• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

Quins requisits ha de complir una llar d’infants segura?

19/09/2018

Les llars d'infants han de ser espais on es desenvolupin les habilitats cognitives, motrius i psicològiques dels nens, sense que tinguin lloc accidents per la falta de previsió. Un centre segur per a alumnes d'Educació Infantil ha de complir amb 10 requisits.

María Ángeles Miranda, auditora de riscos infantils i vicepresidenta de l’Associació Nacional de la Seguretat Infantil a Espanya, ha elaborat una llista de 10 accions preventives que ha de complir una escola segura per acollir nens de primer cicle d’Educació Infantil (de 0 a 3 anys) . Existeix una norma d’or perquè una guarderia pugui ser titllada d’escola segura. Sobre aquesta norma, el primer punt de la llista, se sustenten els nou punts següents.

1. Zona de seguretat 
Es tracta de l’espai comprès entre el terra i els 1,20 m d’alçada de tota la instal·lació i els accessos (incloent-hi la zona de trànsit i la d’ús habitual). En aquest espai no ha d’haver-hi elements perillosos accessibles als nens o que els puguin causar qualsevol mena de dany físic o psíquic.

2. Accessos
La delimitació del centre i el control d’accessos han de preservar la seguretat dels menors i protegir-los de persones alienes i d’elements que els puguin causar un accident (tanques per les que puguin escalar, etc.).

3. Instal·lacions generals 
Cal tenir en compte els següents aspectes, des d’un bon començament, en la projecció i la construcció del centre infantil:

  • El terra: ha de ser lleugerament tou. Segons les necessitats que requereixin les activitats, en cada espai s’augmentarà el nivell d’amortiment del sòl.
  • Parets: els cops són constants quan els nens es troben en ple desenvolupament de les habilitats motrius. Per minimitzar les conseqüències d’aquests cops, les parets han de servir de protecció.
  • Portes: en funció de l’espai al qual donen, han de ser inaccessibles per als nens (cuina, sala pels estris de neteja, etc.) o accessibles (zona de trànsit infantil). Cal tenir en compte que els nens poden lesionar alguna de les seves extremitats amb la porta o, si aquestes tenen vidres, poden ferir-se o tallar-se en cas que es trenquin.
  • Finestres: han de ser inaccessibles a la manipulació infantil. No només no han de poder obrir-les, sinó que cal evitar que els equipaments facilitin l’escalada.
  • Escales i desnivells: tots els desnivells a la zona de trànsit infantil han de ser salvables per als nens. La resta ha de ser inaccessible als petits alumnes.
  • Endolls: els que no estiguin situats per sobre de la zona de seguretat, han d’estar equipats de proteccions infantils. En cap cas poden ser accessibles als menors. Tampoc no ho poden ser els dispositius electrònics i els cables que en pengen, que han d’estar situats per sobre d’aquesta zona.

4. Instal·lacions específiques 
Els espais assistencials i d’activitats han de ser totalment accessibles i estar connectats entre si. Cal tenir en compte les següents característiques:

  • Visuals: atendre una necessitat bàsica en particular no ha d’implicar la pèrdua de contacte visual amb el grup en general.
  • Específiques: ha d’haver-hi espais diferenciats i adaptats per a cada assistència concreta i per a cada activitat programada.
  • Polivalents: els espais han d’estar preparats per acollir a nens de diferent nivell i amb necessitats diferents.

5. Equipaments 
Els elements que componen una escola infantil, sigui quin sigui el seu ús (assistencial, lúdic i/o educatiu), han de ser específics per al desenvolupament de la seva funció, estar adaptats a les destreses i habilitats dels nens, així com a les seves mesures antropomètriques, i complir amb les normatives vigents. Mai no es permetrà l’entrada d’objectes des de l’exterior que puguin suposar un risc per a un o per a la resta dels menors (per exemple, una joguina sense el logotip CE a l’etiqueta).

6. Avaluació i auditoria de riscos infantils 
Una instal·lació adaptada i segura, la planificació del seu manteniment, i la prevenció eficaç i concreta només es poden aconseguir amb avaluacions de risc infantils realitzades per professionals i amb l’elaboració d’informes amb solucions precises en funció de la prioritat del risc.

7. Gestió del manteniment 
La majoria de lesions en un centre infantil tenen com a causa un pla ineficaç (o inexistent) de manteniment. Aquest pla hauria de tenir en compte els punts crítics que s’estableixin després d’una avaluació dels riscos i també tots aquells factors més urgents.

8. Formació
El personal del centre infantil ha de rebre formació en prevenció de riscos. Tot sovint se li dóna més importància als primers auxilis (tot i que també cal formar el personal en aquest sentit) que a la integració de forma natural de la cultura preventiva.

9. Emergències 
Encara que és d’obligat compliment, són moltes les escoles infantils de gestió pública que no disposen d’un pla d’autoprotecció. En aquest pla s’ha d’implicar tot el personal del centre i cal dissenyar-lo sota els preceptes de possibles emergències, sempre en funció de les característiques dels nens.

10. Via pública
L’entorn de l’escola també s’ha d’adaptar a les necessitats dels menors i de les seves famílies. Aquests espais públics han de comptar amb senyals que informin als conductors que es troben en un lloc freqüentat per menors i que, per tant, cal que actuïn en conseqüència.

Referència bibliogràfica

Miranda, M. Àngels. Escuelas infantiles “seguras”. Associació Nacional de Seguretat Infantil, 2012 [Accés a la font: 18 gener 2013]. 

Etapa: 

Comparteix