Paràlisi facial en la infància: causes i tractament

Què és la paràlisi facial?

La paràlisi del nervi facial és aquella situació en què el nervi facial, que controla els moviments musculars de la cara, deixa de funcionar total o parcialment. Suposa un problema clínic greu, particularment quan ocorre en la infància, a causa de les seves conseqüències funcionals i estètiques. 

Quines són les seves causes?

La paràlisi facial en nens pot ser congènita (de naixement) o adquirida. Les causes conegudes més freqüents són les que ocorren en el transcurs d'una otitis mitjana aguda i les traumàtiques, sobretot en nounats com a conseqüència de traumatismes del part. 

No obstant això, és freqüent que, malgrat realitzar proves diagnòstiques encaminades a determinar el seu origen, aproximadament en la meitat (i en alguns estudis fins al 75% dels casos) dels nens, no es trobi una causa probable o provada de la paràlisi. En aquest cas es denomina paràlisi facial idiopàtica o paràlisi de Bell, anomenada així en honor del cirurgià escocès Sir Charles Bell, que la va descriure per primera vegada el 1921. S'estima que cada any apareix en 6 de cada 100.000 nens d'entre un i quinze anys i es pensa que pot estar induïda per una reactivació del virus de l'herpes simple tipus 1.

Entre les causes adquirides destaquen:

• Les més freqüents en el nounat són les traumàtiques, com a conseqüència de traumatismes del part. En aquest cas, són factors de risc els fills de mare primípara (primer part), el pes elevat al naixement, la prematuritat i els parts instrumentats (fòrceps, espàtules…). 
• Infeccioses-inflamatòrias. Les més freqüents en la infància amb les infeccions de l'oïda mitjana, sobretot l'otitis mitjana aguda i, menys freqüentment, la mastoïditis, la meningitis i les otitis externes malignes. Són causes menys freqüents la reactivació del virus de la varicel·la-zòster (síndrome de Ramsay-Hunt) i la infecció per virus de Epstein-Barr, citomegalovirus, adenovirus, rubèola, parotiditis (galteres), Coxsackie, Haemophilus influenza, Mycoplasma pneumoniae, tuberculosis, malaltia de Lyme o VIH.
• Les fractures de l'os temporal.
• Vasculitis (inflamació dels vasos sanguinis de l'organisme, entre ells els que nodreixen els nervis): porpra de Schönlein-Henoch, malaltia de Kawasaki.
• Neoplàsiques (tumorals): neurinomes del nervi facial, hemangiomes, rabdomiosarcomes, leucèmia, tumors de la glàndula paròtida… 

Les causes congènites poden classificar-se en:

• Genètiques: malalties musculars hereditàries (distròfia miotònica i miastènia) i síndromes com el de Melkersson-Rosenthal, Moebio (disgenèsies de tronc) i el de Goldenhar.
• Altres malformacions, com la siringobúlbia i la síndrome d'Arnold-Chiari.
• Iatrogèniques, com a conseqüència de cirurgies de la glàndula paròtida, l'oïda mitjana o la mastoide. 

Com es manifesta?

La paràlisi facial es presenta amb símptomes motors (com a conseqüència de l'alteració del to i força dels músculs de la cara) i sensitius. 

• Símptomes motors: els plecs facials i el plec naso-labial desapareixen. La comissura de la boca es desplaça cap al costat sa com a conseqüència de la feblesa muscular del costat afecte. No poden tancar l'ull completament, arrufar el nas, inflar les galtes ni xiular. Poden presentar acumulació de llàgrima en l'ull (lagoftalmia) i hiperacúsia (major sensibilitat als sons), a causa de la paràlisi del múscul estapedi. També és important valorar si està afectada l'alimentació, tant la fase oral com la deglució.
• Símptomes sensitius: els nens poden referir que presenten parestèsies (sensació de formigueig) o dolor del costat de la cara afecte, així com sabor metàl·lic per alteració del sentit del gust en la part anterior de la llengua. 

Quin pronòstic i tractament té?

El pronòstic i el tractament depenen de la causa que la produeix. Si bé en moltes d'elles són de causa desconeguda, és imprescindible detectar causes amb un tractament específic que pugui millorar el pronòstic de la paràlisi. 

Les paràlisis produïdes per traumatismes del part solen tenir un bon pronòstic, amb una recuperació completa o gairebé completa en els primers mesos de vida. 

Les secundàries a otitis mitjanes agudes també solen ser de bon pronòstic. El seu tractament consisteix en l'inici de tractament antibiòtic, miringotomia i col·locació d'un tub de drenatge timpànic.

Les paràlisis de causa desconeguda (paràlisi de Bell) tenen un pronòstic més incert. Com a norma general, si presenten millora en les tres primeres setmanes després del seu inici solen tenir un pronòstic favorable a llarg termini. En relació al tractament amb corticoides, té com a objectiu disminuir la resposta inflamatòria que se suposa produeixi la disfunció del nervi. No obstant això, no s'ha demostrat que a llarg termini disminueixin les seqüeles ni que s'escurci el termini de recuperació.

Independentment de la causa, durant la fase aguda és important evitar l'afectació de la còrnia com a conseqüència del tancament incomplet de les parpelles. Per a això s'utilitzen llàgrimes artificials durant el dia i cremes lubrificants i oclusió de l'ull amb un pegat durant la nit. 

El diagnòstic, seguiment i tractament de les possibles seqüeles a llarg termini requereix d'un equip mèdic multidisciplinari, que inclogui a més del pediatre i del neuròleg infantil a especialistes en oftalmologia, gastroenterologia, otorinolaringologia, fisioterapeutes i cirurgians infantils. Així mateix, des de fa uns anys existeixen línies de recerca dirigides a l'ús de teràpia amb cèl·lules mare com a possibilitat de tractament regeneratiu.

Accés a les fonts de consulta:

1. Ciorba A, Corazzi V, Conz V et al. Facial nerve paralysis in children. World J Clin Cases. 2015 Dec 16; 3(12): 973–979.
2. Fairbairn NG, Meppelink AM, Ng-Glazier J et al. Augmenting peripheral nerve regeneration using stem cells: A review of current opinion. World J Stem Cells. 2015 Jan 26;7(1):11-26. 
3. Özkale Y, Erol İ, Saygı S et al. Overview of pediatric peripheral facial nerve paralysis: analysis of 40 patients. J Child Neurol. 2015 Feb;30(2):193-9. 
4. Pavlou E, Gkampeta A, Arampatzi M. Facial nerve palsy in childhood. Brain Dev. 2011 Sep;33(8):644-50.
5. Yılmaz U, Cubukçu D, Yılmaz TS et al. Peripheral facial palsy in children. J Child Neurol. 2014 Nov;29(11):1473-8.