Els nens, han d'anar als funerals?

13/10/2019

Recentment, una enquesta que es realitza anualment a Gran Bretanya i que recull les actituds de la seva societat sobre diferents aspectes de la vida quotidiana, va publicar la dada que el 48% dels adults creu que els nens menors de 12 anys no han d'assistir ni als tanatoris ni als funerals. Possiblement, al nostre país les xifres serien molt similars. 

Aquesta creença social està en oberta contradicció amb l'opinió dels experts en psicologia evolutiva i en procesos de dol, que de forma unànime advoquen per la participació dels infants en els rituals de comiat d'un ésser estimat de la seva família i, fins i tot, adverteixen que no fer-ho pot comportar conseqüències negatives per als propis nens. 

Pretenem abordar aquí aquest debat, descrivint els principals arguments a favor i en contra de les dues opcions, oferint la nostra opinió professional basada en l'experiència d'anys de treball amb nens en contacte amb la mort i en situacions de trauma i crisis, i proposant la millor forma d'implicar-los en els funerals per a aquelles famílies que així decideixin fer-ho.  

Per què NO portar els nens a un funeral?

Els adults que defensen que els nens no haurien d'assistir als rituals funeraris d'un familiar o d'un amic/ga, solen argumentar bàsicament tres arguments: 

  • Assistir a un funeral pot resultar una experiència estressant i traumàtica. 

Els qui sostenen aquesta idea consideren que al tanatori i al funeral d'algú proper, sobretot si es tracta d'una mort inesperada i/o de una persona jove, els adults solen trobar-se en situació de xoc i exterioritzar les seves emocions. Per això mateix, els nens haurien de ser protegits de la vivència del dolor agut. Argumenten, a més, que la visió d'una persona morta els generarà als nens una imatge molt dura, que difícilment oblidaran i que amb seguretat els omplirà de pors i d'ansietat. 

  • Els nens menors de 8 o 10 anys no entenen el significat i la irreversibilitat de la mort. 

Per aquest motiu, els que defensen aquesta visió argumenten que els nens no entenen el significat dels rituals mortuoris i, per tant, tampoc necessiten participar-hi. És molt millor, seguint aquesta idea, apartar els menors del contacte amb la mort i el dol i abordar més tard, quan el nen sigui capaç d'entendre el significat del que ha passat. 

  • Per poder ajudar els nens a enfrontar-se amb la mort d'un ésser estimat, els seus cuidadors principals han d'estar tranquils i serens. 

Atès que tant al tanatori com en els funerals els adults solen estar s obrecogidos pel seu propi dolor i no estan en bones condicions per ajudar els nens a afrontar la pèrdua i el dol. Els que advoquen per aquesta idea, no busquen protegir els menors del contacte amb la mort, sinó que opten per gestionar primer el dolor dels adults i després, en un segon moment, atendre i guiar el dolor dels nens. 

Per què SÍ portar als nens a un funeral?

Altres adults defensen la idea que els nens no només poden, sinó que, en determinats casos, han de participar en els funerals. Entre ells es troben de forma gairebé unànime la majoria de professionals de la psicologia, de la psicoteràpia i de l'educació. Basen les seves recomanacions en els següents postulats: 

  • Els nens estan en contacte amb la mort molt abans del que els adults volem admetre. 

La tendència d'apartar-los dels processos que envolten la mort de la vida diària és relativament recent. Abans les persones morien a casa i els nens participaven de les sales de vetlla sense restriccions. Però, tot i la mort desterrada als hospitals i tanatoris, els nens la coneixen a través dels contes, de la naturalesa i de la televisió. Encara que sigui de forma poc racional, han vist alguna vegada un ocell mort o s'han entristit per la mort de la mare de Bambi a la pel•lícula de Walt Disney. Per tant, la mort comença a formar part del seu imaginari molt abans de perdre un familiar. I ens resultarà relativament fàcil explicar-los què ha passat (veure guia "Com comunicar la mort a nens menors de 8 anys"). 

  • De la mateixa manera que els adults, els nens necessiten els rituals per transitar pels processos de dol. 

La pèrdua d'un ésser estimat, ja sigui anunciada o inesperada, ens confronta a tots amb la tristesa i posa en marxa un procés d'acceptació del que ha passat que es coneix com dol. Pels adults, poder participar dels rituals de comiat és una part consubstancial de l'inici de l’afrontament i del dol. En el cas dels nens passa exactament el mateix, amb l'excepció que necessiten estar preparats per al que van a viure en un tanatori i/o funeral. 

  • Tot i que la finalitat de no incloure els nens en els rituals mortuoris sigui una altra, els nens senten que són apartats no ja dels actes de comiat del seu ésser estimat, sinó del si de la família. 

Fins i tot molts anys després de la mort d'un familiar, molts nens i més tard molts adults recorden de manera dolorosa que no se'ls va oferir la possibilitat de participar en el comiat del seu progenitor, del seu germà/na, o de la seva àvia. Senten el que molts experts denominen la sensació de ser afectats de segon grau o dolients oblidats, és a dir, que la seva tristesa i dolor és menys important o intens que el dels adults. I dedueixen que no són tan importants com altres en la família, per molt que el fet apartar-los per la nostra part sigui una forma de protecció i per a res suposi no tenir-los en compte. 

Com influeix l'edat del nen en la decisió?

La capacitat d'un nen per comprendre la mort depèn bàsicament de dues variables: la seva edat cronològica i les anteriors experiències que el nen hagi tingut amb la mort. 

De forma orientativa, la idea i comprensió del fet de la mort transita per les següents fases:

De 0 a 3 anys: 

Els nens no comprenen ni el fet de la mort en si ni de bon tros la seva irreversibilitat. Però sí s'adonen que una persona propera (o una mascota) que habitualment estava amb ells, ja no hi és. Per aquest motiu és molt important intentar explicar-los amb paraules senzilles que el seu ésser estimat ha mort i ja no tornarà més. 

A aquesta edat, els nens comprenen realment poc del que passa en un funeral. A més, la seva capacitat d'atenció és molt escassa encara i el més probable és que el nen acabi plorant, espantat i cansat i generant estrès als seus cuidadors. 

De 3 a 6 anys:

Els nens ja entenen que la mort significa alguna cosa greu. Però, en part pel seu pensament concret i en part per la influència dels contes, molts creuen que la mort és reversible. A més, envolten el fet de pensaments màgics i creuen que l'impossible és possible. Registren cert egocentrisme en el pensament, que fa que poden aparèixer pensaments de culpabilitat. Per això és, sovint atribueixen el fet de la mort a un enuig amb la persona morta o un càstig pel seu propi mal comportament. 

En aquesta etapa, si ho expliquem bé i amb paraules senzilles, els nens poden entendre que la mort suposa que el cos de la persona morta ja no podia funcionar i que per això s'ha mort. Donat la seva dificultat en entendre que la persona no tornarà, cal ser especialment curós en la manera com comuniquem la notícia de la mort al nen i evitar expressions ambigües que puguin malinterpretar o entendre de forma literal com hem perdut la tia Lluisa o l'àvia se n'ha anat. 

Aconsellem permetre als nens escollir si volen o no assistir al nostre costat al tanatori per acomiadar el seu familiar o amic i fer-ho en un entorn de calma i certa intimitat. I pensem que la forma més apropiada de fer partícep a un nen d'aquestes edats en els rituals mortuoris és acompañar-lo al tanatori, respondre a les seves preguntes, permetre-li veure el que vulgui veure, però tot això en la intimitat d'un grup de familiars reduït i no en el dia d'un funeral amb moltes persones, algunes d'elles desconegudes per al nen. 

De 6 a 9 anys:

Es dóna una comprensió gradual i cada vegada més exacte del caràcter irreversible i definitiu de la mort. El nivell de raonament és ja prou madur com per poder establir una relació de causa i efecte entre la malaltia i la mort. 

A aquesta edat, els nens solen mostrar inquietud sobre dues qüestions fonamentals. La primera és que a l'entendre l'irreversible de la mort, prenen consciència que els seus pares i/o cuidadors principals també podrien morir i solen formular preguntes molt concretes sobre qui i com els cuidaria en aquesta eventualitat. La segona preocupació gira entorn de la diferència entre les malalties comunes, com un constipat, i aquelles que condueixen a la mort. Serà molt important poder parlar amb els nens sobre aquests aspectes i oferir respostes honestes i tranquil•litzadores alhora. 

Si se'ls ofereix l'oportunitat, els nens d'aquesta edat rarament rebutgen assistir a un tanatori i/o funeral. És important informar-los de què es va a fer allà i quan. Cada nen sol trobar la forma en què desitja acomiadar-se de la persona que ha mort. Els ajudarà a poder participar d'alguna manera en els rituals: molts nens trien fer un dibuix o introduir una joguina en el fèretre. 

Més de 9 anys:

La conceptualització de la mort és la mateixa que la dels adults. La forma d'informar-los sobre el que ha passat també sol ser molt similar a la que fem servir amb altres adults. Només cal estar especialment atent al desconcert que la mort d'un familiar o d'un amic produeix en un nen d'aquestes edats. Sol preguntar-se què és el correcte i que seria l'incorrecte. No té models sobre com conduir i com expressar els seus sentiments. Per això, és especialment important assegurar al nen i a l'adolescent que no hi ha una manera correcta i una altra incorrecta de comportar-se ni de sentir la pèrdua. És crucial explicar-li que no importa si plora o no plora: moltes persones plorem amb llàgrimes, però altres plorem sense llàgrimes, fins i tot, algunes, estan de mal humor. I que la quantitat de llàgrimes que s'aboquen no és una mesura de l'afecte que sentíem pel difunt. 

Segurament, voldrà participar de tots els rituals com els adults. Encara que la opció és correcta, no hem d'oblidar que si és la primera vegada que assisteix a un tanatori o funeral, també necessita ser preparat. Necessita saber què es farà, quan es farà i qui es reunirá per a aquests rituals. 

Quina és la millor decisió? 

La millor decisió dependrà en cada cas de l'edat del nen i de implicar-lo en prendre per si mateix aquesta decisió. Però, per fer-ho, el nen ha de tenir la informació necessària, explicada de forma clara, concreta i directa. 

Això significa que hem d'explicar la mort del seu ésser estimat el més aviat possible, seguint les pautes per a la comunicació de la mort d'un ésser estimat. Això és especialment important per dos motius: 

  • Perquè senti que és inclòs en el nucli familiar des del primer moment i que algú proper a ell es posa al seu lloc i tracta de fer-li entenedors els canvis i la inquietud que nota al seu voltant. Això és vàlid fins i tot per als nadons i nens menors de 3 anys, que no podran acabar d'entendre l'abast del que els estem explicant, però percebran la nostra tristesa i el nostre acostament. 
  • Perquè pugui triar com vol acomiadar-se i en quin moment vol estar amb els adults o, per contra, necessita un respir i prefereix retornar a les seves activitats rutinàries amb altres nens.  

Com preparar als nens per assistir al tanatori i/o funeral? 

La preparació d'un nen/a per assistir al tanatori o a un funeral s'ha de composar de cinc passos fonamentals: 

1.Comunicació de la mort

No esperi massa a donar al seu fill/a la notícia de la mort: a l'actualitat la informació d'un mort es difon amb una immediatesa sorprenent, a causa de nen/a l’ús de les xarxes socials i els telèfons mòbils. Per comprensible que sigui que vostè necessiti uns moments per assimilar la notícia i preparar-se per transmetre-la als seus fills amb serenitat i en la forma adhient, pensi que amb cada 5 minuts que passen augmenta la probabilitat que el nen senti de la mort del seu familiar per comentaris telefònics o pel benintencionat condol d'una veïna, que arriba a deshora, abans que vostès hagin parlat amb ell. 

Aquí pot consultar una guia de com comunicar la mort d'un ésser estimat als nens de diferents edats. 

2.Processament de la notícia

Reaccioni com reaccioni, el nen a qui acaben de comunicar la mort d'algú proper necessita un temps per assimilar i processar el que li acaben de dir. Pot ser que vulgui jugar, per oblidar el que ha sentit, potser necessiti dibuixar, parlar, preguntar o ... plorar. 

És important que com a adults que fem la comunicació disposem de cert temps i d'una mica de tranquil•litat per estar disponibles. 

3.Decisió sobre el tanatori i/o funeral

Habitualment, quan en una família passa una mort, es produeix una incertesa inicial, més o menys aguda i dolorosa en funció de si la mort ha estat anunciada o inesperada. 

Després d'aquests moments de xoc i de dubte, cal solucionar una sèrie de tràmits i es comencen a preparar els rituals funeraris. Els adults de la famil ia solen estar molt enfeinats (trucades, gestions, visites, ...). Per això, és important que durant aquest període de transició, entre l'impacte de la notícia de la mort i el comiat més social del nostre ésser estimat, també pensem en els nens que necessiten certa normalitat com poder jugar, anar a veure els seus veïns o qualsevol altra activitat que els connecti amb la seva vida anterior a la pèrdua. 

No obstant això, a partir dels 4 o 5 anys els nens no voldran separar-se dels seus pares i altres adults importants. Una forma molt bona de conciliar ambdues realitats és deixar els nens a casa, encara que sigui a la cura d'un familiar proper, i informar de què estem fent i quan tornarem. Fer-ho així els dóna molta seguretat: són a casa i la vida contínua. Per poc que es pugui serà important que almenys un dels progenitors estigui present a l'hora dels banys i el sopar. Per als nens, que temen poder perdre un altre dels seus cuidadors, trencar el menys possible amb les seves rutines és altament tranquil•litzador. 

Quan ja sàpiguen els horaris del tanatori i del funeral, i en la tranquil•litat de la llar, li explicarem al nen tot el que necessita saber per triar si vol assistir al tanatori, al funeral, a ambdos o cap d'aquests rituals.  

4.Assistència als rituals de comiat o activitat substitutòria

Tenim tres possibles escenaris: 

1) El nostre fill ha triat anar-hi:

Per als nens menors de 8 anys és més comprensible acomiadar-se al tanatori i portar un dibuix o una joguina com a mostra d'afecte i respecte. Alguns nens triaran no veure la persona difunta. Altres voldran veure-la, cosa que hauríem de permetre explicant bé el que van a veure: l'àvia sembla adormida, però no està adormida. El seu cos ja no funcionava bé i ara anem a dir-li adéu. 

Triarem un moment d'intimitat al tanatori: als nens no els afecta veure un adult plorar, però sí els espanten les mostres molt expressives de dolor com els crits i les estridències. 

Acompanyarem al nen en tot moment, respondrem a les seves preguntes, estarem atents a tot el que expressa i captarem quan ha arribat el moment de marxar. Habitualment els nens no volen romandre molt temps al tanatori, perquè ja hem dit adéu. 

Els nens més grans de 8 anys solen triar assistir al tanatori i al funeral. Els advertirem que al funeral hi ha molta gent, que són tots els que estimaven molt a la persona morta i tots els seus amics. 

També a aquesta edat acompanyarem al nen, respondrem a les seves preguntes i captarem els senyals, donant-li l'oportunitat, si vol, de contactar amb altres iguals o amb persones a qui li vingui de gust saludar.

2) El nostre fill ha escollit no anar-hi:

No només respectarem la seva decisió, sinó que posarem especial cura en que cap familiar el/la fassi sentir malament per no voler assistir al tanatori o al funeral. 

Passats uns dies, en el cas que la seva negativa tingués un punt de negació de la realitat de la pèrdua, l'acompanyarem al cementiri o al lloc on estiguin les cendres del nostre familiar mort. Li explicarem que podem recorda-lo/a a qualsevol lloc, recordant coses que hem fet amb ell/a o veient fotos. Però que de vegades també anem a la seva tomba a portar flors o un dibuix i recorda-lo/a mostrant el nostre afecte en el lloc en què el seu cos que ja no funcionava. 

3) Tenim diversos fills: uns volen anar-hi, d'altres no:

Conceptualment, la solució és simple: el nen que vol anar, va; el que no, no. Això de vegades presenta algunes dificultats d'organització, però és important respectar la voluntat de cada un d'ells. 

Passats uns dies, procedirem com en l’escenari anterior: anirem amb tots al cementiri o al lloc on s'han escampat les cendres per presentar el nostres respectes. 

5.Retorn a la rutina quotidiana i tasques del dol   

El funeral marca el final del període d'excepció que va començar amb la notícia de la mort del nostre familiar i el retorn a la vida quotidiana. Aquest moment sol ser dolorós, perquè es torna a la normalitat, sí, però sense la persona que ha mort. Moltes coses, molts llocs, algunes dates ens recorden la seva absència. A aquest procés d'acceptació de la pèrdua se li denominava abans procés de dol, concepte que s'ha anat substituint pel de tasques del dol, indicant una sèrie d'accions concretes que cal anar resolent.

Descriure aquestes tasques excedeix el marc d’aquest article, però és important entendre que els nens necessiten fer les mateixes tasques d'acceptació per l'absència del seu ésser estimat que nosaltres, els adults, encara que a un ritme més ràpid. 

Per saber més:

Article realitzat per la UTCCB:

Ingeborg Porcar

Directora tècnica de la Unitat de Trauma, Crisis i Conflictes de Barcelona (UTCCB), el centre de prevenció i gestió de situacions crítiques de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que ofereix intervenció psicològica especialitzada a individus, grups i organitzacions en l'abans, el durant i el després d'un esdeveniment traumàtic.

UTCCB:

  • Campus UAB - Facultat de Psicologia. 08193 Bellaterra (Cerdanyola del Vallès). Barcelona - Spain.
  • Tel. 900 10 15 80 / International calls: 93 581 37 04 / Email: info@utccb.net
Twitter @UTCCB
Icono Facebook facebook.com/UTCCB
UTCCB SIPEP UAB