• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

El nen patós: per què alguns nens mostren més malaptesa que altres

28/04/2014

Aproximadament un 6% dels nens tenen importants problemes de coordinació que poden interferir tant en el desenvolupament acadèmic com en la integració social.

El trastorn es coneix com dispràxia o "síndrome del nen patós", i necessita un tractament personalitzat i a llarg termini.

Que un nen mostri poca destresa no ha de ser motiu de preocupació llevat que aquesta interfereixi de forma visible en el desenvolupament, en les tasques i en el dia a dia. 

Signes de la dispràxia

Què ens ha de fer pensar que el nostre fill pateix dispràxia? 

Heus aquí alguns dels signes que poden indicar que el nen pateix dispràxia en els primers anys:

  • Encara no és capaç de pujar als llocs, pujar escales correctament (alternant els peus) o xutar una pilota.
  • No corre amb normalitat, ensopega i no pedala bé (sobre un tricicle).
  • No agafa bé el llapis. Dibuixa amb alguns problemes figures simples (cercle, creu).

A partir dels quatre anys ha de fer-nos dubtar si:

  • No manté l'equilibri sobre un sol peu (almenys 5 segons).
  • No llança bé cap endavant una pilota, ni la caça al vol si se li llança una a ell.
  • No s'enfila bé, o amb massa por, per gronxadors o parcs.
  • No retalla correctament formes simples dibuixades sobre paper.
  • No es corda sol les sabates, i en general, ha de repetir moltes vegades una habilitat manual per aprendre a executar-la.

Si s'observen diversos d'aquests símptomes en un nen, és probable que estigui patint dispràxia. En ocasions, aquesta pot estar associada a algun altre problema de neurodesenvolupament, com TDAH, dèficits en l'aprenentatge de lectoescriptura, problemes emocionals, etc. En aquests casos s'ha d'acudir a la consulta mèdica.

És important tractar el problema si n'hi ha algun, ja que la majoria d'estudis confirma que la tendència és que els dèficits motors persisteixin fins a arribar a l'edat adulta.

La dispràxia és un trastorn que no té res a veure amb la intel·ligència. La intel•ligència d'un nen que la pateix pot ser perfectament normal però, per alguna raó encara no identificada, té problemes motors o de coordinació. Té una prevalença major en nens que en nenes, i s'ha comprovat que no empitjora amb el pas del temps.

Diagnòstic de la dispràxia

Es diagnostica entre els 6 i els 12 anys. El diagnòstic s'elabora, essencialment, mitjançant l'observació de la conducta del nen.

El pediatre formularà diverses preguntes sobre els hàbits del petit, i si cal, li demanarà que dibuixi unes determinades formes o que imiti amb els dits una sèrie de moviments. A més, descartarà altres trastorns possibles (alguna afecció del neurodesenvolupament, dels músculs, del cervell, etc.).

Tractament de la dispràxia

La dispràxia no es tracta amb fàrmacs. Es tracta, més aviat, d'elaborar una estratègia a llarg termini mitjançant la qual el nen va adquirint les habilitats que li falten.

Com succeeix en moltes ocasions, és més eficaç com més aviat es comenci. No el porten a terme únicament especialistes: els pares i els professors del nen s’han d'implicar al màxim en ajudar-lo. Això mai no vol dir pressionar. Un nen amb dispràxia mai no ha de ser acusat de no esforçar-se prou per aprendre una tasca, ja que de fet li costa un esforç molt gran.

Les tasques que el petit va aprenent poc a poc es planifiquen amb antelació. Però cada cas és molt diferent en aquest trastorn, així que adaptar-s'hi és fonamental. No s'ha de passar a la següent tasca fins que l'anterior està ben apresa i interioritzada. Això suposa moltes vegades una gran dosi de paciència i moltes repeticions.

La dispràxia i el bullying

Els nens que pateixen dispràxia, sovint, poden ser víctimes de bullying (assetjament escolar) per part d'alguns dels companys. En aquests casos, la detecció dels problemes i la cooperació amb els professors del petit serà fonamental. Consulta com reaccionar en un cas d'assetjament escolar.

Referències bibliogràfiques:

Sutton S. Evaluation of clumsiness in children. American Academy of Family Physicians. 2002 

Tan, Y. Dyspraxia: Beyond the Clumsy Child Syndrome. Metta, Vol 16, Issue 2. 2010

Hacker, B. Recognizing the Children Who Will Not Outgrow Clumsiness. Emerge, a child’s place. 2006 

Comparteix