• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

«Quan més seny li posem, menys gràcia tenim». Entrevista a Jordi Rios, actor i humorista

21/05/2015

En aquesta entrevista, Jordi Rios, actor i humorista, ens dona les claus per fomentar l'optimisme i el sentit de l'humor entre els més menuts de casa.

Vas ser monitor de jove, perquè?

Perquè m’agraden molt els nens i sempre em relacionava súper bé amb ells. Aquells anys encara ni sabia que volia ser actor. Vist des d’avui, amb la perspectiva dels anys, me n'adono de que eren un públic meravellós. I sempre he tingut molta facilitat per relacionar-me amb ells.

Què et donaven?

Em donaven felicitat, recordo ser molt feliç en aquella època.

«No pots esperar que siguin els demés els que et facin riure cada dia»

Sovint es diu que ”és impossible prendre’s les coses amb humor cada dia”. Creus que l’humor és imprescindible per ser feliç?

Sí, jo crec que sí. El que no podem és esperar que els demés et facin riure cada dia. Per què no ser tu qui provoca l'optimisme? et pots riure amb les coses més senzilles i quotidianes, com quan menges un gelat o tens una estona lliure al pati. Crec que l'humor és com estimar, si tu no estimes els demés no t'estimen. Si tu no rius, els demés no riuen amb tu.

I com ho fas si no tens un bon dia, si t'aixeques desanimat?

A mi em funciona valorar el que tinc. Sé que això és molt relatiu, però jo valoro que estic viu!. Valoro quan arriba l’estiu i puc anar amb pantalons curts. I sí, també valoro tenir diners per marxar de vacances, però m'encanta prendre’m una coca cola ben freda quan tinc set. 

«Vaig ser monitor perquè els nens em donaven felicitat.» 

Com portes això de la fama?

Sempre dic que si ho portes malament, tens un problema. A més, els actors com jo, que treballem amb l' humor, és bonic perquè la gent que et reconeix sempre riu quan et mira.

«Els nens són un públic meravellós»

I no et pressiona ni t’estressa?

A mi el que em pressiona és no tenir feina, però això no. Els actors tenim una vanitat indubtable, com tots, encara que en la nostra professió és més vulnerable. Per exemple si a un cuiner un dia li surt malament l'arròs, no passa res. Però un actor, si no li surt bé aquell paper, si aquell dia no fa riure, rep una crítica.  Nosaltres, al Crackòvia, portem 6 anys cada dilluns als menjadors de la gent i el que et diuen és "gràcies per portar l’humor que jo no se com fer-ho".

T’estimes més uns personatges que uns altres?

M’agraden més uns personatges que uns altres però jo me’ls estimo a tots. Hi ha personatges en que m’ho passo millor perquè tenen més joc i això fa que sigui un treball més agraït, amb més resultat. Quan són persones més avorrides has de girar la truita per treure-li xixa. 

Creus que tenim en compte l'humor a l’hora d’educar, en el sistema educatiu?

A les escoles opino que no. En la meva educació, a l'escola, jo poc humor vaig viure.

Creus que els nens tenen més bon humor que els adults?

Diuen que a mesura que anem creixent anem desaprenent. És com si la innocència de les criatures fes que es plantegin menys coses; juguen, mengen si tenen gana.... A mesura que creixem, creixen les pors, els dubtes, els complexes. Quan més seny li posem, menys gràcia tenim.

«T'has d' entrenar en allò que vulguis ser»

Jordi, et van educar amb humor els teus pares?

Els meus pares tenen un gran sentit de l’humor i gràcies a això, literalment, ara estic aquí. Conec a gent que culpa als seus pares per no tenir humor, però tu també t'has de saber fer, et pots entrenar en allò que vulguis ser. El riure és química, hi ha gent que fa riure perquè connecta més.

T' esperaves l’èxit del Crackòvia i Polònia?

Jo m’esperava que tingués èxit, però no tant. No imaginaven que ens mirarien a Moscou, a Taiwan o a Argentina. 

Alguna cosa que vulguis dir?

Que tinc molt clar que podem ser allò que vulguem. Vaig començar a estudiar teatre amb 29 anys i el segon dia d’anar-hi vaig dir: jo seré actor. No va ser una mena d'ambició, era una creença, sentia que jo havia nascut per això. Jo he estat actor perquè ho volia ser.

  La Granja

 
Aquesta és una entrevista realitzada per La Granja, Granja Escola que es dedica íntegrament a l'educació ia l'ensenyament de nens i joves en edat escolar a través de les emocions.

La Granja contesta

Com puc aconseguir més optimisme a casa??

Com diu en Jordi Rios... practicant l'humor!!! Com? Convertiu cada matí en una petita aventura pirata; aixequeu els fills amb pessigolles, poseu-los un repte pirata (com vestir-se en 4 minuts), esmorzeu amb un pegat (parche) a l'ull i sortiu de casa disposats a viure una aventura i explicar-vos-la a l'hora de sopar (pares inclosos) que treballar sovint és una gran aventura!!!.

També podeu comprar unes ulleres de color rosa i cada vegada que estigueu de mal humor, les agafeu i us les poseu dient "a veure si amb les ulleres puc veure les coses amb un color diferent" amb l'objectiu que els fills ho aprenguin i us imitin!!! 

Ja veieu, per aconseguir més optimisme a casa només cal VOLER i una mica de CREATIVITAT!!!

Comparteix