Mites sobre les altes capacitats

Popularment, quan pensem en persones amb altes capacitats ho associem a persones superdotades. Ens imaginem súper homes i súper dones que ho fan tot bé, que són bons en tot, que tenen una memòria impressionant i acumulen dades sobre certes àrees de coneixement. També, sovint, es relaciona amb persones “una mica rares” i peculiars (aquests genis incompresos, solitaris o extravagants). Però això no ha de ser així.

 

Les persones amb altes capacitats són persones que són capaces d’utilitzar els seus recursos cerebrals de manera més eficient comparat amb els seus iguals. El concepte és una mica difús i depèn de l'orientació teòrica o l'enfocament del professional que les concep, però hi ha un cert consens en alguns aspectes:

 

• Quan els experts parlen de persones amb altes capacitats intel·lectuals (AACC) fan referència a dos perfils de persones: les persones superdotades i les talentoses. Tots dos perfils són diferents i no podem generalitzar característiques de personalitat entre elles. El concepte que els uneix és que són persones amb alguna potencialitat intel·lectual elevada en diferents àrees que poden ser el quocient intel·lectual, la creativitat i les aptituds en diferents àrees. 
• El perfil de superdotació descriu persones que presenten un rendiment elevat tant en pensament convergent (raonament lògic) com a divergent (creativitat). Poden ser més o menys extravertits o hàbils socialment, però no els comporta cap patologia i, malgrat tenir les seves preferències i interessos, són capaços d'adaptar-se a diferents contextos socials.
• No obstant, quan parlem de talent parlem de persones que destaquen en una àrea específica. Per exemple hi ha els talents matemàtics, talents verbals, acadèmics, lògics, artístics o socials (entre d'altres). Aquestes persones destaquen de manera excepcional en una d'aquestes àrees però rendeixen dins de la normalitat (de vegades fins i tot de manera deficitària) en les altres àrees que no formen part del seu talent..

Per tant, els perfils d'altes capacitats no es defineixen per dificultats conductuals o de relació social, sinó que, característiques com la inadaptació social o una disfunció executiva es comportarien com a variables independents que es poden o no presentar hi hagi o no hi hagi altes capacitats. De fet, perfils com la superdotació i alguns talents actuarien com a factors protectors davant de dificultats en aquestes àrees.

Com a conclusió, hem de desterrar les idees o mites següents en referència a les altes capacitats (AACC):

• Tenir altes capacitats és ser superdotat.
• Tenir altes capacitats és tenir una memòria extraordinària per recordar dades, dates, noms,…
• Tenir altes capacitats té com a conseqüència tenir dificultats de relació social o de conducta.
• Tenir altes capacitats implica tenir dificultats per prestar atenció o controlar la impulsivitat.
• Tenir altes capacitats fa que el nen/a no es pugui adaptar a diferents contextos o idees noves i que li costa cedir.

Des d'un enfocament neuropsicològic considerem que, per ser considerades persones amb altes capacitats, a més han de ser capaços d'aplicar el potencial d'alguna manera a la vida quotidiana o acadèmica. És a dir, la seva habilitat s'ha de reflectir d'alguna manera. No serveix de res obtenir una puntuació elevada en un test si després no s'és capaç d'aplicar aquesta habilitat en algun àmbit de la vida.

La idea que “tenir alta capacitat és equivalent a obtenir una puntuació de 130 en un test” fa gairebé 20 anys que està desterrada. Actualment els experts coincideixen que s'ha d'entendre des d'un enfocament més ampli on també cal tenir en compte variables socials i emocionals. Aquestes afavoriran o obstaculitzaran l’aparició de l’alta capacitat en aquells individus que tinguin una dotació biològica de base.

En el cas dels infants amb altes capacitats, tampoc no podem esperar que la seva potencialitat es reflecteixi en forma d'èxit acadèmic. És a dir, no tots els nens amb altes capacitats treuen notes excel·lents a l'escola. En el cas de nens i nenes talentosos és possible que els continguts escolars no tinguin relació amb el seu talent o interès específic (per exemple, un talent musical no té relació amb els continguts que es donin a l'assignatura de biologia). En el cas de les persones superdotades, és possible que caiguin en la desmotivació quan les classes són d'estil expositiu i basades en la repetició i això podria fer que rendissin per sota del potencial.

Tenint en compte aquests aspectes, si sospitem que el nostre fill/a pot tenir altes capacitats, el més adequat és consultar un especialista perquè en faci una valoració. D'aquesta manera es podrà fer una descripció dels seus punts forts cognitius i del seu estil d'aprenentatge per oferir-li un entorn i una estimulació adequada que ajudi a desenvolupar al màxim el seu potencial. A més, ens ajudarà a prevenir un possible fracàs escolar que pot acompanyar unes altes capacitats si no són ateses de manera adequada.

Acceso a las fuentes de consulta:

Borges del Rosal, M. Á., Hernández Jorge, C. M., & Rodríguez Naveiras, E. (2011). Evidencias contra el mito de la inadaptación de las personas con altas capacidades intelectuales. Psicothema.

Bucaille, A., Jarry, C., Allard, J., Brochard, S., Peudenier, S., & Roy, A. (2022). Neuropsychological profile of intellectually gifted children: a systematic review. Journal of the International Neuropsychological Society, 28(4), 424-440.

Sastre-Riba, S., & Castelló-Tarrida, A. (2020). Educación de la alta capacidad intelectual. Síntesis.

Sastre-Riba, S., & Ortiz, T. (2018). Neurofuncionalidad ejecutiva: estudio comparativo en las altas capacidades. Revista de Neurología, 66(1), 51-56.