• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

Prevenció de la infecció per estreptococ agalactiae en nadons

21/02/2017

L'estreptococ agalactiae (S. agalactiae), o estreptococ beta hemolític del grup B, és un bacteri que pot produir infeccions greus en el nounat.

Es tracta d'un germen que forma part de la flora bacteriana habitual de l'intestí en persones sanes i que de forma transitòria i intermitent pot colonitzar també la vagina, sense produir cap manifestació externa aparent. No obstant això, la colonització del tracte genital sí té rellevància en dones embarassades, ja que aquest germen pot transmetre's al nadó durant el part i produir en ell infeccions greus, com ara sèpsia i meningitis.

S'estima que en cas que la mare tingui colonització en vagina, el risc de transmissió d'aquest bacteri és d'aproximadament el 50% i, en aquests casos, el risc d'infeccions greus d'entorn de l'1-2%. Aquest risc s'incrementa en algunes circumstàncies, com ara la prematuritat (edat de gestació inferior a 37 setmanes), ruptura prematura de membranes (quan la mare "trenca aigües" més de 12 hores abans del part) o si la mare presenta febre durant el part. 

Quines estratègies s'utilitzen per disminuir el risc d'infecció en el nadó?

L'estratègia per disminuir el risc d'infecció del nounat es basa en detectar a les mares portadores del S. agalactiae i prevenir la seva transmissió al fetus mitjançant l'administració d'antibiòtic intravenós durant el treball de part.

Per aquest motiu, dins el programa de seguiment de tota embarassada s'inclou la realització de proves de detecció d'aquest bacteri.

Com es detecta a les mares portadores de S. agalactiae?

Es realitza de forma programada en totes les embarassades a la setmana 35 de gestació mitjançant un cultiu de la secreció vaginal i del recte recollit mitjançant un bastonet, similar al que s'utilitza per netejar-se les orelles. Atès que el S. agalactiae també pot colonitzar la via urinària, també es realitza mitjançant un cultiu d'una mostra d'orina.

Les dues proves es realitzen en l'últim trimestre de l'embaràs, a partir de la setmana 35 de gestació, i ha de repetir-se cada quatre setmanes a partir de llavors, fins que tingui lloc el part. Això es deu al fet que la colonització pot ser intermitent, de manera que el cultiu pot resultar negatiu a les 35 setmanes però positiu a les 39. Si el S. agalactiae es detecta en qualsevol dels dos cultius, en qualsevol moment del tercer trimestre, està indicada la prevenció de la transmissió en el moment del part.

Com es realitza la prevenció de la transmissió del S. agalactiae?

En cas de detectar-se, es recomana l'administració d'antibiòtic durant el part per prevenir la colonització i infecció del nounat durant el mateix. Perquè la prevenció sigui efectiva, s'han d'administrar almenys dues dosis abans del moment del naixement, separades quatre hores entre si.

Aquesta mesura preventiva disminueix el risc de colonització del nounat, si bé aquest no desapareix, de manera que encara que s'hagi realitzat la prevenció antibiòtica és important vigilar en el nounat l'aparició de signes d'infecció (febre, mala coloració de pell, succió feble, hipotonia...).

En els casos en què la prevenció no ha pogut realitzar-se (per exemple, per un part molt ràpid) pot estar indicat realitzar una analítica al nounat per detectar signes d'infecció en sang de forma precoç.

Comparteix