• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

Una millor vigilància evitaria 8 de cada 10 casos d’ofegament en nens

14/06/2013

Cada any ocorren casos d’ofegaments en nens. Per sort, amb la vigilància adequada i la formació de pares i familiars en reanimació cardiopulmonar (RCP) es poden prevenir accidents i salvar vides.

El desconeixement de les tècniques per nedar i el fet de prescindir de sistemes de flotació, sobretot en piscines, en general, desprotegides, augmenten la possibilitat que un nen o un adolescent es pugui ofegar per accident. Aquesta és una de les conclusions d’un estudi dut a terme per un equip de professionals de l’Hospital Sant Joan de Déu, en què s’analitzen tots els casos de menors de 18 anys atesos per 21 serveis d’urgències pediàtriques de tot Espanya durant els estius de 2009 i 2010.

Els autors de l’estudi indiquen que la vulnerabilitat dels nens, agreujada per una vigilància deficient, i l’ímpetu dels adolescents, sumada al possible consum d’alcohol o de drogues, provoquen que les activitats aquàtiques (a les piscines, banyeres, jacuzzis, platges, rius, pantans, etc.) puguin suposar un perill o un esdeveniment fatal en algunes ocasions. No obstant això, la incidència de l’ofegament en nens i adolescents a l’Estat és molt baixa: 2,2 de cada 10.000 consultes als serveis d’urgències pediàtrics van tenir origen en aquest tipus d’accidents.

Durant el període d’estudi, es van identificar 53 casos d’ofegament. Tots excepte un, que va tenir lloc en una banyera, van ocórrer en una piscina, i cap d’ells al mar o en un riu. En concret, el sexe del 64,2% dels pacients era masculí, i la mitjana d’edat va ser de 3,5 anys, tot i que més de la meitat dels nens tenia menys de 6 anys.

En 8 de cada 10 pacients atesos, una millor vigilància hagués evitat el contratemps. A més, més de la meitat de les piscines involucrades no tenien protecció al seu voltant.

En concret, 36 dels nens accidentats van requerir reanimació cardiopulmonar (RCP), i en la majoria dels casos va ser aplicada pels seus familiars, seguits pels socorristes, el personal sanitari i els monitors. De tots els casos estudiats, van morir cinc nens: cap d’ells no sabia nedar ni duia flotador, en tots va fallar la vigilància, i en tres d’ells la RCP es va iniciar tres minuts després de treure l’accidentat de l’aigua.

Està demostrat que les classes de natació redueixen en un 88% el risc d’ofegament en nadons i nens d’1 a 4 anys, però aquesta no ha de ser l’única estratègia per evitar aquests accidents. Aquests són alguns consells:

  • Vigila els nens sempre quan estiguin a l’aigua, i no només si són petits.
  • Aprèn com es realitza la reanimació cardiopulmonar (RCP) a nadons i nens i assegura’t que els altres familiars i les persones que tenen cura del teu fill saben com practicar-la. Qualsevol maniobra que no hagi demostrat eficàcia i retardi l’aplicació d’una correcta RCP s’ha d’evitar.
  • No confiïs completament en els flotadors, braçals, cadires de bany i d’altres sistemes de protecció similar.
  • Per evitar accidents, la tanca adequada per a una piscina és aquella que cobreix els quatre costats, fa almenys 122 cm d’alçada, és estreta (amb un màxim de 10 cm), la seva vora inferior s’eleva menys de 10 cm del terra i, a més, permet una visió clara de l’interior de la piscina.

Referència bibliogràfica

Panzino, F., Quintillà, J.M., Luaces, C. i Pou. J. Ahogamientos por inmersión no intencional. Análisis de las circunstancias y perfil epidemiológico de las víctimas atendidas en 21 servicios de urgencias españoles.  Anales de Pediatría, 2013; 78 (3): 178-184 [accés: 3 de maig de 2013]. 

Etapa: 

Comparteix