Orientació per a pares i mares: Com puc saber si el meu fill o filla s'autolesiona?

13/09/2021

Com puc saber si el meu fill o filla s'autolesiona?

Hi ha alguns senyals que ens poden ajudar a a saber-ho. Serien els següents: 

  • Comportament distant o evitador pel que fa l'expressió de sentiments o emocions. 
  • Presència de talls, cremades o blaus en braços i/o cames. 
  • Trobar amagats ganivetes d'afeitar, ganivets o altres objectes que poden ser utilitzats per autolesionar-se.
  • Notar que porta roba que no s'adequa al clima (com mànigues llargues a l'estiu) per amagar cicatrius, ferides o blaus. 

Quines són les reaccions més freqüents en pares i mares? Com puc esperar sentir-me?

Quan els pares s'adonen que l'adolescent s'autolesiona, sovint se senten angoixats, i es pregunten pels motius. En aquest punt, cal que tinguin present que gairebé sempre els nois i noies ho passen molt malament, i que la conducta implica dificultats per a gestionar els seus propis sentiments. 

En lloc d'afrontar una emoció intensa (com la tristesa o la ràbia), utilitzen l'autolesió per intentar reduir, gestionar o escapar d'aquestes sentiments, de forma que poden sentir alleujament després d'autolesionar-se, i això pot fer que en un futur utilitzin la mateixa estratègia per gestionar les emocions difícils.

Com a pare/mare d'una persona que s'autolesiona pot ser difícil entendre que l'autolesió pugui ajudar, i pot ser difícil d'acceptar-ho, però és important entendre que les persones que s'autolesionen senten alleujament després de fer-ho i això contribueix al desig de tornar-ho a fer. 

Pot ser que tu com a pare o mare experimentis alguna de les següents reaccions:

  • Estar en xoc, negar-ho
  • Ràbia i frustració
  • Confusió i preocupació
  • Tristesa 
  • Culpa

Totes aquestes reaccions poden ser normals. Alguns d'aquests sentiments és millor no compartir-los amb el noi o noia, con a mínim es el moment en el que són extremadament intensos i/o quan el fill o filla està en crisi. Però parlar amb el fill/a és necessari i ajuda a trobar la millor manera d'abordar el problema i s'hauria de poder fer quan abans millor. Algunes orientacions per a fer-ho serien: 

  • Per parlar amb el noi/a que s'autolesiona és important triar un bon moment. És millor parlar de forma privada, en un espai en el que et sentis còmode i tranquil.  
  • És aconsellable explicar al noi/a que la seva conducta et genera molta preocupació. 
  • Caldria tenir cura de les teves emocions. Si estàs molt enfadat/da pot no ser un bon moment per tenir una conversa. És important que la conversa esdevingui quan estiguis més tranquil/a. 
  • Comença parlant al teu fill/a sobre perquè estàs preocupat/da i perquè creus que es pot estar lesionant a si mateix.
  • Intenta no discutir, acusar o amenaçar (per exemple amb ultimàtums). Pot ser bona idea assegurar-li que no serà castigat/da per autolesionar-se.
  • Si el teu fill/a és receptiu a la conversa, fes preguntes sobre autolesió. Pots fer preguntes com: "Com et sents abans d'autolesionar-te?"; "Com et sents sents després?"; "Hi ha alguna cosa que estigui preocupant-te ara, en la que jo pugui ajudar-te?".
  • Obtenir ajuda professional és molt important, no pots tractar l'autolesió per tu mateix/a. Pots parlar amb el teu metge de família, o un professional de la salut mental com un psicòleg clínic. 
  • Si el teu fill/a rebutja parlar sobre el tema, tingues paciència. Pot ser difícil al principi. Repeteix-li les teves preocupacions i explica-li que intentaràs mantenir la conversa en un altre moment. Quan ho facis intenta seguir aquests consells de nou. 

Com puc ajudar a l'adolescent?

Aprendre sobre l'autolesió és important. Habitualment, com més sabem sobre un tema, més podem ajudar en el procés de recuperació, però no convé que els pares adoptin una postura d'experts, i s'acostin a l'adolescent com si fossin un professional, o de manera molt tècnica. 

A continuació es comparteixen maneres d'ajudar al fill adolescent: 

  • Afrontar: No convé ignorar el problema, perquè sovint és senyal de malestar emocional, i podria indicar-nos que hi ha problemes psicològics que cal identificar i abordar. Quan escolteu al vostre fill/a s'ha d'intentar no simplificar el problema o suggerir un punt de vista positiu, o bé una solució ràpida i fàcil, com si el problema fos menys important del que és. 
  • Valorar el risc: Si valores que el teu fill/a pot estar en risc immediat (per exemple, que té pensaments suïcides), se l'ha de portar a la consulta d'un professional de la salut mental, per tal que valori el risc. 
  • Durant el tractament: Cal deixar-se orientar per un professional de la salut mental, tant pel que fa la tria de la modalitat d'intervenció més adequada, en cas que sigui necessària la intervenció d'un clínic, com la seva aplicació.  
  • Sigues pacient: En un procés de recuperació sempre hi ha contratemps, Això és normal, doncs el tractament requereix temps. Recorda mantenir una bona comunicació amb ell/ella durant tot el procés de tractament i tingues cura de tu mateix/a. Contra millor estiguis, millor l'ajudaràs. 
Anna Sintes Estévez. Psicóloga clínica del Área de Salud Mental del Hospital Sant Joan de Déu

Anna Sintes Estévez

Psicòloga clínica experta en trastorns psicòtics i altres trastorns mentals greus d’inici en l’etapa infantil i juvenil. Àrea de Salut Mental

Etapa: 
×

#BHHAwards 2021

Relevant Actors in the Health Sector

L'hospital Sant Joan de Déu Barcelona ha estat nominat als premis BHH Awards 2021, a la categoria de Millor Hospital Innovador: per implementar i oferir eines digitals per millorar el viatge i l'experiència dels pacients i les seves famílies. Ens ajudes a fer-ho possible? Necessitem el teu vot! Moltes gràcies