• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

Pors, sobreprotecció i patiment en els nens: com influeixen en la seva felicitat?

30/09/2016

Patir forma part de la vida, o això és el que afirma Fernando Sarráis, psiquiatre i psicòleg per la Universitat de Navarra i investigador per la Universitat d’Ottawa (Canadà) especialitzat en l’àmbit educatiu, que insta els pares a deixar patir els seus fills.

Cada cop més tendim a sobreprotegir els nostres fills, els oferim una existència basada en la satisfacció del plaer, i evitem constantment ensenyar-los a afrontar un contratemps.

Per què els hem de deixar patir?

Perquè patir ajuda a ser feliç. El caràcter és molt important, i es desenvolupa fonamentalment durant la infància i l’adolescència. En aquestes edats cal estar molt a sobre de com evolucionen perquè la personalitat que se’ls consolidi marcarà les seves opcions per ser feliços durant tota la seva vida. Sarráis afirma que quan eduquem als nostres fills perquè no pateixin, estem precisament generant-los la por a patir.

Les persones que no saben patir tenen por a experimentar-ho, i les persones amb por entren en espirals molt negatives: menteixen, posen excuses, senten frustració, ira, tristesa, enveja... Sentiments que els allunyen de la felicitat i de l’amor de qui els rodeja, que és un dels ingredients claus per assolir-la.

Com hem d’educar als nostres fills?

El millor és educar-los en la capacitat de sobreposar-se a l’adversitat, perquè sense aquesta virtut difícilment seran feliços. Els psicòlegs han observat, entre els nens africans i els filipins, que són capaços de somriure malgrat el poc que tenen. A Occident, en canvi, a un nen no li dones una llaminadura i té un "trauma". I han d’aprendre que no poden tenir-ho tot.

Cal deixar que els nens pateixin quan els toca, no alleugerir cada petita situació adversa que afronten. Que s’avorreixen, doncs que s’avorreixin. Que estan cansats i volen anar en braços, doncs que caminin. Que tenen gana entre hores, doncs que esperin l’hora de menjar. Sense oblidar fomentar sempre una actitud positiva davant qualsevol circumstància.

Per aconseguir-ho és important donar exemple. Els éssers humans som imitadors, aprenem imitant. Així creem hàbits. És molt important que els pares siguin bons models, que ensenyin a patir amb bon humor, posar bona cara al mal temps. Si se’ns perden les claus o ens piten al semàfor no cal cridar i desesperar-se.

És millor dir alguna cosa com “a les claus els han sortit cames i no sé on han anat”. D’aquesta manera el nen aprendrà a fer front a situacions similars de manera optimista. Per contra, si un problema dels fills posa histèrics els pares, s’està exercint de model dolent per al fill, que tendirà a fer el mateix davant de mil situacions.

Se’ns forma per ser feliços?

Vivim la crisi del relativisme. Així com la dieta mediterrània acceptem que és bona per a la salut, pel que fa a la salut interior optem per no adoctrinar, esperant que cadascú trobi el seu model. Però perdem l’oportunitat d’educar l’interior de les persones. Hi ha una crisi en aquest sentit perquè hem construït una societat en la que prima el plaer, i el plaer és sentir-se sempre bé perquè tenim por de sentir-nos malament. 

Vivim en una societat de consum, en què predomina la creació de necessitats per vendre productes, i el mercat necessita que consumim, que tinguem carències interiors, perquè l’infeliç compra més. Fomentar la pau interior va contra el sistema, però la única manera de ser lliures és actuant sense por. 

Aquesta és en realitat la clau de la felicitat. El poder fer el que un vol per decisió pròpia. Quan algú fa alguna cosa per por o vergonya, en realitat no és lliure perquè no se sent capaç d’actuar d’una altra manera. 

Quan hipertrofiem als nostres fills perquè no pateixin, perquè no se sentin malament, el més probable és que els hi estiguem generant la por a patir. I l’única manera de treure aquesta por a les coses que ens fan patir és patint-les. La por a parlar en públic es treu parlant en públic. Si una persona s’acostuma de petita a evitar les emocions negatives que li produeix el món, d’adult li costarà molt més fer front a aquest aprenentatge. 

Actualment hi ha un terme en psicologia que està molt de moda: resiliència. Que no és més que ser resistent i fort, saber aguantar l’impacte d’allò negatiu.

Accés a la font de consulta:

Fernando Sarráis: “S’ha de deixar que els fills pateixin quan toca”. Diari ARA. [Data de consulta: 20/09/2016]

 

Comparteix