• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

El meu fill té una llengua estranya. És normal?

12/05/2016

Igual que en altres òrgans del cos humà, hi ha variants de la normalitat en l'aspecte de la llengua.

És a dir, que hi ha persones que tenen una llengua d'aspecte peculiar sense que sigui degut a un trastorn o una malaltia. De vegades, fins i tot, la seva aparença pot ser tan cridanera que pot donar lloc a confusions amb algunes malalties que afecten la mucosa de la boca.

La llengua és un òrgan compost per diversos músculs, ancorats només a la base, fet que li confereix una extraordinària mobilitat. Està coberta per una fina pell, anomenada mucosa, d'aspecte vermell o rosa brillant.

Al llarg del dors de la llengua es disposen les papil·les gustatives, que són els receptors del sentit del gust. Les papil·les de la part més externa de la llengua (els dos terços anteriors) són molt petites i estan molt juntes entre si, amb una distribució homogènia, el que a primera vista confereix a aquesta part de la llengua un aspecte llis i brillant (veure foto a continuació).

Les papil·les de la part posterior (el terç intern) són més gruixudes i estan disposades en forma de "V" invertida, anomenada V lingual. Aquestes papil·les confereixen a aquesta zona de la llengua un aspecte més rugós.

Dins de les variants de la normalitat de la llengua, les més freqüents són la llengua geogràfica, la llengua fissurada o escrotal i la llengua dentada. 

  • Llengua geogràfica: l'aspecte de la llengua geogràfica és apedaçat, amb àrees vermelles i brillants de vores ben delimitades, que canvien de localització al llarg del temps.
  • Llengua fissurada o escrotal: es caracteritza per la presència d'una o diverses fissures profundes en el seu dors.
  • Llengua dentada: les seves vores laterals presenten indentaciones similars a les d'una serra.

Si bé en condicions normals és freqüent que pugui existir una fina capa blanquinosa (saburra) en el terç posterior de la llengua, l'extensió d'aquesta capa a la totalitat del dors de la llengua (llengua saburral) es deu en la majoria de casos a una higiene oral deficient.

En cas que no desaparegui amb l'optimització de les mesures d'higiene dental i lingual convé consultar amb el teu pediatre per descartar algunes malalties que poden produir lesions d'aspecte similar a la llengua (aftes, fongs, líquen pla...).

Comparteix