El nostre rellotge intern, un gran aliat per seguir una alimentació saludable

04/08/2016

El nostre organisme funciona com un rellotge, organitzant les seves funcions (metabòliques, digestives, absorció d'aliments i despesa d'energia, entre d'altres) en el moment del dia que són més eficients.

Hi ha el nucli supraquiasmàtic en l'hipotàlem que genera i manté el ritme circadià, ritme biològic del nostre cos. Aquest nucli està entrenat principalment per la llum; de la mateixa manera que sabem que un dia té 24 hores, el nostre organisme s'ha ajustat a aquest cicle, dia i nit, per poder utilitzar els millors moments (els de llum) per a una millor alimentació.

També hi ha rellotges perifèrics situats en els nostres diferents òrgans que sincronitzen i treballen de manera organitzada amb el nostre rellotge central. El desequilibri de la sincronització entre els dos rellotges (central i perifèrics) pot portar a desencadenar desordres metabòlics que es tradueixen en malalties com les metabòliques o cardiovasculars.

El tenir aquesta capacitat d'ajustar-nos a un rellotge ens dóna la possibilitat de poder entrenar i adaptar-lo a diferents situacions. L'alimentació, igual que la llum, es sincronitza molt bé amb el nostre rellotge intern.

S'ha analitzat i determinat que els horaris per a la ingesta d'aliments són un factor molt important per mantenir un pes apropiat. Aquest rellotge intern ens permet anticipar-nos als esdeveniments diaris donant-nos un gran avantatge, estalviant temps i usant de manera més eficient l'energia. Els horaris d'alimentació provoquen que l'organisme es prepari per rebre el menjar i la seva alteració ens porta a desajustar l'equilibri entre els nostres rellotges.

L'esmorzar per al nostre cos és un moment molt important, pel fet que l'organisme ha passat per un dejuni llarg i necessita energia per començar, amb la llum, a funcionar de manera més eficient. No passa el mateix en el sopar, en aquest moment l'organisme. juntament amb la llum, es preparen per descansar i recuperar forces, de manera que si mengem molt tard o realitzem àpats durant la nit podríem desajustar el nostre rellotge intern de l'alimentació, deixant de ser eficient.

Complementant aquesta informació hi ha una major sensibilitat a la insulina per part de les cèl·lules durant el dia i la tolerància a la glucosa va disminuint cap a la nit.

Hi ha una part de la nostra despesa energètica diària que es produeix per la digestió dels aliments que ingerim, concepte conegut com termogènesi induïda per la dieta (TID), la qual respon també al rellotge intern que va variant durant el dia, sent major la despesa generada al matí, a la tarda i finalment a la nit. Això concorda amb el fet que hem de començar el dia menjant molt bé, aportant una gran quantitat d'energia a l'esmorzar, perquè el nostre organisme pugui rebre el combustible suficient per a les seves funcions i anar disminuint la quantitat a mesura que avança el dia per, ja a la nit, lliurar una aportació mínima d'energia i permetre que el nostre cos descansi i es recuperi.

La TID és més gran després d'una hora de dinar i desapareix quatre hores després de la ingesta. S'ha vist que persones que tenen un consum irregular dels menjars té una menor resposta de la termogènesi. Aquesta TID alterada podria explicar de manera més raonable l'augment de massa grassa en persones que se salten l'esmorzar.

La prevalença de malalties metabòliques ha augmentat en molts països en els quals el comportament del cicle circadià, incloent els temps de menjar i un somni alterat, és interromput constantment.

S'ha vist que dietes altes en aliments grassos i sucres alteren el nostre cicle circadià i la coordinació dels nostres rellotges interns, de la mateixa manera que el consum de cafeïna i de dietes altes en sal.

Per tant, alimentar-se durant el dia com una piràmide invertida, ens ajudarà a mantenir el nostre organisme estable i sincronitzat. Permetrem que el nostre organisme segueixi el seu curs, respectant els horaris de menjar i quantitats justes, respectant les hores de son, realitzant activitat física i no deixant que l'estrès ens sobrepassi dia a dia.

Accés a les fonts de consulta:

Oike H, Oishi K, Kobori M. Nutrients, Clock Genes, and Chrononutrition. Curr Nutr Rep. 2014;3:204–12. 

Tahara Y, Shibata S. Chronobiology and nutrition. Neuroscience. 2013 Dec 3;253:78–88. 

Froy O. Metabolism and circadian rhythms--implications for obesity. Endocr Rev. 2010 Feb;31(1):1–24. 

Froy O. The circadian clock and metabolism. Clin Sci. 2011 Jan 1;120(2):65–72. 

Oosterman JE, Kalsbeek A, Fleur SE la, Belsham DD. Impact of nutrients on circadian rhythmicity. Am J Physiol - Regul Integr Comp Physiol. 2015 Mar 1;308(5):R337–50. 

Johnston JD. Physiological links between circadian rhythms, metabolism and nutrition. Exp Physiol. 2014 Sep 1;99(9):1133–7. 

Potter GDM, Cade JE, Grant PJ, Hardie LJ. Nutrition and the circadian system. Br J Nutr. 2016 May 25;1–9. 

×

#BHHAwards 2021

Relevant Actors in the Health Sector

L'hospital Sant Joan de Déu Barcelona ha estat nominat als premis BHH Awards 2021, a la categoria de Millor Hospital Innovador: per implementar i oferir eines digitals per millorar el viatge i l'experiència dels pacients i les seves famílies. Ens ajudes a fer-ho possible? Necessitem el teu vot! Moltes gràcies