Neurodesenvolupament cerebral: Què succeeix durant l’adolescència?

L’adolescència també constitueix un període crucial de la vida en la qual es produeixen canvis molt importants en l’estructura i funció cerebrals de l’individu que resulten d’importància cabdal per al correcte desenvolupament de la seva identitat i autonomia personal. Conèixer millor la naturalesa d’aquests canvis pot facilitar la nostra comprensió com a pares d’aquesta etapa, que de vegades por ser un període desconcertant i ple de reptes.

Durant l’adolescència, el creixement físic i la maduració corporal es fan més evidents que en l’etapa escolar (a l’igual que els canvis cognitiu-conductuals i emocionals experimentats), el que al seu torn s’acompanya d’uns canvis profunds en l’estructura cerebral. I és que durant l’adolescència, el cervell pateix una reorganització estructural que el dota de nous circuits i connexions (“carreteres neuronals”), que posteriorment donaran suport a tot el procés de pensament analític que caracteritza l’adult.

És a dir, en una primera etapa de la infància es creen una sèrie de circuits cerebrals que permeten a l’ésser humà realitzar una sèrie de funcions bàsiques i necessàries (control motor, manipulació, desenvolupament social i del llenguatge), però és en l’adolescència quan es desenvolupen i maduren tots aquells circuits que permetran perfeccionar les seves capacitats cognitiu-conductuals i emocionals.

D’altra banda, en aquest període de la vida només es refermaran els circuits que regulen les funcions executives i que permeten una correcta integració entre el cervell racional i l’emocional, sinó que a més s’eliminen tots aquells que no tenen utilitat mitjançant un procés de “poda sinàptica”. A més, tot aquest procés també s’autoregula i modula amb l’augment de les hormones sexuals pròpies d’aquest període de la vida, que també intervenen en el desenvolupament mental i socioemocional de l’adolescent. 

No obstant, no tot és biologia i genètica. Com éssers humans, estem constantment exposats a una sèrie d’influències socioculturals i ambientals que deixen una empremta única i irrepetible en cada un de nosaltres. El que passa és que durant l’adolescència som més vulnerables a aquestes estímuls a causa de la “inestabilitat” pròpia dels circuits cerebrals que es troben en ple desenvolupament de les seves capacitats a aquestes edats. 

 Existeixen diferències de gènere en la forma de processar i gestionar l’estrès i les diferents experiències a les quals ens veiem exposats. Per exemple, el cervell femení és més sensible a l’aprovació social i als matisos emocionals, busca agradar i ser acceptat en el seu grup de pertinença. Els estrògens activen l’alliberament de dopamina (plaer) i oxitocina (inclinació), facilitant així, a través de les seves relacions socials amb iguals, l’alliberament d’aquestes substàncies en el cervell. Per la seva banda, en nois, la testosterona afavoreix la secreció de serotonina, que compleix un paper important en la regulació de l’agressivitat i estimula la competitivitat.

Com a conclusió, el cervell pateix tota una transformació al llarg dels primers anys de vida que es manté fins l’edat adulta. Igual que en les diferents etapes de desenvolupament de l’infant, l’establiment i la consolidació dels circuits cerebrals que es modela amb les experiències de vida, l’educació, l’estimulació i el suport ambiental rebuts.