• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

Nens bilingües: oportunitats i falsos mites

Nens bilingües: oportunitats i falsos mites
19/03/2013

Des de ben petits, ja fan classe d’anglès a l’escola. Alguns nens i nenes, però, assisteixen a col·legis on la llengua vehicular és estrangera: anglès, francès, alemany... l’oferta és variada. Educar els fills en més d’un idioma requereix perseverança i dedicació, i no és cert que el bilingüisme sigui la causa de trastorns del llenguatge. En tot cas, els experts recomanen als pares que no es comuniquin amb els fills en una llengua aliena a la seva.
Un estudi del Grup d’Investigació en Neurociències de la Universitat de Barcelona ha determinat que les persones que dominen dues o més llengües tenen més capacitat de concentració. El neguit de molts pares i mares és aconseguir, doncs, que el nen o la nena assoleixi aquestes destreses lingüístiques ben aviat. Quins factors s’han de tenir en compte?

El domini de llengües s’adquireix de forma natural. Orlanda Varela, psiquiatra en una consulta especialitzada en teràpia multilingüe, assegura que els nens no aprenen un idioma assenyalant-los quelcom i fer-los repetir com s’anomena allò. “Perquè un nen arribi a ser bilingüe ha d’escoltar el segon idioma durant almenys un 20% del seu temps”, assegura. Per estimular l’aprenentatge d’una llengua per part dels nens, els pares poden tenir en compte aquestes activitats, entre d’altres que creguin adients:

  • Si són menuts, les cançons, els balls, els contes i tot allò que no sigui aprenentatge formal els ajudarà a assimilar conceptes. Com més gaudeixi el nen de les activitats, més associacions positives establirà amb l’idioma en qüestió.
  • A mesura que es fan més grans, oferiu-los videojocs en aquesta llengua, assistiu amb ells a obres de teatre o a concerts de música.
  • En el cas que la butxaca ho permeti, podeu deixar-los a càrrec d’un o una cangur que domini l’idioma o dueu-los a classes de reforç en aquesta llengua.
  • No traduïu sistemàticament d’una llengua a l’altra quan us dirigiu als fills.
  • Si la parella de pare i mare és mixta, és a dir, d’orígens culturals diferents amb idiomes materns distints, habitueu el nen des que és un bebè a escoltar les dues llengües. Els nadons perceben la musicalitat de cada idioma.
  • Viatgeu i porteu-los de vacances a països amb la llengua com a idioma propi.

Existeix una creença generalitzada que el bilingüisme comporta certes dificultats en el llenguatge, i això es tracta d’un fals mite. Pot ser que els nens bilingües tardin més en parlar, però no en comprendre els conceptes: des del primer moment s’adonen que tenen dues paraules per referir-se a una sola cosa. És per això que les persones bilingües estableixen més connexions cerebrals i desenvolupen la capacitat de trobar diverses solucions a un mateix problema. Això representa tota una oportunitat per a ells,  a més de permetre’ls estudiar o treballar en altres països o regions quan arribin a ser adults.

Ara bé, l’obligació dels pares no és que el seu fill o filla acabi essent bilingüe, sinó oferir-los, en la mesura que sigui possible, oportunitats i eines per aprendre la llengua, i evidentment, la riquesa cultural que els repercutirà en l’educació. 

Font: El oficio del bilingüismo. El País.

Comparteix