• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

Nens moguts, un benefici per a la salut?

18/10/2019

Els moviments nerviosos dels infants als que els costa estar quiets, solen ser considerats com un signe d’avorriment o falta d’atenció que pot distreure als seus companys. Pares i professors solen exigir que els seus fills o alumnes deixin de fer-ho; però aquesta característica podria ser bona per a la seva salut. Una investigació recent suggereix que aquesta conducta pot ajudar als nens/es a protegir-los de l'obesitat, millorar la seva salut cardiovascular i, fins i tot, salva vides.

Com es va dur a terme la investigació

En un estudi recent es va mesurar la despesa energètica de 40 nens/es d'entre quatre i sis anys, durant una hora, en un "calorímetre de sala". Es tracta d’una cambra, de la mida d’un dormitori petit, en què es mesura amb precisió la despesa energètica a partir de la quantitat d’oxigen que s’hi respira i la quantitat de diòxid de carboni que s’expira.

Tots els nens/es van seguir el mateix procediment: 30 minuts mirant la televisió, 10 minuts dibuixant i 20 minuts jugant amb joguines a terra. En l’experiment es va comptar el nombre de vegades que els nens/es canviaven de postura i es va prendre aquesta xifra com a mesura de la seva necessitat de moure’s.

Els resultats de l'estudi

Els moviments que es van presenciar (conjuntament amb investigadors australians de les Universitats de Wollongong i Deakin) van variar enormement, malgrat tots els nens  van dur a terme les mateixes activitats estàndard. Es van produir 53 canvis de postura/ hora en el terç més mogut de la mostra, i només 11 moviments per hora en el terç menys inquiet. Aquestes diferències afectaven directament el nombre de calories cremades.

La diferència entre cada grup era més o menys d’unes 6 calories per hora. Però si extrapolem aquesta xifra pel consum de calories consumides durant mesos o anys, això podria provocar grans diferències en despesa d’energia.

Al cap i a la fi, els nens d’aquesta edat solen passar al voltant de nou a deu hores al dia asseguts, de manera que una diferència de sis calories per hora asseguts, es converteix en una diferència de 60 calories al dia, 420 calories per setmana (aproximadament tres bosses de xips), i 22.000 calories a l’any (equivalents a uns 2kg de pes corporal en un nen de 20kg).

La televisió augmenta el risc d'obesitat

L’estudi també va confirmar que els nens eren molt menys moguts mentre miraven la televisió que quan dibuixaven, pintaven o jugaven amb joguines a terra. Això pot explicar, en part, per què el temps dedicat a veure la televisió augmenta el risc d'obesitat en nens/es d'aquesta edat, en comparació amb altres activitats sedentàries.

Al mateix temps, un estudi més antic va descobrir que els adults moguts també evitaven augmentar de pes quan s’excedien amb el menjar, en comparació amb els individus menys inquiets. En conjunt, aquesta evidència suggereix que les diferències en la tendència a ser més “belluguet”, poden explicar, en part, per què algunes persones són més susceptibles a l'obesitat que d'altres.

Ser “mogut” com a estratègia de salut?

Actualment ja s’ha acceptat que romandre llargues estones assegut és perjudicial per  la salut, i és possible que el fet de realitzar moviments nerviosos pugui reduir els danys que això representa. Un estudi de més de 12.000 dones adultes al Regne Unit va comprovar que la quantitat de temps dedicat a estar assegut durant el dia, permetia preveure el risc de mort prematura durant els dotze anys posteriors.

Al començament de l'estudi, se'ls va demanar a les dones que auto-avaluessin la seva tendència a moure’s en una escala d'1 a 10. En el terç més mogut els riscos de mort prematura, vinculats a una actitud sedentària, es van reduir substancialment en comparació amb el terç menys mogut.

El fet que “els moviments nerviosos” puguin reduir la mortalitat prematura no ha estat objecte d’exploració en aquest estudi. Tot i això, un estudi més recent, basat en adults, va descobrir els efectes nocius del sedentarisme prolongat, en els vasos sanguinis de les cames, que es podien pal·liar demanant als participants que fessin moviments amb les cames mentre estaven asseguts. També es considera que els individus més inquiets puguin tenir algun tipus de protecció contra malalties cardiovasculars en comparació amb els individus menys moguts.

El valor de ser un “belluguet”

Els “moviments nerviosos” no es consideren importants per a la salut en aquest moment, però les recerques, cada cop més evidents, suggereixen que hauria de ser-ho. L'evidència podria fins i tot conduir a nous (i molt necessaris) enfocaments per prevenir l'obesitat i promoure la salut cardiovascular.

Aquests enfocaments poden ser particularment pràctics, ja que comporten canvis relativament petits en la manera de viure. Fer petits moviments, o aixecar-nos de tant en tant durant els períodes en que estem asseguts a casa o a l’aula, lluny de ser un costum molest, podria ser precisament el que necessitem.

Accés a la font de consulta:

Why fidgeting could be good for your child’s health. The Conversation [Data de consulta: 18/10/2019].

Comparteix