Obesitat i activitat física

L'obesitat sovint es quantifica mitjançant l'IMC. L'IMC es basa únicament en l'altura i el pes. A causa de que no té en compte la composició corporal, pot sobreestimar la quantitat de greix en les persones esportistes o en persones amb una complexió musculosa. En general, la massa grassa i l'IMC es correlacionen bé en els nens i nenes.

Dues organitzacions, l'OMS i el International Obesity Task Force (IOTF, Grup de Treball Internacional sobre Obesitat), defineixen l'obesitat de forma lleugerament diferent. L'OMS considera que un/a nen/a o un/a adolescent té sobrepès quan el seu IMC es troba entre una i dues desviacions típiques per sobre de la mediana dels patrons de creixement (entre els percentils 68 i 95). 

L'obesitat pot originar-se per un únic factor o per una combinació de factors. Pel que fa a la conducta, menjar en excés, consumir aliments rics en calories i baixos en nutrients (menjar escombraria), passar massa temps davant d'una pantalla i la falta d'activitat física poden afavorir el desenvolupament de l'obesitat. 

El factors ambientals que predisposen a l'obesitat inclouen el fàcil accés al menjar escombraria, la manca d'oportunitats per practicar activitat física i la manca de parcs i àrees de joc propers (Davison i Birch, 2001). La genètica intervé en el risc incrementat de ser obès. Cers medicaments poden provocar un augment de pes, i alguns trastorns mèdics, com l'hipotiroïdisme, poden també contribuir a l'obesitat. 

Conseqüències de l'obesitat en la salut

L'obesitat afecta la salut de molts sistemes del cos humà, tant a curt com a llarg termini. Els nens i nenes que presenten IMC més alts corren un risc més gran d'empitjorar el seu estat de salut (Koplan, Liverman i Kraak, 2005). Aquests efectes s'han estudiat àmpliament i es resumeixen a la següent taula. Cal destacar que aproximadament el 40% dels nens i nenes que són obesos seran adults obesos, el que també comporta moltes comorbiditats (Yanovski, 2015). 

Intervencions relacionades amb l'activitat física

La combinació de la restricció calòrica i l'activitat física dóna com a resultat una major pèrdua de pes que qualsevol de les dues intervencions de forma aïllada, tot i que cadascuna d'elles pot induir una pèrdua de pes moderada (Chin, Kahathuduwa i Binks, 2016; Routsalainen et al. 2015). 

De totes maneres, és important recordar que l'activitat física té molts efectes positius per a la salut a banda de la pèrdua de pes. Alguns autors sostenen que una pèrdua de pes lleu com a resultat de l'augment de l'activitat física és més beneficiosa per a la salut general que una pèrdua de pes major sense activitat física (Chin, Kahathuduwa i Binks, 2016). La majoria de les intervencions se centren en l'exercici aeròbic, encara que l'entrenament de resistència (aixecar pesos) també es pot incorporar al programa.

El volum i la intensitat dels programes d'exercici cal augmentar-los gradualment un cop s'inicien. Els nens i nenes amb sobrepès i obesitat poden tenir problemes per assolir inmediatament els cent cinquanta minuts recomanats d'activitat física setmanal (Kelley i Kelley, 2013). Per mantenir la pèrdua de pes després d'una intervenció d'activitat física, és aconsellable augmentar els nivells d'exercici per sobre dels cent cinquanta minuts recomanats per setmana (Chin, Kahathuduwa i Binks, 2016).  

Per a més informació, consulta el 11è Informe FAROS «Salut i esport en femení: La importància de mantenir-se activa des de la infància».