• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

Nens bilingües o políglotes: avantatges i inconvenients

11/11/2015

Hi ha persones brillants en l'adquisició i el domini d'idiomes diferents a la seva llengua materna. Es coneixen casos de persones que poden arribar a parlar fins a 30 llengües, algunes d'elles tan disperses i diferenciades com l'alemany, el mandarí o el thai.

S'entén per bilingüe aquella persona que és capaç de parlar dues llengües i per políglota "una persona versada en diverses llengües", encara que segons l'exemple anterior l'adjectiu que millor ho designaria podria arribar a ser el d'hiperglota, fent referència a aquelles persones que són capaces de parlar més de 10 llengües.

En el procés d'adquisició del llenguatge intervenen diferents processos cognitius: des de la memòria declarativa o explícita per a la rememoració d'activitats viscudes, vocabulari o normes gramaticals, fins a la memòria de procediment o procedimental encarregada de la programació dels músculs per a la correcta pronunciació i accent.

Segons un recent estudi de la Universitat de Georgetown a Washington, el coneixement i l'ús de diverses llengües comporta associat al desenvolupament de determinades àrees del cervell (augment de la matèria grisa) i contribueix a la millora d'altres habilitats cognitives (per exemple, la atenció i la memòria a curt termini).

L'aprenentatge i ús del llenguatge és un dels procediments cognitius més complexos. Focalitzarem l'interès d'aquest article en valorar quin és el millor moment per iniciar els infants en el coneixement d'un idioma diferent al matern, i en estudiar els avantatges/inconvenients de conèixer més de dues llengües. Tots dos temes els abordarem en el següent article, que pretén respondre entre altres les següents preguntes:

  • Quin es pot considerar el moment idoni per incorporar l'aprenentatge d'un idioma diferent al matern? És convenient que sigui en els primers anys de vida del nen?
  • Quins avantatges a llarg termini té el coneixement de diferents idiomes?

Vegem a continuació alguns dels avantatges relacionats amb l'aprenentatge d'idiomes diversos en la infància:

  • Créixer amb múltiples idiomes és la manera més fàcil i més ràpida d'aprendre una llengua estrangera. Aquest procés d'aprenentatge es desenvolupa de forma natural i en paral·lel amb l'adquisició de la llengua materna.
  • El multilingüisme s'ha demostrat que ajuda a desenvolupar habilitats de lectura i escriptura superiors, així com facilita el posterior aprenentatge de llengües amb similituds en el ritme, l'entonació o les estructures gramaticals entre d'altres aspectes.
  • Adquirir el coneixement de llengües estrangeres, contribueix al coneixement de la diversitat cultural, facilita l'adaptabilitat social i també s'ha conegut que repercuteix favorablement en l'autoestima i l'autoconfiança.
  • Quan abans s'incorpori l'aprenentatge d'un idioma estranger, més gran serà la possibilitat d'adquirir un nivell alt de competència en el mateix. En aquest sentit, podem afirmar que a llarg termini afavoreix l'accés al coneixement i en l'edat adulta a possibles millors opcions laborals.
  • El coneixement d'un idioma estranger aporta avantatges a llarg termini en la salut mental de la persona. Segons un estudi d'Ellen Bialystok (2009) professora de la York University (Canadà), parlar dos idiomes pot arribar a retardar en cinc anys el diagnòstic de problemes de demència. Si els idiomes que coneixem en són tres, aquest valor arriba a una mitjana de 6,4 anys.

Quins inconvenients es donen davant la primerenca incorporació de l'aprenentatge d'un idioma estranger durant les edats pediàtriques?

Podríem arribar a afirmar que hi ha quatre possibles desavantatges davant el tema que tractem, però que es tracten de riscos potencials i que per tant, es podran donar en major o menor grau i són d'importància relativa. Vegem quins són:

  1. Parlar més tard. Si bé no hi ha evidència científica que demostra que els multilingües comencen a parlar més tard, molts pares estimen que hi ha un retard de tres a sis mesos en comparació amb els nens monolingües de la mateixa edat. Aquesta realitat és comprensible, des del mateix moment en què constatem que el nen s'enfronta a una situació d'un nou aprenentatge en el qual ha de duplicar els seus esforços: adquirir el doble de paraules, conèixer dos sistemes fonètics diferents, etc. Malgrat això, també és cert que hi ha nens que només adquireixen un llenguatge i que demoren més temps que la mitjana en aquest procés. Per tant, valorar aquesta qüestió com a desavantatge quan comporta l'adquisició amb una mínima demora de dos idiomes, pot considerar-se com trivial.
  2. Barreja d'idiomes. Intercanviar paraules entre els diferents idiomes que estan adquirint, és comú entre els nens. Malgrat això, cal reconèixer que aquest és un fenomen temporal i que mitjançant la pràctica i la supervisió se sol reconduir sense cap problema. És important analitzar quin és l'aspecte que motiva la barreja de paraules. Si aquest és que no es coneix el vocabulari correcte, s'ha de considerar com una bona opció per ensenyar el terme correcte. Si implica un ús incorrecte, cal la correcció per estimular al màxim l'aprenentatge de la terminologia corresponent a cada idioma. La millor manera de reconduir aquesta situació de confusió de vocabulari és parlar al màxim i aplicar el llenguatge que generi més dificultat en el context familiar i escolar.
  3. Esforç addicional per als pares. L'aprenentatge d'un idioma estranger requereix de recursos, tant de temps si els pares disposen del suficient nivell per ser "mestres" o "coach" dels seus fills, com a nivell econòmic, per a la contractació d'una guarderia o escola infantil que incorpori l'aprenentatge de l'idioma estranger en els primers anys de vida del nen. Lamentablement l'accés a centres educatius públics que ofereixin l'aprenentatge d'un idioma estranger en l'etapa pre-escolar no és equilibrat al llarg de la nostra geografia.
  4. Lectura i escriptura. És recomanable que l'alfabetització lingüística en l'idioma estranger es faci a nivell integral, per tant, no només a nivell de la comprensió oral i de la parla, sinó també en relació amb les competències relacionades amb la lectura i l'escriptura. En aquest sentit, és important l'accés al màxim nombre de recursos i estímuls per a la immersió (visionat de pel·lícules, lectura, pràctica de l'idioma en els viatges a l'estranger, etc.).

Cada vegada són més els centres educatius que es plantegen impartir determinades assignatures del currículum acadèmic en un idioma estranger. D'aquesta manera, no només s'adquireixen els continguts relacionats amb la disciplina en qüestió, sinó també en relació amb la pràctica de l'idioma i el nivell d'adquisició i comprensió de terminologia específica (per exemple, sobre ciències naturals o història).

Com a conclusió, podem afirmar que és recomanable l'adquisició d'una segona llengua en les edats més primerenques. Aquest procés es pot dur a terme de forma paral·lela a l'aprenentatge de l'idioma matern.

Els avantatges que comporta ja els hem tractat anteriorment, destacaríem a més el fet que farà més fàcil l'adquisició d'un tercer idioma. Els desavantatges, com ja vam veure són relatiu i esmenables... la nostra recomanació és alimentar a nivell cognitiu als nens amb el coneixement de nous idiomes, atès que farà que la seva reserva cognitiva augmenti per a edats avancades evitar l'inici d'episodis de demència.

Aquesta realitat ens demostra que la salut és una qüestió integral de bons hàbits, no només alimentaris i de tipus físic, sinó també de tipus cognitiu.

Accés a les fonts de consulta:

Ventajas del bilingüismo en la infancia. Guía Infantil. [Data de consulta: 30/07/2015]

The Pros and Cons of Raising a Multilingual Child. Multi Lingual Children. [Data de consulta: 30/07/2015]

Los beneficios de aprender idiomas desde pequeños. Crecer Feliz. [Data de consulta: 30/07/2015]

How to learn 30 languages. BBC. [Data de consulta: 30/07/2015]

E, Bialystok. “Bilingualism: Language and Cognition” 12 (1), 2009, 3–11 C 2008 Cambridge University Press doi:10.1017/S13667289080034773. 

Las personas que hablan más de una lengua tienen más materia gris. La Vanguardia, 23 de julio de 2015. 

Comparteix