• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

Nens amb TDAH i confinament: consells per a les famílies

02/04/2020

Durant l'estat de confinament, els problemes de comportament es poden agreujar en tots els nens en general, i amb major intensitat, en els nens i nenes diagnosticats de trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH).

La nostra rutina diària s'ha vist alterada, la qual cosa representa un punt clau en tots els nens i nenes amb TDAH. Els horaris han canviat; els nens estan a casa tot el dia i tant el contacte social com l'activitat física han disminuït molt. Davant aquesta situació, és fàcil que apareguin hàbits de somni incorrectes i una tendència a augmentar l'ús de mòbils, tauletes, televisió i altres tecnologies d'entreteniment.

A tot aquest cal sumar la incertesa de no saber quant durarà ni quan acabarà el confinament. Tots aquests aspectes alteren enormement el comportament i la regulació emocional en aquests nens i nenes.

La millor estratègia per a una família amb un nen o nena amb TDAH és anticipar-se i dissenyar un pla d'actuació setmanal, que sigui revisable i modificable. Proposar que sigui revisable (per exemple, cada diumenge a la tarda), possibilita que puguem parlar amb els nens sobre l'agenda de la setmana anterior i proposar objectius de millora o canvis. Aquesta tècnica ens permet realitzar canvis en les fonts de motivació i de reforç positiu que establim amb els nens, a fi que compleixin tot el que hàgim pactat.

Com i quins punts hauria de tenir el pla d’actuació? 

  • Crear una rutina. Els nens han d'estar ocupats durant el dia i, si pot ser, que se sembli a la rutina de les setmanes escolars.
  • Recomanem que la planificació estigui per escrit. Ha de ser visual i amb diferents colors per a delimitar les setmanes.
  • És important que els nens participin en la planificació i assegurar-se que estiguin d'acord amb ella, que sigui realista per a tots i que ells l’entenguin.

A més, es recomana seguir les següents orientacions específiques:

  • Establir un horari dels hàbits diaris. Ha d'incloure l'horari de l'hàbit del somni (dormir i despertar-se), hora de menjar i què menjarem i soparem (com els calendaris dels menjars que tenen les escoles i que tenim a casa en la nevera). És important que es vesteixin (no han d'anar amb pijama per casa) i mantenir la rutina de la higiene diària, i la de les mans encara més.
  • Seguir un pla de les activitats diàries, entre elles les educatives de deures de l'escola i de teletreball dels pares. Així com aquelles en les quals puguin col·laborar amb els pares, com participar en l'elaboració dels menjars, neteja, posar i llevar la taula… Els objectius i els horaris han de ser clars. Com a aspectes concrets es recomana:
    • Fer els deures sempre al matí, després del desdejuni. Hi ha escoles que envien els treballs a una setmana visita. En aquest cas, recomanem anticipar (sempre en la mesura que sigui possible)  les tasques de cada dia (una de llengua, una de matemàtiques…).
    • En el cas en què no doni temps de practicar una estona de lectura, el podem deixar per a l'últim moment del dia, abans de ficar-se al llit (de la mateixa manera que s'aconsella fer durant les setmanes d'escola).
    • El moment de joc, oci, manualitats, esport, música... és recomanable deixar-ho per a les tardes. S'aconsella posar també en quins casos es faran amb els pares i quins no.
    • És recomanable establir l'horari i el temps límit de l'ús d'aparells electrònics. Cal ser realistes i durant les setmanes que duri el confinament segurament l'utilitzaran molt més de l'habitual. No ha de preocupar-nos, l'ús també pot ser beneficiós si s'utilitzen amb finalitats educatius i no trigarem a tornar a la normalitat, no hem de preocupar-nos en excés.
    • Es recomana que, en la mesura que sigui possible, mantinguin converses per telèfon o mitjançant videollamada amb els seus amics.
    • Si és possible, han de continuar realitzant les activitats extraescolars de les quals es tingui accés a classes virtuals (classes de ball, idiomes, dibuix…).
  • Com a aspectes pràctics, recomanem que s'utilitzi l'eina del rellotge (d'agulles per als més petits) i que els horaris i obligacions estiguin per escrit i en un lloc visible de la casa.

Amb tot, no podem oblidar el més important…

No podem perdre de vista que aquesta situació no és fàcil per a ningú i menys encara per a un nen o nena amb TDAH, amb dificultats d'autoregulació, per a motivar-se i activar-se.

És important tenir present que els nens i nenes amb TDAH es frustren, fan explotar i s'alteren amb més facilitat. Especialment en les situacions ambigües, repetitives, monòtones i poc estimulants com pot succeir en la situació actual de confinament. Necessiten que se'ls acompanyi i se'ls de solucions. Per tant, recomanem als pares:

  • Baixar el nivell d'exigència que se'ls transmet.
  • Acompanyar als seus fills i filles, els entenguin i els ajudin.
  • Fer ús de la motivació i el reforç positiu com a eina principal. Es poden utilitzar petits premis i punts que poden canviar per alguna llaminadura, alguns minuts més de tauleta, que es guardin els punts i quan acabi el confinament es podran comprar alguna coseta (sempre proporcional i una cosa petita segons els pactes...).
  • Evitar al màxim la confrontació directa, l'amenaça i el càstig.
  • Explicar què s'espera d'ells, però també què poden esperar ells de nosaltres.
  • Mantenir converses d'emocions i sentiments i no sols d'ordres, horaris i deures.

Aquesta situació, encara que no tenim certesa de quan canviarà, sabem que tot tornarà a la normalitat. Amb això volem dir que, aquestes setmanes, l'objectiu ha de ser donar tranquil·litat, seguretat i acompanyar als nens i nenes i no sols donar ordres i obligacions.

Els adults també estan angoixats pel treball que han de fer i el que no poden fer. Aprofitem aquesta situació com una oportunitat per a aprendre a compartir i establir noves rutines i maneres de relacionar-nos amb els nostres fills, amb especial ús de la motivació i afecte.

Cristina Boix Lluch. Unitat de Trastorns de l’Aprenentatge Escolar (UTAE) de l'Hospital Sant Joan de Déu

Cristina Boix Lluch

Neuropsicòloga pediàtrica. Unitat de Trastorns de l’Aprenentatge Escolar (UTAE).

Comparteix