• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

Quins requisits ha de complir una llar d’infants segura?

23/04/2019

L'activitat quotidiana, el foment de les relacions socials i la intervenció singularitzada són els eixos educatius de les escoles bressol. El que tots esperem d’una escola bressol és que sigui un espai que ofereixi propostes a l'abast dels infants, que possibiliti el treball en petits grups i  l’autonomia. 

Ha de tenir en compte la diversitat de les diferents necessitats de cada infant i ha de permetre la descoberta de les pròpies capacitats, en resum: 

  • Espais diàfans, amplis i interrelacionats.
  • Espais transparents i assolellats.
  • Espais educatius. La disposició de l'espai ha de fer possible l'aplicació dels plantejaments pedagògics del projecte de centre.
  • Però també espais accesibles i segurs.

I de què parlem quan diem escoles bressol segures? 

1. Zona de seguretat

És l’espai comprès entre el terra i 1.20 metres d’alçada a tota la instal·lació i accessos (incloent la zona de trànsit i la d’ús habitual). En aquest espai no ha d’haver-hi elements perillosos accessibles pels infants o que els puguin provocar dany físic o psíquic. 

2. Accessos

La delimitació del centre i el control d'accessos han de preservar la seguretat dels nens, protegint-los de estranys i d'elements que puguin  ser causa d’ un accident. Per exemple, les tanques delimitadores dels centres no han de tenir la possibilitat de que els nens puguin escalar-les i la distància entre barrots no ha de superar els deu centímetres perquè els nens no puguin  introduir el cap entre ells.

3. Instal·lacions generals

Cal tenir en compte els següents aspectes, des d’un bon començament, en la projecció i la construcció del centre infantil:

  • Terres: Lleugerament tous, continus, aïllants, antilliscants, i netejables. En funció de les necessitats que requereixin les activitats que es realitzen en cada espai s'augmentarà el nivell d'amortiment dels mateixos. Per exemple, no és el mateix l'activitat que desenvolupen els nens als racons de l'aula, que a l’aula de  psicomotricitat o el sòl existent sota un tobogan.
  • Parets: Tenint en compte que els nens i nenes estan en constant desenvolupament de les habilitats motrius, les caigudes i els cops són constants, per la qual cosa s'han de protegir de manera que es minimitzin les conseqüències d'aquestes caigudes. Es recomana que siguin superfícies llises, i al igual que els sòls, impermeables, fàcilment netejables i resistents al desgast i al foc. 
  • Portes:

o En funció dels espais que connectin han de ser inaccessibles pels infants (cuina, sala d’estris de neteja, armari de llums, porta exterior...) Exemple: les manetes de les portes situades a 1,40 m d'alçada.

o S’ha d’evitar que els nens es puguin enganxar les extremitats, lesionar-se per cops en caires o bé ferides i talls a conseqüència del trencament de vidres. Exemple: “antienganxadits” a les frontisses inferiors, vidres de visualització laminats o temperats, mecanisme “antienganxament” lateral a la zona d’obertura i tancament.

o En cas de portes corredisses: sistema de bloqueig per evitar que puguin obrir i tancar, les guies no haurien de discontinuar el paviment pel risc d’ensopegar.

o En cas de portes de vidre, aquest ha de ser temperat i amb senyalitzacions per evitar confondre’ls amb espais oberts. 

  • Finestres: Inaccessibles a la manipulació infantil, no només no han de poder obrir-les, sinó també cal protegir els fulls si aquesta roman oberta i evitar sempre la disposició dels equipaments de manera que no faciliti l'escalada (per exemple, a la zona de son, els bressols mai han de situar-se sota d'una finestra, ja que l'alçada del nen quan es posa de peu la fa accessible).
  • Escales i desnivells: Tots els desnivells a la zona de trànsit infantil han de ser salvables per als nens que acull l'escola infantil. La resta d’espais han d'estar delimitats i ser inaccessible a la manipulació infantil.
  • Endolls: Els que no es situïn per sobre de la zona de seguretat, han de disposar de proteccions infantils, en cap cas poden ser accessibles als menors. No hem d'oblidar que tots els dispositius electrònics i els cables derivats també han de situar-se per sobre d'aquesta zona.
  • Il·luminació: adequada per a una òptima visió dels espais i les vies d’evaquació. Natural regulable en intensitat: evitant elements tèxtils i vigilar que els cordons de les cortines siguin inaccessibles pels infants. Artificial indirecta i amb la lluminària protegida.
  • Ventilació/ Climatització: ventilació natural a totes les estàncies infantils, zones amb sistemes d’evaquació d’olors si és necessari. Climatització graduable pels adults i en cap cas per sistemes de combustió. Protecció dels elements de climatització situats a la zona de seguretat. 

4. Instal·lacions específiques

Els espais assistencials i d’activitats han de ser totalment accessibles i estar connectats entre si. Cal tenir en compte les següents característiques:

  • Visuals: atendre una necessitat bàsica en particular no ha d’implicar la pèrdua de contacte visual amb el grup en general.
  • Específiques: ha d’haver-hi espais diferenciats i adaptats per a cada assistència concreta i per a cada activitat programada.
  • Polivalents: els espais han d’estar preparats per acollir a nens de diferent nivell i amb necessitats diferents.

5. Equipaments

Els elements que composen una escola infantil, sigui quin sigui el seu ús (assistencial, lúdic i / o educatiu) han de ser específics per al desenvolupament de la seva funció, estar adaptats a les destreses i habilitats dels nens, a les seves mesures antropomètriques i han de complir amb les normatives vigents. 

No es pot incloure equipament que no estigui estrictament pensat per als menors als quals va destinat i per descomptat mai permetre l'entrada d'objectes des de l'exterior que poden suposar un risc per als nens i nenes (per exemple, una joguina sense el logotip CE a l’etiqueta).

6. Avaluació i auditoria de riscos infantils

Ni amb l'estricte compliment de totes les normatives i decrets vigents s'assegura una instal·lació adaptada i segura. La planificació del manteniment, la prevenció eficaç i concreta, només l'ofereixen les avaluacions de risc infantils realitzades per professionals i el derivat informe amb les solucions precises en funció de la prioritat del risc.

7. Gestió del manteniment

La majoria de lesions en un centre infantil tenen com a causa un pla ineficaç (o inexistent) de manteniment. Aquest pla hauria de tenir en compte els punts crítics que s’estableixin després d’una avaluació dels riscos i també tots aquells factors més urgents.

8. Formació

El personal del centre infantil ha de rebre formació en prevenció de riscos. Tot sovint se li dóna més importància als primers auxilis (tot i que també cal formar el personal en aquest sentit) que a la integració de forma natural de la cultura preventiva.

9. Emergències

Encara que és d’obligat compliment, són moltes les escoles infantils de gestió pública que no disposen d’un pla d’autoprotecció. En aquest pla s’ha d’implicar tot el personal del centre i cal dissenyar-lo sota els preceptes de possibles emergències, sempre en funció de les característiques dels nens.

10. Via pública

Els entorns escolars han de tenir en compte les necessitats dels menors i de les seves famílies, com ara que tots els nens han d'anar en un sistema de retenció infantil homologat al seu pes i talla i per a això necessiten espais exteriors on poder realitzar aquesta acció de forma segura i adequada.  Igualment, els espais públics han de comptar amb senyalització que informi  als conductors que es troben en un espai freqüentat per menors i actuar en conseqüència.

Accés a les fonts de consulta:

Decálogo de seguridad en escuelas infantiles. [Data de consulta: 25/03/2019]

M.ª Ángeles Miranda Martínez y Mario Falcón Aliaga. Seguridad en centros infantiles de 0 a 3 años.. © AENOR (Asociación Española de Normalización y Certificación), 2012. ISBN: 978-84-8143-801-7

Etapa: 
Servei de Pediatria de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona

Servei de Pediatria

Unitat d'Hospitalizació

Mariona Fernández de Sevilla Estrach

Aina Martínez Planas

Comparteix