• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

Per prevenir la càries, fluor

19/05/2014

La càries segueix sent a dia d' avui la infecció més freqüent en la infància. El fluor és un mineral que pot ajudar a enfortir l'esmalt de les dents i a evitar la càries, però cal administrar-lo correctament.

Un dels principals riscos per a la salut dental dels nens és la càries. Es tracta d'un trastorn que apareix quan els bacteris de la boca es combinen amb restes de sucre que queden entre les dents després dels àpats. Com a resultat, produeixen un àcid que pot danyar l'esmalt dental.

El fluor compleix amb la funció de protegir les dents d'aquest àcid, i a més ajuda a revertir les senyals primerenques de càries. Així, és important que els nens es raspallin amb pasta dental fluoritzada. A molts països és, a més, un mineral contingut a l'aigua corrent. Hi ha gotes o pastilles de fluor, però es recomanen a molt pocs pacients, i en tot cas, les prescriu sempre el dentista.
 
Els estudis més recents han demostrat que l'efecte local del fluor (és a dir, el que s'aplica directament sobre la dent) és el que realment té un efecte de prevenció de les càries.

La pasta dental és, per tant, la clau contra aquesta infecció. És important inculcar al petit l'hàbit de netejar-se bé les dents, si realment es busca una eina eficaç de prevenció de càries. Això és especialment important abans d'anar a dormir, ja que durant la nit és quan les restes de menjar acumulats durant el dia poden ser més perjudicials. En aquest sentit, cal recordar que l'exemple que veuen els nens a la llar és fonamental. En general es recomana començar a regularitzar aquest hàbit entre els dos i els tres anys.

Els nens que tenen més risc, i que per tant haurien de prendre fluor sovint, són els englobats en els següents grups:

  • Nens amb càries ja actives (tres càries en les dents de llet o una càries en dents definitives ).
  • Nens amb malformacions de la boca.
  • Nens amb ortodòncia fixa (brackets).
  • Nens amb alguna discapacitat que els dificulti la higiene.
  • Nens que podrien patir complicacions greus en cas de càries (malalts del cor, problemes d'immunitat, hemofília, etc.).

Cal tenir present que un excés de fluor pot arribar a ser contraproduent. Una acumulació excessiva d'aquest mineral provoca fluorosi, caracteritzada per unes disperses taques a les dents. En casos extrems pot fins i tot danyar l'esmalt dental.

Fins als 6 anys, la mesura adequada de fluor vindrà donada per les pròpies pastes de dents infantils, ja que es preparen amb una quantitat de fluor reduïda. En menors de 2 anys, s'aconsella aplicar únicament una quantitat molt petita, com "pintada" directament sobre l raspall. A partir dels dos anys, la quantitat de pasta ja pot ser com la d'un pèsol.

Dels 6 anys en endavant, els nens ja poden utilitzar la pasta de dents per a adults. La quantitat recomanada és entre 1 i 2 centímetres de dentífric sobre el raspall.

Com a precaució addicional, en general, una bona dieta sempre afavoreix que no apareguin trastorns. En el cas de les dents, una dieta rica en calci i vitamina D sempre ajuda a mantenir més sans. Suprimir de la dieta aliments amb sucre afegit, com llaminadures, caramels o refrescs, és també una mesura eficaç.

Referències bibliogràfiques:

American Academy of Pediatrics. Preguntas frecuentes: Flúor y niños. Healthy Children. 2012.

El flúor previene las caries: cómo aplicarlo y a quién. En familia, Asociación Española de Pediatría. Revisió 2014.

Palma, C. Cahuana, A. Gómez, L. Guía de orientación para la salud bucal en los primeros años de vida. Acta Pediátrica. 2010.

Comparteix