La presència dels pares a Urgències

Els serveis d'urgències solen ser llocs desconeguts per als nens, que sovint els espanten: a urgències, els nens interaccionen amb persones que no coneixen i, a més, poden ser sotmesos a tècniques o procediments que no desitgen i que en ocasions poden ser dolorosos. Per tot això, és important que els nens estiguin el més còmodes i relaxats possible.

Hi ha diverses estratègies per aconseguir-ho: a les sales d'espera infantils sol haver-hi joguines o activitats d'entreteniment, televisors amb dibuixos animats, contes...

Una altra estratègia fonamental perquè l'experiència dels nens a l'hospital sigui positiva és la presència dels seus pares en tot moment: s'ha demostrat que la separació dels pares augmenta el nerviosisme dels nens, especialment en els més petits. La presència dels pares reconforta els seus fills, encara que òbviament això no vol dir que no plorin o lluitin en un lloc hostil per a ells, com són les urgències.

Situació actual als serveis d'urgències pediàtriques

Malauradament, en molts serveis d'urgències se separa de manera sistemàtica pares i fills durant la realització de procediments invasius, com les analítiques de sang, les sutures de ferides, les puncions lumbars o les reduccions de fractures. Sovint s'argumenta que "sempre s'han fet les coses així", que "els nens es porten pitjor quan els pares hi són al davant", que "els pares no estan preparats", etc.

Aquests arguments no han estat demostrats fins al moment. Al contrari, els estudis realitzats han demostrat els nombrosos beneficis de la presència dels pares durant els procediments, tant per al personal sanitari, com per al nen i els seus pares.

Beneficis de la presència dels pares a Urgències

Beneficis per al personal sanitari:

• Els pares poden calmar el seu fill.
• Els pares poden ajudar durant l'exploració física.
• Els pares poden participar en la immobilització del nen (si és necessària).
• Els pares poden ajudar i fins i tot col·laborar durant la realització de les tècniques.
• S'estableix una relació de confiança entre els pares i el personal sanitari.

Beneficis per al nen:

• La presència dels pares disminueix l'ansietat dels nens, que solen estar espantats o nerviosos a urgències.
• La presència dels pares és un tractament no farmacològic del dolor i l'ansietat en els nens i, de fet, es recomana la seva presència durant la inducció anestèsica (fase inicial durant la qual s'administren els anestèsics).
• Els pares poden explicar als seus fills què està passant.
• Els pares poden distreure els seus fills (cantant cançons, explicant un conte…) 

Beneficis per als pares:

• Els pares senten que ajuden el seu fill, al donar-li explicacions o quan intenten tranquilitzar-lo.
• Els pares tenen menys ansietat si presencien les tècniques del personal sanitari.
• Els pares confien més en el personal sanitari.
• Els pares aprenen a curar el seus fills (en cas de ferides, postoperatoris…).

Quin és el futur? La medicina centrada en el pacient

Seguint un model de medicina centrada en el pacient i en la seva família, els pares han d'esdevenir membres actius durant l'acte assistencial: no s'han de limitar a veure i escoltar el que fa o diu el personal sanitari d'una forma passiva, sinó que han de participar en la presa de decisions i en l'administració de tractaments, així com ajudar durant la realització de procediments invasius. La seva presència és, per tant, necessària durant l'assistència mèdica als seus fills.

Nombrosos estudis han demostrat que els pares volen tenir l'opció de triar si acompanyen o no el seu fill durant la realització dels procediments invasius. A més, quan se'ls deixa escollir, la majoria de pares decideixen acompanyar-los.

En resum, la presència dels pares a urgències comporta nombrosos beneficis per a tothom. És una pràctica recomanable per a tots els serveis d'urgències, i demostra una vegada més el canvi que s'està produint en la medicina actual, un canvi cap a una medicina més humana en la qual el pacient i la seva família són al centre de tot el procés assistencial.

Article escrit per:

Cristina Parra. Pediatra de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona.

Carlos Luaces. Cap d'Urgències Pediàtriques de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona.