• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

El poder de les paraules. Quina és la diferència entre etiquetar i diagnosticar?

01/03/2021

Molts neuropediatres, neuropsicòlegs, psicòlegs, solen sentir massa vegades com els pares expressen la seva preocupació perquè anem a etiquetar als seus fills. Fins i tot de vegades pares, molt sensats i preocupats, que intenten saber perquè el seu fill o la seva filla té dificultats, són jutjats pel mateix motiu.

El poder de les paraules:

Les paraules provoquen en nosaltres emocions i pensaments que traduïm a la manera de comportar-nos amb nosaltres mateixos i amb els altres.

La paraula diagnòstic prové del grec διαγνωστικός diagnostikós (del prefix dia-, "a través", i gnosi, "coneixement" o "apte per a conèixer") i al·ludeix al procés de reconeixement, anàlisi i avaluació d'una cosa o situació per determinar les seves tendències, solucionar un problema o posar remei a un mal.

La paraula etiquetar es refereix a classificar a algú o alguna cosa.

Només llegint el que significa etiquetar o diagnosticar ja podem adonar-nos que la paraula diagnosticar porta implícit un procés que requereix de coneixement i estudi per a un objectiu molt clar que és ajudar a solucionar o millorar un problema.

No obstant això la paraula etiquetar implica que el que volem és classificar i un cop classificat hem complert. Podem de fet etiquetar sense cap esforç i ho pot fer qualsevol perquè no implica la necessitat de cap coneixement ni procés. Per etiquetar no cal acudir a un professional qualificat, ho pot fer la teva veïna, un amic... qualsevol et pot etiquetar del que vulgui en qualsevol moment sense esforç pel que no té cap valor.

A què ens dediquem com a neuropediatres especialitzats en trastorns del neurodesenvolupament?

Moltes vegades a la consulta ens veiem obligats a aclarir que com a neuropediatres no hem dedicat tots aquests anys d'esforç i estudi per a complir el nostre objectiu de classificar als nens; aquest noi és un TDAH, aquesta nena és dislèxica, aquest TEA... Intentem no prendre'ns-ho com una cosa personal i som molt conscients que l'error està en la paraula i en el seu poder; així que caldrà insistir en les diferències i intentar entendre'ns parlant, sobretot pel bé dels nens.

Els pares estan preocupats pels seus fills i tenim molt clar que quan consulten és perquè busquen ajudar-los. Ens agradaria que tots poguessin entendre que quan s'arriba a un diagnòstic s'intenta que sigui el més individualitzat possible i que aquest només és útil si basant-nos en ell posem en marxa les ajudes que tant el nen com la família necessiten per millorar les seves vides. Aquest és el nostre últim objectiu. Per a això hem de coordinar-nos entre tots els professionals que treballem amb el nen i també amb la seva família, la més important.

Un diagnòstic ens ajuda a entendre a tots (el seu pediatre, professor, psicòleg...) d'una manera ràpida i molt generalitzada què pot necessitar el nen a casa, a l'escola... per posteriorment elaborar un pla individualitzat segons el seu perfil, ja que no tots els nens amb diagnòstic de TDAH, TEA, dislèxia... són iguals, de fet són molt diferents.

Etiquetar limita i diagnosticar dóna eines per poder afrontar les limitacions

Arribats a aquest punt creiem que és molt lògic concloure que simplement etiquetar a algú el limita. Molts pares tenen por que els seus fills o el col·legi es recolzin en un diagnòstic i es permeti que el nen deixi d'esforçar-se a llegir o estudiar o fer amics... depèn del cas i es rendeixi davant les seves dificultats. És clar que si els etiquetéssim doncs probablement així seria. Com el que fem és analitzar i comprendre el perfil neuropsicològic i conductual individualitzat de l'infant; és a dir d'en Pau, de la Júlia, d'en Teo... de qui estiguem valorant, doncs podrem treballar amb ell o ella per saber quines estratègies li seran útils perquè les seves dificultats el limitin el menys possible i quins punts forts li donaran més fortalesa.

Les paraules tenen la capacitat de crear o de destruir

L'objectiu d'aquest article és poder entendre que quan es visita un professional per les dificultats que pugui tenir un nen no es va a la recerca d'etiquetes sinó a la recerca d'ajuda per a millor la qualitat de la seva vida. Per poder fer això cal fer una bona anàlisi individualitzada, basada en el coneixement científic, dels punts forts i febles de l'infant. Cal fer un bon diagnòstic.

Si us plau, usem bé les paraules perquè millorin les nostres vides.

Conchita Fernández Zurita, neuròloga pediàtrica experta en estimulació precoç

Conchita Fernández Zurita

Neuròloga pediàtrica, experta en estimulació precoç. Unitat de Trastorns de l'Aprenentatge Escolar (UTAE)

Comparteix