Nens i natura, una fantàstica combinació per a la seva salut física i mental

Fins fa ben poc, els nens es passaven gran part del temps jugant al carrer, al camp, experimentant constantment a l’aire lliure i en contacte amb la natura. Construir cabanyes, amagar tresors, pujar als arbres o córrer i saltar eren pràctiques quotidianes i no existia la paraula “avorriment”.

En l’actualitat, els petits romanen moltes hores a llocs tancats, que molts cops no tenen llum natural, en un espai reduït, asseguts, amb activitats programades, amb poques possibilitats per al joc al carrer i massa connectats a dispositius electrònics. En infinitat de casos, sortir del nucli urbà i interactuar amb el medi natural es converteix en una cosa esporàdica i excepcional.

D'altra banda, la societat actual ha sobredimensionat els possibles riscos i perills que “ens amenacen” a la natura i, en  canvi, minimitza els que genera l’estil de vida urbanita. Tant és així, que això ha portat, entre altres causes, a l’aparició del concepte “biofobia”, consistent en tenir una por irracional i sense motiu concret a la natura.

La psicòloga Heike Feire, autora del llibre "Educar en verde", assegura en una entrevista publicada pel blog "Educar para lo Humano" que “vivim en un món on tot ha de ser perfecte, net. Sembla que la natura és brutícia, desordre. Però ens dóna la vida. Ens enterrem vius en espais excessivament nets. Estudis sobre desenvolupament infantil senyalen que els nens a casa corren tant o més perill que fora. Els nens sobreprotegits s’enfronten pitjor a les pors”.

I és que les persones no estem preparades per a aquest allunyament forçat de la natura, i menys encara per viure únicament en entorns artificials. Aquesta desconnexió amb el medi natural rep el nom de “Trastorn per dèficit de natura” i entre els efectes que pot produir en la població, i en especial en els nens, destaquen la hiperactivitat, l’insomni, l’obesitat i fins i tot la disminució en els nivells de vitamina D. 

Realitzar activitat a l’aire lliure ens proporciona equilibri i tranquil·litat. Ha estat la ubicació original i habitual de l’ésser humà durant pràcticament tota la seva existència. Durant milers d’anys hem anat evolucionant en relació directa amb el nostre entorn, que fins fa poques dècades era completament natural. Com a homínids, el nostre organisme i la nostra ment estan dissenyats per viure a la natura. Va ser arrel de la Revolució Industrial del segle XVIII quan es van començar a construir les grans urbs, hàbitats artificials que en l’actualitat han acabat per “tancar” les persones i separar-les del seu context natural. 

Beneficis del contacte amb la natura

El contacte amb la natura resulta beneficiós en tots els aspectes de la vida dels nens. No només ajuda a prevenir l’obesitat, reduir l’estrès i augmentar l’autoestima; també incrementa la concentració i rendiment escolar. A més, les funcions cognitives, habilitats socials, aptituds de lideratge i col·laboració, capacitat pulmonar, respiració, gana, descans i respecte pel medi ambient milloren considerablement si passem més temps a l’aire lliure.

Existeixen cada cop més estudis científics amb resultats concloents que avalen aquestes afirmacions. Respecte això, destaquen els treballs de Frances E. Kuo, directora del Landscape & Human Health Laboratory de la Universtat de Illinois (EEUU), que porta més d’una dècada estudiant amb el seu equip la relació directa entre natura i salut. Segons Kuo, “un passeig pel parc és més que una bona manera de passar la tarda. És un component essencial per a una bona salut”, i afegeix que “així com els animals de laboratori que viuen en ambients aliens al seu hàbitat natural pateixen alteracions i trastorns que afecten el seu funcionament social, a les persones els passa el mateix”. 

D’altra banda, des de fa un temps es practiquen al Japó els anomenats “banys de bosc” Shinrin-Yoku en llengua nipona, que consisteixen en viure l’experiència de caminar a través de boscos centenaris mentre es connecta i interacciona de manera lenta, densa i intensa amb l’entorn a través de dels cinc sentits. Aquests “banys de bosc”, que sempre s’han de dur a terme sota la supervisió d’un expert, no només ens beneficien pel fet de realitzar una activitat a la natura, sinó que s’estan utilitzant també per a millorar la situació de persones amb determinats problemes de salut. Les investigacions més destacades sobre Shinrin-Yoku les lideren en l’actualitat Yoshifumi Miyazaki, Doctor en Medicina de la Tokyo Medical and Dental University, i Qing Li, President de la Japanese Society of Forest Medicine de la Medicine Nippon Medical School de Tokyo.

L’escola i la família són els dos àmbits en els que el nen passa més temps durant la seva infància. Per això és important que la natura estigui present a tots dos. En el context escolar, un revolucionari concepte d’ensenyament s’està implantant progressivament al centre i nord d’Europa, són les Bosc-escoles.

En aquestes, els alumnes desenvolupen els seus estudis i activitats a l’aire lliure, en interacció constant amb l’entorn natural. La idea no és nova, fins i tot té més de cent anys. De fet, una de les grans pioneres va ser l’Escola de Bosc barcelonina, inaugurada l’any 1914 i ubicada a la Torre Laribal de Montjuïc, on les classes s’impartien a l’aire lliure i matèries com l’expressió corporal i la música tenien un paper destacat. L’Escola de Bosc, revolucionària en el seu sistema d’ensenyament, seguia, alhora, la filosofia educativa basada en el contacte directe amb la natura que ja abans havien posat en pràctica a Alemanya les escoles Waldschule de Charlottenburg, les Plein Air a França i les Open Air Schools d’Anglaterra.

Respecte l’entorn familiar, una fabulosa manera de fer salut és sortir i gaudir junts de la natura; pares, fills i avis... I no calen grans viatges ni llargues excursions. N’hi ha prou amb desplaçar-se fins al lloc adequat i recollir pinyes, pals, observar les plantes i els insectes, fotografiar animals, llençar pedres a un riu o convertir troncs i rames en divertides joguines. Fins i tot resulta molt saludable escalar un arbre, rebolcar-se per terra o posar els peus a l’aigua en travessar un rierol. Per suposat, sense posar en perill la nostra integritat física, però sense veure perills allà on no n’hi ha. La natura s’ha de respectar però no témer, i per això és ideal conèixer-la. I per conèixer-la bé, res millor que gaudir-la intensament de manera habitual. 

No s’ha d’oblidar tampoc, que per establir connexions reals entre els nens i la natura es requereix un esforç comunitari i polític amb l’objectiu de promoure les zones verdes, generar activitats relacionades, millorar l’accessibilitat i desenvolupar campanyes d’educació i promoció ciutadana.

Natxo Oñatibia  Coordinador de Rural Salut		Ester Corrales Baz Directora de Rural Salut

Rural Salut és un projecte en el qual s'imparteixen tallers dirigits al públic familiar amb l'objectiu de divulgar hàbits saludables en contacte amb la natura. El projecte de Rural Salut es porta a terme a la Masia Cal Peguera a Castell de l'Areny, prop de Berga i a una hora amb cotxe des de Barcelona. Consulta com apuntar-te als diferents tallers.