Què poden fer les famílies per potenciar l'empatia i l'autonomia emocional?

La primera està més present en les dones, mentre que la segona és més pròpia dels homes . Això a vegades pot produir malentesos. Per exemple, una dona ha tingut un contratemps i l'hi explica a la seva parella, l'únic que necessita és ser escoltada i compresa en la seva emoció. Però l'home gairebé no l'escolta mentre està pensant en la millor solució per al cas. Els dos van de bona voluntat, però la dona al no sentir-se escoltada es pot sentir incompresa. I l'home també al veure que la seva parella no es preocupa per la solució.

 

L'empatia requereix en primer lloc capacitat d'escolta. Les persones a vegades només necessiten ser escoltades i sentir-se compreses, no que els solucionin els problemes. Això és particularment important en els nens. Moltes vegades necessiten més sentir-se compresos pels seus pares en les seves preocupacion , que no pas veure resolts els seus problemes per ells. La capacitat d'escoltar i posar-se en l'emoció del nen és molt important. No cal precipitar-se a l'hora de donar solucions. És preferible que el nen les trobi per sí mateix. Però això resulta més fàcil quan se sent comprès. Com a conclusió, és important que els pares prestin atenció a les emocions dels seus fills, que els escoltin més enllà de les paraules per comprendre des de quina emoció ens estan parlant i així poder sintonitzar millor amb ells.

 

Imaginem una sala amb nadons. Tots estan tranquils, gairebé dormint. Si de sobte un es posa a plorar, és probable que en poc temps els altres l'acompanyin en el plor. Es produeix una mena de contagi emocional, que en general es procura evitar. Això es pot atribuir a les neurones mirall que activen la resposta empàtica.

 

La consciència emocional: la primera competència emocional

L'empatia i el possible contagi emocional conseqüent tenen una manifestació particular en el cas de malaltia greu per part d'un membre de la família. En aquestes situacions és lògic que es generi un clima emocional caracteritzat per la tristesa, aflicció, pena, desconsol, pessimisme, desànim, desgana, abatiment, preocupació i desesperança. Les expressions d'emocions relacionades amb la tristesa són freqüents en les visites a persones malaltes. L'empatia i el contagi emocional dificulten experimentar un altre tipus d'emocions. D'aquesta manera, el mateix malalt se sent immers en una negativitat emocional que no li ajuda a suportar o superar la seva situació.

Cal molta competència emocional per comunicar emocions positives en aquestes situacions. No obstant això , és possible fer-ho. La qual cosa no vol dir que sigui fàcil; es pot afirmar que és molt difícil. Però potser és desitjable. Quan un està malalt, què és preferible, que les visites li transmetin la seva tristesa com a manifestació d'empatia o que li transmetin emocions positives malgrat tot, com per exemple humor?

Convé deixar clar que l'empatia és un valor que cal potenciar i educar. Però en certes situacions un excés d'empatia ens pot fer vulnerables. És el cas d'un metge d'urgències que ha d'atendre persones malferides en un accident. L'impacte emocional que li provoquen les ferides podria disminuir la seva eficàciaprofessional. Per això és important que la sensibilitat de l'empatia no ens faci vulnerables. Cal tenir sensibilitat amb invulnerabilitat.

Molts pensaran que en cas d'estar malalts prefereixen que les persones que el visitin li transmetin emocions positives (humor, alegria). Per a la tristesa "ja n'hi ha prou amb la que patexien ells mateixos", no necessiten ajuda de ningú, i molt menys en aquestes situacions. Però cal reconèixer que això és difícil. En general, si un visita a un malalt se sent més predisposat a comunicar tristesa que no alegria o humor. Es necessita una competència emocional extraordinària per reconvertir la predisposició natural a la tristesa en aquestes situacions, en contagi emocional positiu. Però val la pena intentar-ho. I val la pena educar les persones per a assolir aquesta aquesta competència.

Exemples excel·lents de sensibilitat amb invulnerabilitat són les experiències dels pallassos als hospitals. Per exemple a l'Hospital Sant Joan de Déu, el col·lectiu Pallapupas és capaç de crear contagi emocional positiu tot i la malaltia i l'ambient emocional negatiu que l'envolta. El vídeo "Seguiremos", de Macaco, i a iniciativa d'una pecient de la planta d'oncologia de l'hospital, és un exemple de contagi emocional positiu tot i l'adversitat.

A l'Hospital de la Vall d'Hebron, el Màgic Andreu, amb el seu humor màgic, també reconverteix emocions negatives (tristesa) en contagi emocional positiu (humor, alegria). Aquestes accions tenen per objectiu que els nens hospitalitzats superin la por a la malaltia i l'hospital a través d'experiències del joc, la il·lusió i el riure. És un canvi emocional contagiós que pot influir significativament en el desenvolupament de la malaltia.

Atès que el contagi emocional és bidireccional, no només hem de pensar i decidir sobre les emocions de les quals ens deixarem encomanar i quines no. Sinó que també hem de decidir sobre quines emocions ens proposem encomanar al nostre entorn: Ira, odi, ansietat, angoixa, tristesa i contribuir al malestar? O més aviat emocions positives com alegria, humor, respecte, agraïment o benestar?

L'autonomia emocional és un aspecte important per al benestar emocional. Quan es té autonomia emocional, un viu d'acord amb la seva "teoria personal sobre les emocions" i manifesta autoeficàcia emocional en consonància amb els propis valors morals. Per exemple, quan una persona injustificadament ens ofèn, insulta, provoca, etc., tenim una predisposició per atorgar-li el poder perquè sigui ella qui decideixi quin serà el nostre estat emocional.Com diu un proverbi africà, " no es tracta del que jo digui, sinó de com respons tu, si no saps qui ets, llavors qualsevol et pot posar un nom, i si qualsevol et pot posar un nom, llavors respondràs a qualsevol cosa". Tenim una predisposició a respondre de manera reactiva, si no anem amb molt de compte en la regulació emocional.