Perquè estar assegut massa hores no és bo per a la salut

04/04/2023

Cada cop resulta més complex trobar algú que no passi part de les hores del dia assegut, exceptuant aquelles accions que requereixen seure-hi. El desenvolupament de la societat comporta molts canvis positius, però com tot, darrere de les coses bones hi sol haver alguna cosa no tan bona.

Els avenços ens posen a l'abast de la mà l'accés a multitud d'oportunitats, que abans ens obligaven a desplaçar-nos o com a mínim a aixecar-nos de la cadira i això ja no es trasllada només al món dels adults sinó als dels més petits
 
Estar assegut no és natural, no estem fets per estar asseguts. La forma de “quatre”, amb les articulacions a 90 graus, no és compatible amb l'estructura dels nostres ossos, músculs i lligaments.
 
El nostre cos s'ha de moure, són molts els òrgans, els sistemes, els teixits, etc. que requereixen de moviment per sumar salut i el fet de no moure's en lloc de sumar, resta.

Moure’s és sa

L'OMS fa molts anys que publica quins són els beneficis de ser una persona activa, tant a nivell físic com mental. Tot i tenir aquest coneixement i fins i tot quins són els requeriments mínims per assolir aquests beneficis, les xifres de sedentarisme i inactivitat segueixen augmentant.

És especialment preocupant quan ens fixem en les xifres de la població infantojuvenil. Les nenes, nens i adolescents espanyols entre 9 i 17 anys són més sedentaris que les generacions anteriors, sobretot després de la pandèmia de COVID-19. Les restriccions que vam patir tots al llarg dels anys del confinament han canviat la manera d'interactuar dels nens i joves. Comunicar-se a través de les pantalles i fins i tot jugar de manera interactiva ha anat deixant els espais de joc a l'aire lliure, més buits.

Aquesta campanya té per objectiu sensibilitzar la població sobre la importància que els més joves mantinguin una vida activa:

La importància de moure’s

El joc i el moviment són necessaris per a un correcte desenvolupament. Són les mateixes famílies i les escoles, sobretot en l'època més primària, des d'on s'hauria d'incidir d'una manera especial perquè aquesta evolució positiva es continuï mantenint. A casa, els progenitors han de donar exemple i aprofitar aquells moments de lleure per mantenir-se actius en família. Activitats on desplaçar-se caminant o amb bicicleta, per exemple, resulti divertit i s'aprofiti per compartir.

D'altra banda, algunes escoles implementen novetats. Al Canadà i Mèxic s'han incorporat el que es coneix com a “bicibancs”, que no són més que una fusió entre una bicicleta estàtica i un escriptori, buscant combatre l'obesitat i la manca d'atenció als que pot portar hores i hores assegut. A Catalunya algunes escoles ensenyen matemàtiques “en moviment” on interpreten i entenen les matemàtiques fent jocs al pati de l'escola.

De vegades, són les escoles l'únic espai on els nostres fills fan exercici o esport. Són els seus professionals, a través del Col·legi Oficial de Llicenciats d'Educació Física i de l'Esport (COPLEF), els que han reivindicat la importància de l'assignatura d'educació física per al desenvolupament adequat i el creixement saludable de l’infant, i fins i tot augmentar les hores dedicades a aquesta assignatura.

Eva Ferrer Vidal-Barraquer. Metgessa ​experta en Medicina de l'Educació Física i l'Esport.

Eva Ferrer Vidal-Barraquer

Metgessa ​experta en Medicina de l'Educació Física i l'Esport. Unitat de Medicina de l'Esport