• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

Què és la parotiditis (galteres) i quines són les seves causes?

21/09/2018

La parotiditis és la inflamació de les glàndules paròtides, que són les glàndules salivals més grans i que estan situades a banda i banda de la cara, abraçant els extrems laterals de la mandíbula.

Si bé pot ser produïda per bacteris, la seva causa més freqüent és la infecció per virus. Els més freqüents, i que són responsables de les epidèmies de parotiditis, són els paramyxovirus o virus de les galteres. Altres virus menys freqüents i que no solen produir epidèmies són els parainfluenzae, el coxsackie o el virus d'Epstein-Barr.

Quines manifestacions produeix habitualment?

Després del període d'incubació, en el que la persona no presenta cap símptoma i que sol ser al voltant d’una setmana, apareix febre, malestar general i dolor en un o dos costats de la mandíbula, davant de les orelles. Habitualment sol afectar a banda i banda, si bé sol iniciar-se en un costat i posteriorment manifestar-se en l'altre.

Poc després la inflamació es fa evident, amb augment de volum i dolor a la palpació en els costats de la mandíbula. La cara adopta una forma arrodonida, com una “cara de hàmster”. Si bé la inflamació de la glàndula paròtida és la més freqüent i evident, també es poden inflamar altres, com les submaxil·lars, i produir dolor i augment de volum sota la mandíbula.

Com es diagnostica la parotiditis?

El diagnòstic de la parotiditis és clínic. És a dir, es basa en les manifestacions que produeix. En cas de dubte, l'elevació de l'amilasa (un enzim produït per la glàndula) en sang pot donar suport al diagnòstic clínic.

Atès que es tracta d'una malaltia que es pot prevenir mitjançant la vacunació, és important tenir en compte que davant la sospita d'un cas de parotiditis s'ha d’analitzar una mostra de saliva de la persona afecta per determinar si es tracta o no d'un cas produït per virus de les galteres i declarar el cas a la Unitat de Vigilància Epidemiològica de la seva regió.

Quin és el seu tractament?

El tractament de la parotiditis és habitualment simptomàtic, amb analgèsics, antiinflamatoris i repòs fins a la desaparició dels símptomes. Durant aquests dies és aconsellable fer una dieta suau i de fàcil masticació, així com evitar aliments que produeixin una producció major de saliva, sobretot àcids i salats, per tal de minimitzar el dolor amb els àpats.

Atès que la possibilitat de contagi pot prolongar-se fins després de la remissió de la malaltia, és aconsellable que l'infant romangui en el seu domicili fins a uns dies després.

Quines altres manifestacions pot produir?

En adolescents pot produir inflamació dels testicles (orquitis) en un 20-25% dels casos. Pot ser d'un o d'ambdós testicles, i es manifesta per augment de volum i dolor testicular. La orquitis sol aparèixer més tard que la inflamació de les glàndules paròtides. L'atròfia testicular posterior i l'esterilitat són complicacions molt poc freqüents.

Com molts altres virus, el virus de les galteres pot produir meningitis, que sol produir-se a l'inici del quadre, coincidint amb la febre. Es manifesta per vòmits, mal de cap intens i rigidesa de clatell. En aquests casos la recuperació sol ser completa i sense seqüeles.

Com es pot prevenir?

La parotiditis és una malaltia prevenible mitjançant vacunació. La vacuna de les galteres, inclosa en la triple vírica (xarampió, rubèola i parotiditis) és una vacuna inclosa en el calendari vacunal en totes les comunitats. S'administren dues dosis, la primera el primer any de vida i la segona entre els 3-4 anys. Es tracta d'una vacuna de virus vius atenuats. És a dir, que no produeixen la malaltia però sí que són capaços de produir una resposta defensiva i memòria immune. Amb dues dosis de la vacuna s'arriba a una taxa de protecció propera al 100%, si bé és important tenir en compte que, segons el Comitè Assessor de Vacunes de l'Asociación Española de Pediatría (AEP), és necessària la vacunació d'almenys el 85% de la població per aconseguir una immunitat de grup.

Amb el pas dels anys es perd cert grau d'immunitat, per aquest motiu la majoria dels casos que es produeixen actualment ocorren en adolescents o adults joves.

Comparteix