Recomanacions bàsiques per afrontar l'estiu amb fills amb trastorn de l'aprenentatge

14/06/2021

Ara que s’acosta l’estiu moltes de les consultes que ens fan les famílies giren al voltant de com plantejar les vacances amb els fills que presenten dificultats d’aprenentatge.

En general, als pares ens apareixen dubtes sobre com organitzar aquest llarg període estival: intentar buscar l’equilibri entre la necessària desconnexió de les feines escolars i el manteniment de les rutines del curs és una comesa difícil. 

Aquests dubtes encara es fan més pronunciats quan els nostres fills tenen alguna dificultat específica en l’aprenentatge o a nivell conductual. Si el rendiment del nostre fill és fluix o inferior al del seu grup-classe ens envaeixi la por a que, durant les vacances, s’oblidi de tot, que quan hagi de tornar a l’escola li costi molt agafar el ritme i que es pronunciïn encara més les diferències respecte als seus companys. 

Algunes de les preguntes que ens plantegen a la consulta són:

  • Hem d’aprofitar per llegir molt?
  • Si a l’escola no li han posat deures els hi hem de posar nosaltres? 
  • Comprem un quadern d’estiu per reforçar la lectoescriptura i les matemàtiques?
  • El deixem descansar o, pel contrari, hem d’aprofitar que està descansat per reforçar tot allò que li costa?
  • L’apuntem a un casal que reforci aspectes que li costin? 
  • Continuem amb la rutina diària d’estudiar en alguna franja horària?
  • Agafem una professora de reforç a casa?
  • Continuem anant a fer reeducació al centre on hem estat assistint tot el curs?
  • Els apuntem a un casal esportiu perquè descansin de l’aspecte més acadèmic? 

Alguns autors opinen que cal aprofitar aquest període de descans escolar per a fiançar els aprenentatges que hagin assolit durant el curs; altres suggereixen que l’estiu els permet anticipar-se als continguts nous que se’ls oferiran el curs vinent, i així aconseguir certa avantatge; i d’altres creuen que aquest període de temps ha de servir per descansar de tot i recarregar piles pel nou curs. 

Tots els raonament tenen la seva part de validesa. Ara bé, a l’hora de decantar-nos per una opció o una altra, cal contemplar diferents variables: 

  1. L’edat i el curs de l’infant.
  2. Si l’infant ja ha estat fent una reeducació o reforç específic durant l’any.
  3. El Trastorn de l’Aprenentatge (TA) del menor i la repercussió que aquest té en l’entorn escolar i familiar.
  4. El volum de feina que l’escola ha donat a l’infant per fer durant les vacances.
  5. Els dèficits o llacunes que el menor tingui en aprenentatges bàsics.
  6. La motivació/ predisposició del nen vers les tasques acadèmiques.
En base a les variables anteriors, hem de veure en quin dels següents dos escenaris està el nostre fill amb TA: 
 
1. Quan el nen ja té el diagnòstic de TA des de fa temps i ha estat fent una reeducació periòdica durant el curs escolar.
 
Si és un nen que ha estat fent un abordatge específic durant tot el curs escolar i la milloria s’ha fet evident és el moment de descansar. L’infant ha de veure que el seu esforç ha valgut la pena, de manera que al setembre torni motivat a l’escola. Els descansos són vitals si volem que la intervenció sigui eficaç. Hem de tenir present que aquests nens porten tot l’any treballant per obtenir uns resultats que, en la majoria de casos, els han requerit un sobreesforç important.  
 
2. Quan el nen acaba de rebre el diagnòstic i és el primer moment en el que ens plantegem “quan” i “com” iniciar l’abordatge.
 
En aquest cas podem plantejar a la família començar amb l’abordatge específic un cop inici el nou curs escolar (setembre) o iniciar un abordatge més intensiu ja a l’estiu: d’aquesta manera el nen no perd més temps i milloraríem el pronòstic, per a que el següent curs vagi més tranquil, ja hagi reforçat els aspectes en els que té dèficits i ja disposi d’estratègies que el puguin ajudar. 

Com a regla general aplicable a qualsevol nen, però en especial en aquell que tingui un Trastorn de l’Aprenentatge, recomanem:

  • Que disposi d’uns dies de descans absolut. Els dies en que tots els membres de la mateixa unitat familiar tenen vacances és vital que el menor pugui desconnectar del tot, per recarregar piles. Aquests dies únicament es recomana que es fomenti la lectura per plaer (buscar estones en que tota la família llegeixi, i que la lectura sigui de llibres que puguin interessar a l’infant). 
  • Si l’escola posa deures cal ajudar-los a organitzar-se. És important mirar el calendari i fixar un horari de treball -en quina franja horària farà els deures- i una planificació a llarg termini, per determinar en quines setmanes es farà el descans total que abans explicàvem. També caldrà fer una previsió de tasques: quantes pàgines de deures es farà cada dia, o fins on s’ha d’haver arribat al final d’una determinada setmana. El reforç positiu dels pares quan compleix l’horari d’estudi i fa les tasques encomanades és vital perquè continuï fent-ho motivat i senti que el seu esforç està compensat. 
  • Per tal d’assegurar-nos que l’infant compleix l’horari d’estudi pot ser útil implantar un "sistema de punts", on aquest és premiat a casa per la consecució d'objectius (vegeu, per exemple, la web: Integratek/pissarrajopuc). Per a què aquest sistema funcioni cal utilitzar recompenses que resultin veritablement atractives, i complir els pactes als que ambdues parts -pares i infant- hagin arribat. És molt important començar exigint resultats fàcilment assolibles, que permetin a l’infant veure que pot aconseguir els objectius. A mesura que el nen agafi confiança, podrem pujar la dificultat de les tasques. 
  • És un bon moment per ensenyar al nen estratègies d’abordatge de les tasques (vegeu, per exemple, la web: Integratek/autoinstruccions), per tal de millorar la seva efectivitat en aspectes com la comprensió lectora, problemes de matemàtiques, expressió escrita, etc. És útil instruir-los en aquestes aprofitant el temari escolar d’aquell curs o els deures que tinguin a l’estiu. 
  • És bo aprofitar que anem tots més descansats per fomentar la lectura diària compartida, amb el pare o la mare, des de casa abans d’anar a dormir. És vital que es tracti d’un llibre que ha escollit ell, que el tema li interessi, i deixar-li total llibertat per decidir si vol que tingui reforç visual i si prefereix que tingui poca lletra. L’objectiu d’aquesta activitat no és consumir un gran nombre de pàgines d’un llibre, sinó que el nen relacioni la lectura amb una activitat plaent. Pot ser útil utilitzar llibres de lectura fàcil®
  • Recomanem no anticipar-li continguts del curs següent. Sempre és millor reforçar conceptes bàsics que ja ha incorporat que no atabalar-lo amb informació nova.

Recomanacions per als infants amb algun TA específic

A nivell específic, en els nens amb Trastorns de l’Aprenentatge (TA) recomanem:

En el cas de que tinguin dislèxia cal reforçar:

En els nens petits que els està costant començar a llegir és un bon moment per fer jocs i activitats de consciència fonològica. Es tractaria de fer jocs on es treballa amb sons i lletres de manera oral. L’objectiu d’aquestes activitats és poder demostrar que les paraules estan formades per sons i que aquests s’emeten amb un ordre determinat i corresponen a unes lletres específiques. Alguns exemples d’exercicis serien: dir quants sons té una paraula determinada (P-A-L-A= 4), dir paraules que tinguin un nombre determinat de sons (3=DIT, 4:MAMA), dir paraules que comencin o acabin amb un determinat so (TAULA, TELA, TOTA), demanar quin és el tercer so de, per exemple, la paraula CASA (=S) o que tregui una lletra o so a una determinada paraula. 

En nens dislèxics que ja tenen automatitzada la correspondència grafema-fonema però que no agafen agilitat seria recomanable practicar diàriament una lectura ràpida de paraules freqüents, amb l’ús de cronòmetre. També caldria reforçar les 10 normes d’ortografia ràpida ensenyant-los la teoria i practicant amb dictats. També es podria començar a treballar el redactat (escriptura d’un text amb frases curtes, donant-li estratègies per organitzar-lo, que tingui una estructura general i ensenyar a utilitzar els signes de puntuació.).

En els dislèxics que estiguin cursant secundària caldrà treballar l’ortografia bàsica, el redactat, ensenyar-los a fer esquemes (llegir, subratllar, memoritzar i repassar) i els passos que han de seguir per ser eficaços a l’hora d’estudiar. A aquestes edats, també pot ser un bon moment per fer un curs de mecanografia, que els permetrà guanyar rapidesa a l’utilitzar l’ordinador. Aquesta agilitat els permetrà gaudir d’adaptacions a l’aula de tipus tecnològic (contestar exàmens amb l’ordinador o utilitzar programes que passen de text a veu) que els poden reduir molt la repercussió acadèmica. 

En el cas de nens amb TDAH cal reforçar:

En els TDAH més petits cal que les tasques que els fem fer durant les vacances siguin curtes, variades, amb un reforç immediat (feedback constant) i exigint que el seu esforç sigui gradual. És bàsic que quan s’acabin les tasques a l’infant li quedi un bon gust de boca: això millorarà la seva autoestima i el motivarà per continuar treballant l’endemà. 

En els TDAH més grans cal incidir en la seva organització del temps i de l’estona d’estudi:

  • Horari d’estudi de les setmanes pactades
  • Ajudar-lo a planificar-se les estones diàries que té assignades per deures (pactar pàgines, temes, què fa primer i què després).
  • Ajudar-lo a practicar com apuntar les coses a l’agenda (colors, post-it, p. ex.) i l’organització de la seva carpeta. 
  • Fer-li agafar els següents hàbits:
    • Treballar sempre al mateix lloc.
    • Disposar de les coses que necessita i tenir-les sempre guardades al mateix lloc.
    • Treballar amb un cronòmetre perquè sigui conscient de quanta estona tarda en fer cada activitat, i així anar prenent consciència de si optimitza el temps emprat a la feina. 

Procurar que compleixi l’horari estipulat de treball i les tasques diàries. Aplicar un registre diari per fomentar que ho està aconseguint. 

De forma específica els pot anar molt bé treballar els següents continguts utilitzant les autoinstruccions:

  • Problemes de matemàtiques
  • Trucs d'associació dels signes amb el significat de l’operació a realitzar en els problemes (+= afegir, pujar, rebre, etc.)
  • Càlcul mental ràpid perquè ho automatitzin (ensenyar-li n+n) 
  • Comprensió lectora
  • Expressió escrita
Davant de qualsevol dubte consulteu l'especialista.
Elisabet Ristol - Neuropsicòloga a la Unitat de Trastorns de l'Aprenentatge Escolar (UTAE)

Elisabet Ristol Orriols

Neuropsicòloga infantil experta en trastorns de l'aprenentatge escolar. Unitat de Trastorns de l'Aprenentatge Escolar (UTAE).