Quan és convenient acudir a un psicòleg infantil

10/06/2023

Tots els nens passen per etapes de desenvolupament en què han de fer front a reptes i és esperable que els costi més o menys adaptar-se i adquirir-los. Un estil de criança saludable és el que afavoreix que aquest aprenentatge s'ajusti al ritme de cada nen, que l'acompanyi amb afecte i disciplina, que estimuli la superació i no la sobreprotecció.

Quan malgrat aquest acompanyament els pares observen que el nen no avança o apareixen conductes disfuncionals és el moment de consultar-ho amb un professional.

Generalment la primera consulta es fa al pediatre, qui fa un primer cribratge i dona unes primeres indicacions. Quan es mantenen els dubtes és quan es fa necessària i convenient la consulta a un professional de la psicologia.

Situacions davant les quals es recomana visitar a un psicòleg

Són diversos els motius i les situacions que fan recomanable i beneficiós pel menor i la seva família consultar a un professional de la psicologia, com ara els següents:

  • Retard o alteració en l'adquisició de fites del desenvolupament, com podria ser l'absència o retard de la parla, retard psicomotor o rebuig persistent en la incorporació de nous aliments o noves textures (passar de líquid a semisòlid o sòlid)
  • Davant la presència de fortes rebequeries amb presència de conductes autoagressives (com donar-se cops de cap contra terres o parets, o amb les seves mans), hetero agressives o destructives amb l’entorn.
  • Davant la presència de problemes o canvis emocionals bruscos, com seria que el nen estigués manifestant tristesa, ansietat, enuig o pors excessives, i aquests problemes estiguessin interferint amb la seva vida diària i les seves relacions amb els altres.
  • Davant la presència de problemes de conducta, mostrant comportaments desafiadors, com ara enganyar, insultar, barallar-se o mentir de forma persistent i intensa.
  • Davant la presència de conductes ritualitzades de manera que exigeixen al pare o la mare a seguir una seqüència de conductes verbals o conductuals (o les dues) en un ordre determinat, mostrant elevada molèstia si no es compleixen.
  • Davant la pèrdua de fites del desenvolupament, com seria el control d'esfínters diürn o nocturn.
  • Davant de greus problemes per a conciliar la son amb presència de despertars molt freqüents, que interfereixen la son mantinguda.
  • Per problemes d'aprenentatge, de manera que a l'escola s'observa que el nen té dificultats per aprendre i s’endarrereix.
  • Davant l'experiència d'una situació traumàtica que el nen ha estat exposat i que es vulgui valorar com ho processa i elabora.

En tots aquests casos, caldrà fer una avaluació especialitzada relacionada amb el motiu de consulta, utilitzant instruments d’avaluació i proves estandarditzades validades en els casos que necessitin, que seran prèviament justificats als pares o cuidadors principals.

A la devolució de la valoració, el psicòleg explica de manera clara i comprensible els resultats obtinguts mitjançant el lliurament d'un informe, afegint-hi el pla d'intervenció i recomanacions basades en l'evidència que creu més convenient per poder abordar el motiu de consulta.

Factors que influeixen en la vinculació amb el terapeuta

Tanmateix, també cal tenir en compte factors que poden dificultar la vinculació d'un nen a una intervenció psicològica. Aquí hi ha alguns exemples:

  • Problemes familiars: si hi ha conflicte entre els pares o dificultats a casa, això pot dificultar la vinculació del nen amb el terapeuta. La presència de conflictes familiars pot fer que el nen se senti desconfiat o desmotivat per participar a la teràpia al sentir-se que traeix la confiança d’uns dels pares.
  • Problemes de comunicació: si el nen té dificultats per comunicar-se o expressar les seves emocions, pot ser difícil vincular-se amb el terapeuta. També poden tenir problemes per comprendre i seguir les instruccions del terapeuta.
  • Resistència del nen: de vegades, els nens es poden resistir a la intervenció psicològica perquè senten que no necessiten ajuda o perquè no volen parlar dels seus problemes amb un estrany. Poden ser poc inclinats a obrir-se i poden mostrar resistència o comportaments desafiants.
  • Incomoditat o por del nen: l'ambient de la consulta psicològica pot ser intimidant o desconegut per a alguns nens, especialment aquells que mai no han estat en teràpia abans. Poden sentir-se incòmodes o espantats, cosa que pot dificultar la vinculació amb el terapeuta.
  • Problemes de confidencialitat: si el nen està preocupat per la privadesa o la confidencialitat, pot ser difícil per a ells vincular-se amb el terapeuta. Poden tenir por que els seus pares o cuidadors s'assabentin del que parlen amb el terapeuta.

És important tenir en compte que cada nen és únic i pot experimentar diferents desafiaments en vincular-se amb un terapeuta. Els psicòlegs infantils estan capacitats per abordar aquests desafiaments i treballar amb els infants i les famílies per establir una relació terapèutica sòlida i efectiva, en la mesura que els cuidadors també ho afavoreixen.

Com facilitar que demanin ajuda psicològica?

Algunes maneres de poder facilitar que el nen o adolescent demani ajuda psicològica és:

  • Normalitzar l'ajuda psicològica, parlant amb el nen o adolescent sobre la seva utilitat i normalitzar la idea de buscar ajuda quan es necessiti.
  • Comunicació oberta, creant un ambient a la llar on el nen se senti còmode parlant sobre els seus sentiments i emocions. Animeu el nen a parlar obertament i sense por de ser jutjat.
  • Reconèixer els senyals d'alerta: si noteu que el nen està lluitant amb problemes emocionals o de comportament, parleu-li sobre la possibilitat de buscar ajuda psicològica. Expliqueu-li que és normal buscar ajuda quan ens sentim aclaparats o desafiats.
  • Buscar ajuda junts: si és possible, involucrar al nen o adolescent a la recerca del psicòleg. Això pot ajudar el nen a sentir que té cert control sobre el procés i fer-li sentir que col·labora en la seva pròpia atenció.
  • Oferir suport, fent que el nen se senti segur en parlar amb un psicòleg, no sent un càstig sinó una oportunitat d’estar millor. Podeu oferir acompanyament a la consulta psicològica i estar disponible per parlar després de la sessió.
  • Buscar ajuda d'hora: la intervenció primerenca pot ajudar a prevenir l'exacerbació dels problemes i promoure una recuperació més ràpida.

Cal recordar que demanar ajuda psicològica no és senyal de debilitat.

És important inculcar als nens i adolescents que buscar ajuda és un senyal de força i que els pot ajudar a sentir-se millor, superar les dificultats i assolir els reptes que es proposen.

Área de Salud Mental

Noemí Balmaña Gelpí

Psicòloga especialitzada en el neurodesenvolupament infanto-juvenil. Àrea de Salut Mental