Què poden fer les famílies per potenciar l'empatia i l'autonomia emocional?

L'empatia, capacitat de situar-se en l'emoció que experimenta l'altra persona, és un valor i una competència que convé educar ja que afavoreix el contagi emocional (que pot ser positiu o negatiu).
Per això és important educar els nens en autonomia emocional, clau per gestionar les seves pròpies emocions i no dependre emocionalment de terceres persones.
Què és l'empatia?
Quan en Pere va veure que el seu fill s'havia caigut va anar ràpidament a ajudar-lo. Només pensar que s'hagués pogut fer mal li va causar un impacte emocional. Això és una manifestació d'empatia. L'empatia és la capacitat de situar-se en l'emoció que experimenta l'altra persona, sentir el que ella sent.
L'empatia no significa pensar igual o estar d'acord amb l'altre. El que significa és que comprenem el seu estat emocional i som capaços de posar-nos al seu lloc. És comprensió, no justificació.
L'empatia ha estat investigada des de diferents ciències. Entre elles la neurociència. A principis dels anys noranta es van descobrir de forma casual unes neurones en el cervell d'un mico capaces d'activar-se tant a l'executar accions com quan observava a algú fer la mateixa acció. Aquest descobriment es considera com l'inici de la teoria de les neurones mirall.
Nombroses investigacions posteriors amb neuroimatge han demostrat l'existència de sistemes de neurones que s'activen, tant quan s'executa una acció, com quan s'observa com l'executa una altra persona. La comprensió del significat de les accions i emocions alienes seria la funció principal de les neurones mirall (Rizzolatti i Sinigaglia, 2006).
Les neurones mirall fan possible la comprensió dels estats emocionals d'altres persones, és a dir, l'empatia. Quan veiem algú que expressa por, ira, tristesa, etc., comprenem el seu estat emocional perquè s'activen les nostres neurones mirall. Això ens porta a posar-nos al seu lloc i experimentar nosaltres mateixos un estat emocional similar. Si es produeixen deficiències en el funcionament de les neurones mirall es pot produir una incapacitat per posar-se al lloc de l'altre. I per tant la incapacitat per experimentar empatia i compassió. L'empatia té un fonament neurològic.
Tipus d'empatia
- L'empatia emocional ens porta a escoltar l'altra persona per comprendre el que li passa.
- L'empatia cognitiva ens porta a voler solucionar el seu problema.
El contagi emocional automàtic o intencionat
- En el contagi automàtic es produeix de forma inconscient, sense esforç ni intenció de provocar-lo.
- En el contagi controlat es provoquen conscientment, amb intenció i esforç. El "riure de canal " és l'efecte provocat per posar un fons sonor de rialles durant l'emissió d'un programa televisiu d'humor. El "riure de canal " té com a objectiu induir el riure en l'espectador, com una mena de contagi emocional provocat .
La consciència emocional: la primera competència emocional
L'empatia i el possible contagi emocional conseqüent tenen una manifestació particular en el cas de malaltia greu per part d'un membre de la família. En aquestes situacions és lògic que es generi un clima emocional caracteritzat per la tristesa, aflicció, pena, desconsol, pessimisme, desànim, desgana, abatiment, preocupació i desesperança. Les expressions d'emocions relacionades amb la tristesa són freqüents en les visites a persones malaltes. L'empatia i el contagi emocional dificulten experimentar un altre tipus d'emocions. D'aquesta manera, el mateix malalt se sent immers en una negativitat emocional que no li ajuda a suportar o superar la seva situació.
Cal molta competència emocional per comunicar emocions positives en aquestes situacions. No obstant això , és possible fer-ho. La qual cosa no vol dir que sigui fàcil; es pot afirmar que és molt difícil. Però potser és desitjable. Quan un està malalt, què és preferible, que les visites li transmetin la seva tristesa com a manifestació d'empatia o que li transmetin emocions positives malgrat tot, com per exemple humor?
Convé deixar clar que l'empatia és un valor que cal potenciar i educar. Però en certes situacions un excés d'empatia ens pot fer vulnerables. És el cas d'un metge d'urgències que ha d'atendre persones malferides en un accident. L'impacte emocional que li provoquen les ferides podria disminuir la seva eficàciaprofessional. Per això és important que la sensibilitat de l'empatia no ens faci vulnerables. Cal tenir sensibilitat amb invulnerabilitat.
Molts pensaran que en cas d'estar malalts prefereixen que les persones que el visitin li transmetin emocions positives (humor, alegria). Per a la tristesa "ja n'hi ha prou amb la que patexien ells mateixos", no necessiten ajuda de ningú, i molt menys en aquestes situacions. Però cal reconèixer que això és difícil. En general, si un visita a un malalt se sent més predisposat a comunicar tristesa que no alegria o humor. Es necessita una competència emocional extraordinària per reconvertir la predisposició natural a la tristesa en aquestes situacions, en contagi emocional positiu. Però val la pena intentar-ho. I val la pena educar les persones per a assolir aquesta aquesta competència.
Exemples excel·lents de sensibilitat amb invulnerabilitat són les experiències dels pallassos als hospitals. Per exemple a l'Hospital Sant Joan de Déu, el col·lectiu Pallapupas és capaç de crear contagi emocional positiu tot i la malaltia i l'ambient emocional negatiu que l'envolta. El vídeo "Seguiremos", de Macaco, i a iniciativa d'una pecient de la planta d'oncologia de l'hospital, és un exemple de contagi emocional positiu tot i l'adversitat.
A l'Hospital de la Vall d'Hebron, el Màgic Andreu, amb el seu humor màgic, també reconverteix emocions negatives (tristesa) en contagi emocional positiu (humor, alegria). Aquestes accions tenen per objectiu que els nens hospitalitzats superin la por a la malaltia i l'hospital a través d'experiències del joc, la il·lusió i el riure. És un canvi emocional contagiós que pot influir significativament en el desenvolupament de la malaltia.
Atès que el contagi emocional és bidireccional, no només hem de pensar i decidir sobre les emocions de les quals ens deixarem encomanar i quines no. Sinó que també hem de decidir sobre quines emocions ens proposem encomanar al nostre entorn: Ira, odi, ansietat, angoixa, tristesa i contribuir al malestar? O més aviat emocions positives com alegria, humor, respecte, agraïment o benestar?
L'autonomia emocional, clau per saber gestionar les pròpies emocions
La dependència emocional, una necessitat afectiva que s'ha de reduir a mesura que creixem
Pràcticament tots els autors consideren que la gènesi de la violència de gènere, exemple d'una situació de dependència emocional, rau en la infància: relacions familiars insatisfactòries, pobresa afectiva, negligència, descuit, maltractaments, etc. El resum és que les "carències afectives primerenques" juguen un paper important en la gènesi de la dependència emocional.
La persona emocionalment dependent necessita dels altres per construir la seva pròpia personalitat, el seu autoconcepte, el seu benestar emocional, i per tant per gestionar la seva pròpia felicitat. La recerca de l'altre, de vegades obsessiva, o el que s'anomena "manteniment de la vinculació" afavoreix la dependència emocional. La persona emocionalment dependent està a mercè de les emocions dels altres.
D'això es deriven implicacions per a la pràctica:
- Si la dependència emocional es caracteritza per una autoestima molt baixa, una forma de prevenir-la pot ser a través del desenvolupament previ de l'autoestima.
- El desenvolupament de la capacitat per estar a soles amb un mateix hauria de ser una altra competència a tenir present.
- Un tercer aspecte seria l'educació no sexista, basada en el principi d'igualtat entre els sexes, encaminada a l'establiment de relacions de parella equilibrades, fundades en el principi d'igualtat i autonomia emocional.
En conclusió, l'empatia és un valor i una competència que convé educar amb sensibilitat. Les bases neurològiques de l'empatia poden afavorir contagis emocionals, que poden ser positius i adaptatius, però també poden transformar-se en negatius i desadaptatius. Això ens porta a la importància i necessitat d'educar en l'autonomia emocional per poder tenir sensibilitat amb invulnerabilitat.
Article elaborat per:
Rafael Bisquerra Alzina
- Bisquerra, Rafael (2009). Psicopedagogía de las emociones. Madrid: Síntesis.
- Bisquerra, Rafael (Coord.); Punset, Eduard; Mora, Francisco; García Navarro, Esther; López-Cassà, Èlia; Pérez-González, Juan Carlos; Lantieri, Linda; Nambiar, Madhavi; Aguilera, Pilar; Segovia, Nieves; Planells, Octavi. (2012). Com educar les emocions? La intel·ligència emocional en la infància i l'adolescència. Esplugues de Llobregat (Barcelona): Hospital Sant Joan de Déu.
- Castelló Blasco, Jorge (2005). Dependencia emocional. Características y tratamiento. Madrid: Alianza.
- Rizzolatti, G., i Sinigaglia, C. (2006). Las neuronas espejo. Barcelona: Paidós.