El Nadal és una època esperada per molts infants, pensar-hi és pensar en la idea de rebre regals. Sentiments d'amor, felicitat i la “màgia” del Nadal s'hi associen. Però aquesta idea de Nadal no sempre té efectes positius sobre els nostres fills i filles. Hem de tenir en compte què regalar i com fer-ho. En aquest article hem volgut compartir algunes consideracions.
Hem de triar adequadament els regals que durant les festes de Nadal (Tió, Pare Noel, els Reis d'Orient...) portaran als nostres fills i per això és important tenir en compte sempre les seves preferències.
Escriure la carta amb ells ens ajudarà, ja que podrem tenir en compte els seus gustos a l'hora d'escollir, però també tenir en compte si són adequats per a ells o no.
En general són preferibles aquells regals que ajuden a imaginar, a practicar habilitats, a socialitzar, a transmetre respecte als altres i a mantenir-los actius físicament. Podem també convidar-los a pensar en regals no materials. Aconseguirem així que els regals siguin variats i amb funcions diferents.
En triar-los, cal anar amb compte en fer-ho en base a campanyes publicitàries o a una determinada “marca”, tampoc ha de ser el més car o sofisticat, ja que això no significa que sigui el millor ni el més adequat per als nostres fills, ni ens converteix en els millors pares. També és important intentar no caure en estereotips de sexe o altre tipus, abans de res cal tenir en compte les seves preferències si aquestes són adequades.
Un dubte que sorgeix a molts pares i mares és la conveniència de regalar dispositius tecnològics. Cap problema sempre que siguin adequats i puguem garantir que els podrem controlar i limitar l'accés. Els infants actualment estan immersos en un món tecnològic i no podem pretendre que no tinguin jocs d'aquest tipus, però sí que hem de ser capaços de poder regular-ne l'ús. El mateix passa amb els jocs violents, serveix de molt poc prohibir-los, de vegades fins i tot es pot aconseguir el contrari, generar més interès, però sí que els hem de fer veure que la violència és rebutjable. Més que prohibir un joc o un altre es tracta d'inculcar valors, normes i límits en el seu ús.
En general pot servir tenir en compte l'anomenada “regla dels quatre regals” que aconsellen molts psicòlegs: un que necessiti, un que faci servir, un que vulgui molt i alguna cosa per llegir.
Què passa si hi ha un excés de regals?
Els infants no només associen de vegades el Nadal amb rebre regals sinó amb molts, molts, molts regals. Els pares i mares no som conscients que l'excés de regals pot ser tan perjudicial de vegades com la seva falta.
En fer la llista de regals amb ells és un bon moment per posar límits. No per més quantitat serà més feliç.
En alguns infants l'excés de regals pot provocar un estat d'hiperexcitació que fa que no en gaudeixin, que perdin el sentit. Passen de l'un a l'altre sense jugar-ne a cap.
Com a pares sabem que quan els nostres fills reben molts regals, alguns queden en l'oblit i ni tan sols arriben a jugar amb ells o fins i tot alguns són menyspreats.
Alguns infants “hiperregalats” mai no estan contents i no són capaços d'apreciar el que reben. Poden arribar a ser nens permanentment insatisfets amb baixa tolerància a la frustració. Segur que hem sentit frases com: “això no és el que volia”, “no és el que havia demanat”, “volia això altre”.
Hem de ser conscients que un excés de regals de vegades pot tenir a veure amb sentiments no resolts en nosaltres mateixos, com pot ser el sentiment de culpa que ens genera no poder passar prou temps amb els nostres fills i filles. Altres vegades, pares separats “competeixen” per l'afecte del fill a través de veure qui demana més regals.
Què passa si hi ha pocs regals?
En molts casos hi ha infants, que contràriament, reben pocs regals pel fet que els seus pares no tenen una bona posició socioeconòmica.
Les joguines afavoreixen el psicodesenvolupament dels infants, per la qual cosa aquests seran més vulnerables a tenir mancances durant aquest en no poder desenvolupar determinades capacitats a través del joc.
Els nens es comparen contínuament amb els altres. Això fa que pugui aparèixer el sentiment de ser “menys que els altres nens”, “no ser mereixedors d'afecte”, “haver fet alguna cosa malament”. En general, més vulnerabilitat i sentiments d'inferioritat.
Les famílies poc podem fer respecte a la publicitat o l'entorn que ens envolta que inciten a comprar molts regals associats amb la felicitat, però sí podem fer que el nostre fill o filla entengui que el nombre de regals no té a veure amb la seva vàlua, ni amb l’afecte que els tenim.
També com a pares cal ajudar-los a fer front a la tristesa que poden arribar a sentir en aquesta situació, podent oferir altres alternatives no materials que els facin sentir valuosos i estimats.
Amenaçar o fer xantatge amb no tenir regals si es porten malament?
Frases com “porta't bé o els Reis no et portaran res...”, "et portaran carbó per portar-te malament...” senzillament no han de ser emprades mai.
Amb elles trenquem la il·lusió infantil de rebre afecte i regals del món adult d'una manera incondicional i màgica. Més tard quan per evolució cognitiva acaba l'etapa del pensament màgic i els infants saben que hem estat els pares i mares els qui els ho neguem o amenacem, senten que el nostre afecte cap a ells depèn més del que facin que d'ells mateixos.
En realitat, les amenaces o xantatges centrats en regals poden actuar com a experiències negatives en els infants sense obtenir resultats educatius o psicològics. Faran el que els demanem per por a la conseqüència de quedar-se sense regals però sense haver-ho interioritzat i no perquè estiguin motivats o sentin que ho han de fer.
Enviem a més el missatge que el nostre amor no és incondicional “que l’estimem tant sí com no”, sinó que té a veure amb la seva conducta.
En fer això afavorim alhora que empri l'amenaça cap als altres quan ell vulgui aconseguir coses d'ells.
Si els regals són “per portar-te bé” acaben interpretant que els infants amb menys regals són menys bons. Viuen així el món dividit entre bons i dolents i ho fan en funció dels regals/béns materials que reben.
A més, quan els pares amenacem que no tindran regals per Nadal ens posem en una postura molt difícil de complir i en no fer-ho perdem credibilitat davant dels nostres fills.
El millor regal que podem fer als nostres fills i filles no és material, és oferir-los el nostre amor incondicional i passar tot el temps que puguem amb ells.
Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
Viatjar amb nens pot ser un plaer però també un desafiament. L'American Academy of Pediatrics (AAP) ofereix els següents consells per organitzar uns viatges familiars segurs i lliures d'estrès.
Viatjar, ja sigui a l'altra part del món o a la ciutat del costat de casa, aporta als nens grans beneficis per a desenvolupar-se social i emocionalment, i els genera una nova actitud davant la vida i cap als altres. Així que, ja saps on aniràs les properes vacances?
Si tenim un trastorn mental i estem considerant tenir un fill, probablement ens preguntarem si podem passar el nostre trastorn a aquests. Què diu l'evidència científica sobre l'herència dels trastorns mentals?
