Quin paper juga l’esport en la salut mental dels infants i adolescents?

L’esport és font de salut, però de quina manera afecta la pràctica esportiva en la salut mental d’infants i adolescents? 

Un estudi dut a terme als Estats Units planteja com l’esport impacta en la salut psicològica dels joves, després de confirmar evidències d’associacions tant positives com negatives. Al mateix temps, l’estudi es pregunta quina pràctica esportiva és la més saludable a nivell psicològic i per fer-ho ha estudiat a més d’11.000 nens i nenes d’entre 9 i 13 anys (a partir dels informes sobre salut mental que complimentaven els seus pares o tutors), classificant als menors en quatre grups: participants d’esports d'equip (voleibol, futbol, bàsquet), participants d’esports individuals (gimnàstica, tenis, lluita), participants en esports d'equip i individuals, o aquells que no tenien cap tipus de participació esportiva. 

Esports d’equip o esports individuals?

Els esports d'equip són aquells en què els jugadors treballen junts per aconseguir un objectiu grupal compartit, mentre que en els esports individuals els atletes competeixen individualment per assolir objectius principalment personals. 

L'anàlisi de les dades de l’estudi ha revelat que la participació en esports d'equip aportava més beneficis per la salut mental que la pràctica d’un esport individual. Així doncs, la pràctica d’un esport d’equip es va associar amb puntuacions d'ansietat i depressió un 10% més baixes, puntuacions de baixa autoestima i depressió un 19 % més baixes, puntuacions de problemes socials un 17 % més baixes, puntuacions de pensaments intrusius (veus) un 17 % més baixes o un 12% més baix de problemes d'atenció.

Per contra,  aquells que només participaven en esports individuals van mostrar unes puntuacions d'ansietat i depressió un 16 % més altes, puntuacions de baixa autoestima i depressió un 14% més altes, puntuacions de problemes socials un 12 % més altes i puntuacions de problemes d'atenció un 14 % més altes en comparació amb aquells que no practicaven cap esport.

Sorprenentment, les conclusions van evidenciar que els infants i adolescents que havien participat en esports individuals tenien nivells més alts de complicació de salut mental en comparació amb aquells que no havien participat en cap activitat esportiva.

Hoffmann, psicòleg esportiu de la Universitat Estatal de Califòrnia, Fullerton i l'autor principal de l'estudi “Adolescent Brain Cognitive Development (ABCD)”, diu que els resultats van ser una sorpresa ja que "esperàvem que participar en qualsevol esport, fins i tot un esport individual, aportaria algun benefici en comparació amb aquells que no practiquen cap esport”.

Els riscos dels esports individuals

Andre Agassi, en la seva autobiografia, va dir "Si pogués jugar a futbol en comptes de tennis... Jugo tres cops per setmana a l'escola, i m'encanta córrer al camp de futbol, sabent que el món no s'acabarà si no marco. El destí del meu pare, de la meva família, del planeta terra, no descansa sobre les meves espatlles. Si el meu equip no guanya, serà culpa de tot l'equip i ningú em cridarà. Els esports d'equip són el camí a seguir”

És possible que alguns infants i adolescents que competeixen en esports individuals experimentin un estrès significatiu associat al seu rendiment, cosa que podria contribuir a generar problemes de salut mental. És concebible que els infants i adolescents que competeixen individualment siguin molt conscients de les expectatives de rendiment (reals o percebudes) que generen en els seus pares/tutors, família, companys o fins i tot el públic, la qual cosa podria provocar pressió per tenir un bon rendiment. Els esportistes individuals també són propensos a atribuir els seus fracassos a factors interns, presumiblement perquè no tenen companys d'equip amb els quals puguin compartir la culpa dels rendiments deficients percebuts. Assumir tota la responsabilitat dels fracassos relacionats amb l'esport podria contribuir a una disminució del benestar mental. 

A més, els atletes esportius individuals poden ser susceptibles a l'ansietat física social (és a dir, la por a una avaluació negativa per part d'altres pel que fa al seu aspecte corporal) . La pressió de l'amenaça d'avaluacions negatives del cos per part dels altres seria especialment rellevant per als infants i adolescents que competeixen en esports centrats en el cos ( ballet/dansa), cosa que podria explicar en part per què els esportistes individuals tenen més probabilitats d'experimentar símptomes d'ansietat i depressió en comparació amb aquells que no practiquen cap tipus d’esport.

Els beneficis de la pràctica d’esports d’equip

Por el contrario, la participación en deportes de equipo Per contra, la participació en esports d'equip en comparació amb la no participació esportiva es va associar amb puntuacions d'ansietat, depressió, problemes socials o d'atenció més baixes. 

Participar en esports d’equip pot promoure la salut mental dels nens, nenes i adolescents gràcies a les nombroses oportunitats que es presenten per construir relacions socials i amistats, que poden ajudar a fomentar un sentiment de pertinença en el context atlètic. Les interaccions socials i els sentiments de relació amb els altres són aspectes inherents a la participació en l'esport d'equip. 

Els individus que van mantenir la participació en esports d'equip des de l'adolescència (11-16 anys) fins a una edat adulta estaven menys estressats i tenien menys probabilitats d'experimentar símptomes de trastorn de pànic. La participació en esports d'equip durant l'adolescència també s'ha associat amb menys símptomes de depressió i ansietat en moments posteriors, però aquest patró no es manté en aquells que es dediquen a l'esport individual. 

Més atenció als esports individuals

Hoffmann advierte que el estudio muestra una fuerte correlación entreHoffmann adverteix que l'estudi mostra una forta correlació entre els esports individuals i els problemes de salut mental, però no queda clar què causa aquesta correlació.

Podria ser que els nens i nenes ja predisposats a una millor salut mental tendeixin a la pràctica d’esports d'equip, o fins i tot que els seus pares tendeixin a dirigir-los així. O bé, pot ser que els esports individuals siguin més propensos que els esports d'equip a crear situacions en què un nen experimenta una ansietat aguda pel seu rendiment o potser pel seu aspecte o tipus de cos.

Hoffmann no recomana desanimar la participació dels joves en esports individuals, sinó animar els pares i els entrenadors a ser conscients que els joves lluitadors, ballarins o nedadors poden experimentar estrès o ansietat addicionals i donar-los suport en conseqüència.

Pel que fa al que poden fer els pares d'un nen enamorat del tennis o la gimnàstica per protegir la seva salut mental, Hoffmann suggereix que mantenir línies de comunicació obertes és el millor. Cal fer un seguiment freqüent per assegurar-se que els nivells d'estrès de l’infant són raonables i que gaudeixen de l’experiència esportiva. "No suposeu que els infants gaudeixen d'una activitat només perquè la segueixen fent". 

Una altra estratègia és fomentar la participació en un ampli ventall d'activitats, ja siguin altres esports o fomentant les aficions artístiques i la curiositat acadèmica. Hoffmann desaconsella intentar convertir els nens en especialistes massa aviat.

Rochelle Eime, epidemiòloga del comportament de la Universitat de Victoria a Austràlia afegeix que comprovar els valors i els principis de per què juguen, pot ajudar. "És important que els infants tinguin objectius realistes i que se centrin en el gaudi i el desenvolupament, en lloc de només guanyar". 

A més, quan els adults que envolten el menor estan preocupats per l'èxit i la victòria, aquests poden interioritzar-ho i començar a pressionar cada cop més el seu rendiment esportiu.

Marge d’error

L’estudi també destaca que calen més investigacions ja que les puntuacions de dificultat de salut mental dels infants i adolescents participants es van basar en els informes dels pares. És possible que els pares/tutors que inscriuen els seus fills en esports individuals tendeixin a sobreestimar els aspectes problemàtics de la conducta emocional i conductual dels seus fills. .

D'altra banda, és plausible que els pares/tutors que registren els seus fills en esports d'equip tinguin més probabilitats de veure els seus fills interactuant positivament amb els seus companys i, per tant, tendeixin a subestimar qualsevol dificultat potencial de salut mental. 

Accés a les fonts de consulta:

• Associations between organized sport participation and mental health difficulties: Data from over 11,000 US children and adolescents
• Should Parents Worry About New Research Linking Kids’ Mental Health and Individual Sports?