilatació uretropielocalicial amb cert grau de tortuositat, mantenint la visualització de les impressions papil·lars.
  • Grau V: Gran dilatació uretropielocalicial, amb gran tortuositat, pèrdua de la morfologia calicial normal i de la visualització de les impressions papil·lars.
Pres de: Escribano Subías J, Valenciano Fuentes B. Reflujo vesicoureteral. Documents de l'AEPED. 2014;1:269-81

Gestió i cura de nens amb RVU

En primer lloc, com que el RVU pot afavorir les infeccions d'orina, és important detectar-les i tractar-les de forma precoç per prevenir les seves seqüeles sobre la funció dels ronyons. Per tant, s'ha de realitzar una analítica d'orina en cas que el nen presenti símptomes d'infecció d'orina o si té febre sense altres símptomes associats.

La prova d'elecció per descartar la presència de cicatrius en els ronyons és la gammagrafia renal (DMSA).

Pel que fa a la prevenció de la infecció urinària mitjançant l'administració d'antibiòtics, en general només està recomanada en nens amb infeccions d'orina de repetició o amb RVU de grau sever.

És important tenir en compte que no està aconsellada la realització periòdica de cultius d'orina sense que hi hagi símptomes d'infecció. Alguns nens amb RVU poden presentar bacteris en l'orina de forma periòdica sense que aquestes arribin a produir una infecció i, per tant sense produir cap símptoma, situació que es coneix com bacteriúria assimptomàtica.

Pel que fa a l'estratègia a llarg termini, cal tenir en compte que la majoria dels RVU, sobretot els de graus I i II, desapareixen de forma espontània durant els primers anys de vida (fins als cinc anys, generalment). Aquest fet fa que, si el RVU no és sever, si no es produeixen episodis repetits d'infecció urinària i no hi ha una altra malaltia o malformació associada, l'estratègia general sigui conservadora. És a dir, esperar i fer controls per veure l'evolució del RVU i, en els casos en què estigui indicat, realitzar prevenció amb antibiòtic diari.

En casos d'RVU sever o de nens amb RVU de menor grau però són infeccions de repetició malgrat la prevenció amb antibiòtic es planteja el tractament quirúrgic. Excepte en casos de RVU sever o amb malformacions associades que requereixin cirurgia oberta, en l'actualitat en la majoria de nens amb indicació quirúrgica s'utilitza cirurgia endoscòpica, a través de la uretra. Es basen en la injecció d'un material sota la desembocadura de l'urèter a la bufeta, que produeix un petit bony al mateix i modifica el seu trajecte. Aquesta tècnica és efectiva en molts nens i permet evitar el tractament perllongat amb antibiòtics.
 
Accés a les fonts de consulta:
 
Aransay A. Tratamiento endoscópico del reflujo vesicoureteral. Anales de Pediatría Continuada. 2007;5(4):227-9.
Escribano Subías J, Valenciano Fuentes B. Reflujo vesicoureteral. Documentos de AEPED. 2014;1:269-81.
Tekgül S, Riedmiller H, Hoebeke P et al. EAU Guidelines on Vesicoureteral Reflux in Children. European Urology. 2012;62(3):534-42.

Comparteix