• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

Els nadons tenen capacitat de raonament?

18/07/2018

Un estudi publicat  a Science, dut a terme dins d'una col·laboració internacional entre membres del Grup de Recerca en Raonament i Cognició Infantil (RICO) de la Universitat Pompeu Fabra i d'ICREA, juntament amb membres de la Universitat Central Europea de Budapest i de l'Institut Nencki de l'Acadèmia de les Ciències (Polònia), ha posat de manifest que els nadons tenen la mateixa capacitat de raonament que els adults, demostrant que el raonament no està lligat al llenguatge.

El raonament desvinculat del llenguatge

El funcionament de la ment humana segueix sent un misteri, i una de les preguntes més interessants que ens plantegem és l'origen de la nostra capacitat de pensament. Aquesta qüestió s'ha situat al centre de molts estudis, en els quals s'especulava sobre aquells elements que contribuïen a formar la nostra ment. Fins avui, una de les principals hipòtesis és que el procés de raonament és un producte directe del llenguatge i de l'educació, però el recent estudi planteja que no només adquirim la capacitat de raonar abans del que es creia, sinó que això té lloc fins i tot abans d'aprendre a parlar.

L'estudi conclou que les habilitats de raonament apareixen en etapes molt primerenques del desenvolupament, suggerint fins i tot que alguns processos lògics tenen lloc en els nadons que encara no han començat a parlar. Ana Martín, investigadora de la UPF i autora de l'estudi, destaca: "Hem trobat el que s'anomenen en anglès building blocks, és a dir, les unitats fonamentals sobre les quals es construeixen pensaments més complexos". Tradicionalment, s'havia considerat que les habilitats de pensament complexes estaven relacionades directament amb l'adquisició del llenguatge i després amb l'educació formal.

En aquest sentit, es creia que la capacitat de raonament s'adquiria de forma molt gradual des del moment mateix en què comencem a parlar fins pràcticament l'adolescència. A causa d'aquest enfocament, aquesta facultat sempre s'havia estudiat en adults mitjançant tasques lingüístiques. Martín afegeix: "En no poder separar aquesta facultat del llenguatge, fins ara no sabíem molt bé de quina manera funcionava el nostre raonament i, sobretot, d'on sortia. En l'estudi ens hem centrat en nens que encara no han adquirit la capacitat de la parla, pel que ens permet estudiar el fenomen del raonament en el seu estat més pur".

L'experiment

La investigació ha pres com a punt de partida nens i nenes d'entre 12 i 19 mesos. En aquesta etapa del seu desenvolupament, els infants encara no han adquirit la capacitat de la parla ni han estat exposats a entorns educatius, el que per a molts significava que eren incapaços de raonar de manera lògica ni intuïtiva.

Per trobar l'origen del raonament, els investigadors van exposar als nadons a un experiment per analitzar la seva reacció davant d'una sèrie d'estímuls. En una pantalla es mostraven dos elements diferents, en la seva essència, però amb alguna similitud. És el cas, per exemple, d'una pilota i una flor amb la part superior de la mateixa forma i color. En un determinat moment, tots dos objectes quedaven coberts per una barrera i, un a un, eren mostrats gràcies a l'acció d'una tassa. Segons la lògica, si primer es mostra la pilota, en segon lloc ha d'aparèixer la flor. No obstant això, quan això no passava tal com dicta la nostra raó, els nens i nenes es mostraven estupefactes amb la incoherència del resultat.

L'estudi, liderat per Nicoló Cesana-Arlotti, no destaca tan sols per la introducció de noves tècniques, sinó pel fet de qüestionar-se teories que semblaven estar ja establertes. Els investigadors, mitjançant la tècnica del eyetracking (que mesura la posició dels ulls cada 16 mil.lisegons), van analitzar el recorregut visual dels participants i la dilatació de les seves pupil·les. "Se sap, per estudis previs, que la dilatació de la pupil·la és un indicador de l'esforç cognitiu. Com més complicades són les tasques que hem de realitzar, més gran és la mida de la pupil·la ", apunta Martín. Aquesta resposta de major dilatació de la pupil·la succeïa en tots els nadons i també en els adults, el que per als autors suggereix que "tots fem servir estratègies comunes per raonar sobre els continguts.”

Els resultats

Els autors valoren aquests resultats com "una evidència que les estratègies que permeten als éssers humans combinar informació per raonar sobre els fets que ens envolten estan ja presents en edats molt primerenques". Per tant, aquests resultats contribueixen a aclarir una discussió àmpliament debatuda en els darrers trenta anys sobre l'existència de capacitats de raonament lògic primerenques en humans, i suggereixen que alguns processos mentals dels nadons, encara abans que comencin a parlar, ja són semblants als dels adults, i més complexos del que s'havia pensat fins ara.

El fet que els nens d’aquest estudi tinguessin 12 mesos com a mínim, té a veure amb les capacitats que requeria l'experiment. A aquesta edat ja poden mantenir l'atenció 20 segons, que és el temps que duren les accions curtes que es mostren; també poden recordar els objectes que apareixen, tasques que requereixen un esforç cognitiu considerable. "Però això no vol dir que el raonament no sigui present abans dels 12 mesos", apunta Martín.

Futures investigacions

Lluny de tancar el debat sobre l'origen del raonament, l'estudi planteja noves preguntes per a futures investigacions. Ana Martín afegeix: "Seguim sense saber de quina manera raonen els nadons, ja que segueix sent un tema força complex. No sabem com fan testing de les hipòtesis, com representen la informació en les seves ments o com comprenen el fenomen que estan observant". 

El següent pas serà veure què passa dins del cervell quan es realitzen tasques de raonament. Per això, els investigadors de RICO, de la UPF, començaran un estudi amb adults als que sotmetran a ressonància magnètica. "Volem veure, per exemple, si s'activa l'àrea del llenguatge o no quan han de raonar", apunta Martín. Un cop compresos els mecanismes, el següent pas serà en nens.

Per Nicoló Cesana-Arlotti, de la Universitat Central Europea, aquest "és un primer resultat i es requereixen més per completar la imatge de les capacitats lògiques dels nadons preverbals i el seu desenvolupament. Un missatge per als pares primerencs és que no hi ha res de nou ni especial que puguin fer per garantir el floriment de les capacitats de raonament del nadó. En tot cas, passar temps amb ells i divertir-se, proporciona oportunitats espontànies per expressar la riquesa natural de la ment dels nadons".

Accés a les fonts de consulta:

Nicoló Cesana-Arlotti, Ana Martín, Ernó Teglás, Liza Vorobyova, Ryszard Cetnarski, Luca Bonatti (2018), “Precursors of logical reasoning in preverbal human infants”, Science, 16 de marzo. Vol. 359, Issue 6381, pp. 1263-1266 DOI: 10.1126/science.aao3539. [Data de consulta: 18/07/2018]

Els nadons tenen la mateixa capacitat de raonament que els adults. Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). [Data de consulta: 18/07/2018]

Un estudio abre una ventana sobre los procesos de razonamiento de los bebès. Universitat Pompeu Fabra (UPF). [Data de consulta: 18/07/2018]

Comparteix