• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

Pros i contres d'inculcar la por com a mitjà educatiu

17/03/2016

La cultura popular, la literatura, així com el cinema, estan plens d'exemples de personatges que es construeixen per exemplificar la por i el mal davant els nens. Històries com l'"Home del sac", "el Coco" o altres són conegudes i transmeses pels adults cap als més petits.

Los niños no siempre conocen la leyenda o la historia cuando les mencionamos a algunos de sus personajes, pero sí los sentimientos que conllevan asociados estas figuras fantásticas o mitos de nuestra cultura.

Posem com a exemple la història vinculada a un d'aquests personatges i àmpliament estesa en la cultura hispànica, la llegenda de l'"Home del sac". Aquesta història explica que a la nit vaga un home pels carrers, buscant a nens extraviats, que els recull en el seu sac i porta a un lloc desconegut. El missatge implícit d'aquest relat és el fet d'inculcar la por amb l'ànim que els nens siguin conscients que és important que tornin a l'hora indicada a casa.

A favor o en contra d'utilizar la por com a mitjà educatiu?

Fins a quin punt aquest tipus d'històries són adequades per compartir-les amb els nens més petits? Genera realment un efecte educatiu positiu inculcar la por, quan els nens no distingeixen entre fantasia i realitat? Davant aquesta pregunta hi ha diferents teories, tant a favor com en contra, amb respectius arguments que justifiquen el seu posicionament.

A favor...

D'una banda, hi ha un corrent educatiu que argumenta que no cal protegir el menor en excés i ocultar-li realitats que poden ser properes a nosaltres. Els experts en pedagogia que sostenen aquesta creença, argumenten que la lectura d'històries de terror, si va acompanyada d'una explicació prou consistent, no haurien de generar por al petit... és més, pot ser un bon recurs per treballar amb els nens ja que aporten lliçons importants en el desenvolupament infantil.

La tasca de pares i educadors davant aquest tipus d'històries que puguin generar por, no és utilitzar-les com una amenaça, sinó tot el contrari, com un instrument pedagògic. En funció de l'edat madurativa del nen, i de les explicacions de suport que rebi de l'adult, aquest hauria de discernir amb facilitat entre la realitat i la ficció.

Aquest mateix corrent defensa que han de ser els pares, persones adultes en què els menors confien, els que introdueixin, amb la cautela i l'enfocament adequat, als petits en les diferents realitats existents en la nostra societat. D'aquesta manera podran explorar i expressar les seves emocions i aprendre a vèncer les seves pors o almenys saber controlar-les.

En contra...

Per contra, hi ha una teoria educativa que es fonamenta en la protecció del menor davant qualsevol situació (real o fictícia) que pugui inferir pors en els petits. En aquest sentit, aquest tipus d'històries es considera que poden ser un focus per generar sentiments de por i patiment en els nens més petits, sostenint que l'amenaça, la por infundada i fantasiosa pot generar fòbies de forma precoç en el menor, presentant-se com un sentiment i una realitat per la qual el menor no pot haver assolit el grau de maduresa adequat.

Aquest grup d'experts sosté que, malgrat que les històries fantasioses en què es presenten les vivències relacionades amb la por, siguin explicades amb la implicació d'un adult, no es poden preveure o evitar els efectes que poden tenir en el menor, ja que podem desconèixer fins a quin punt aquest pot ser capaç de discernir entre realitat i ficció, o d'oblidar amb relativa rapidesa el missatge que porti implícita la història.

Considerant tant un posicionament pedagògic com un altre, és important destacar que tots dos coincideixen en el fet de la importància de la figura dels pares, de l'adult, que acompanya el menor durant la seva exposició a històries de ficció que puguin generar-li algun sentiment de temor.

En aquest sentit, és important inculcar i recomanar que els adults mai hem de deixar sols els nens davant d'un conte, davant d'una pel·lícula o una història de dibuixos animats, sense saber quin tipus de missatge transmet i treballar-ho a nivell educatiu abans i després de seva aproximació a la història. Així mateix i com sempre incidim, és imprescindible considerar les recomanacions dels experts relacionades amb l'edat recomanada de contes, pel·lícules o qualsevol altre recurs d'oci.

Educar és una tasca social, que va més enllà de posar a disposició dels nens qualsevol eina o activitat pedagògica.

Comparteix