Radiografia de tòrax en nens: en què consisteix, en quins casos es realitza i quins riscos té
En què consisteix la radiografia de tòrax?
La radiografia de tòrax és una imatge en dues dimensions de l'esquelet i els òrgans del tòrax d'una persona que s'obté mitjançant l'exposició d'una part del cos a un feix de radiació.
Com es realitza?
L'estudi es realitza en una habitació especialment condicionada, amb el nen estirat en una llitera (si és petit) o de peu davant d'una pantalla (si és més gran i col·labora). La radiació emesa es recull en una placa situada a la llitera.
Els antics equips, en desús avui en dia en el nostre medi sanitari, contenien una placa de plata que s'enfosquia amb l'exposició a la radiació, ja que en revelar-se les estructures més denses (ossos), que dificulten el pas de la radiació, apareixien més blanques, i les menys denses (aire) més negres. Els equips moderns digitalitzen la imatge mitjançant un ordinador, fet que aporta nombrosos avantatges.
Per a què serveix?
La radiografía de tórax nos muestra el tamaño, silueta y ubicación del corazón, la tráquea, los bronquios, los pulmones y los grandes vasos que entran y salen del corazón (aorta, arteria pulmonar, venas cavas y pulmonares), así como el esqueleto del tórax (columna vertebral y costillas).
La radiografia de tòrax ens mostra la mida, silueta i la ubicació del cor, la tràquea, els bronquis, els pulmons i els grans vasos que entren i surten del cor (aorta, artèria pulmonar, venes caves i pulmonars), així com l'esquelet del tòrax (columna vertebral i costelles).
Com he de preparar al meu fill?
La radiografia de tòrax no necessita d'una preparació específica.
És important, igual que en altres tècniques, explicar en què consisteix, explicar-li al nen que no li produirà dolor ni molèsties i consultar amb el tècnic de radiologia si és possible acompanyar-lo durant la prova, amb la protecció adequada.
Quins riscs té?
Les proves de radiologia es realitzen sempre en base a protocols els que s'utilitza la menor dosi de radiació possible que permeti al metge fer un diagnòstic adequat.
És a dir, que si bé la radiació suposa un risc, sempre s'utilitza la menor dosi possible i hem de tenir en compte també que no realitzar un diagnòstic per no demanar una prova també suposa un risc per al pacient. Per tant, si la prova està justificada, el balanç entre risc i benefici sempre serà favorable per a la salut del nen.
