Principals models teòrics sobre comunicació familiar

07/06/2021

És innegable la importància de la família per a un adequat desenvolupament socioemocional en la infància i l'adolescència. La comunicació té un paper primordial en les relacions familiars: és l'eina principal per al maneig de situacions de la vida quotidiana, la satisfacció de necessitats bàsiques, l'expressió d'idees i opinions, la presa de decisions, la construcció d'acords, i fins i tot la revisió i adaptació de les pròpies regles de funcionament de la família. 

La investigació de la comunicació familiar i la influència de la mateixa en el desenvolupament adolescent s'ha basat principalment en dos models teòrics: el dels estils parentals i el dels patrons de comunicació familiar. 

Afegim en aquest apartat un tercer model teòric que aporta una visió útil sobre l'us de la comunicació en els conflictes interpersonals: el dels estils de resolució de conflictes. 

La teoria dels estils parentals

Aquesta teoria ten en compte les estratègies que posen en marxa els pares per supervisar-los i socialitzar-los. Per al seu estudi, la investigació s'ha basat en dues grans dimensions teòricament independents de la capacitat de resposta (implicació/acceptació) i l'exigència (severitat/imposició) que defineixen l'actuació parental.  

  • La capacitat de resposta fa referència al grau en què els pares s'impliquen de manera afectiva en la socialització dels fills mostrant-los afecte, oferint el seu suport i comunicant-se amb ells fent ús de la raó quan aquests es comporten de manera inadequada. La dimensió d'exigència es refereix al grau en què els pares actuen de manera estricta i impositiva per establir els límits en la seva conducta i imposar així la seva autoritat. 
  • La dimensió d'exigència es refereix al grau en què els pares actuen de manera estricta i impositiva per establir els límits en la seva conducta i imposar així la seva autoritat. 
  • Autoritari Democràtic
    • Es caracteriza per una alta rigidesa i un gran ús del control i les exigències, així com per escassetat d'afecte rigidez i comunicació en les relacions amb els fills.  
    • Perceben l'obediència com una virtut y el càstig és considerat com la principal mesura de modificació de conducta. 
    • Es tracta de pares controladors, propensos al càstig i que presten poc suport als seus fills. 
    • Els pares amb aquest estil solen ser ferms i establir límits, però també brinden suport i afecte als seus fills.
    • Tracten de guiar la conducta de l'infant per mitjà del respecte i reconeixement mutu, mostrant interès per satisfer les necessitats que demanden els seus fills i reconeixent i respectant la individualitat i els drets dels menors. 
    • Solen explicar les conseqüències que té la conducta negativa en comptes d'aplicar càstigs i empren el reforç positiu per a les conductes a incrementar.
    Negligent Indulgent
    • Els pares amb aquest estil mostren baixes dimensions d'afecte i comunicació, així com una escassetat de control d'exigències. Són passius, no hi ha normes ni afecte. Es mostren indiferents a les necessitats dels seus fills. No hi ha cap tipus d'implicació emocional.
    • Aquests pares no estan implicats en la criança dels seus fills i, per tant, no proporcionen el suport necessari als seus fills ni els serveixen de guia.  
    • Aquest estil es caracteritza per alts nivells en la dimensió d'afecte i implicació, així com baixos pel que fa a mecanismes de control i exigència. 
    • Els pares amb aquest estil intenten protegir els seus fills de tots els danys, presentant un estil sobreprotector amb escassa disciplina. Actuen amb massa flexibilitat en rutines, hàbits i horaris, portant escàs control sobre els seus fills i cedint amb facilitat als desitjos d'aquests. Els fills creixen sense normes ni pautes de conducta. 

La teoria dels patrons de comunicació familiar

Koerner y Fitzpatrick (2002) postulen que és en la família on es desenvolupen els denominats esquemes relacionals: maneres de comunicació estables i predictibles, que estableixen les nostres expectatives de comunicació. 

Per definir les tipologies de patrons de comunicació familiar Koerner i Fitzpatrick (2002) utilitzen dues dimensions centrals del funcionament familiar:

  1. L'orientació a la conversa: grau en què les famílies creen un clima que anima als seus membres a participar amb llibertat en les interaccions.
  2. L'orientació a la conformitat: grau en què la comunicació familiar propicia l'homogeneïtat en actituds, valors i creences. 

La teoria dels estils de resolució de conflictes

Els conflictes són situacions normals en la vida familiar. Depenent del tipus d'estratègies que s'utilitzin per resoldre'ls poden suposar tant oportunitats per al creixement personal i l'enfortiment de les relacions familiars com associar-se a un creixent malestar a la família. 

Kurdek (1994) va definir quatre estils principals de resolució de conflictes: 

  • Resolució positiva/negociació:  Basada en la comprensió de la posició de l'altre i tàctiques de raonament constructiu per assolir compromisos i negociar.
  • Estil confrontatiu: Centrar-se en un mateix sense tenir en compte a l'altre, implica comportaments verbalment abusius, estar a la defensiva, atacar a l'altre i pèrdua d'autocontrol. 
  • Estil de retirada: Caracteritzat pel rebuig o evitació del problema, negant-se a parlar o retirant-se del lloc. 
  • Estil de submissió: S'acepta la solució de l'altre sense defensar la pròpia posició. 

Per a més informació sobre les autolesions en població adolescent, consulteu el 12è Informe FAROS «Una mirada a la salut mental dels adolescents - Claus per comprendre'ls i acompanyar-los».

Etapa: 
×

#BHHAwards 2021

Relevant Actors in the Health Sector

L'hospital Sant Joan de Déu Barcelona ha estat nominat als premis BHH Awards 2021, a la categoria de Millor Hospital Innovador: per implementar i oferir eines digitals per millorar el viatge i l'experiència dels pacients i les seves famílies. Ens ajudes a fer-ho possible? Necessitem el teu vot! Moltes gràcies