• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

El meu fill parla del seu amic imaginari. M’he de preocupar?

23/07/2013

És bastant freqüent sentir a nens menors de 5 anys parlar dels amics imaginaris. Això no ha de ser motiu de preocupació per als pares, ja que en aquesta edat és normal que els petits desenvolupin un món de fantasia paral·lel a la realitat. Només en cas que el nen deixi de realitzar les seves tasques quotidianes o no vulgui jugar amb els seus amics reals hem de consultar amb l'especialista.

És molt habitual que un nen, al voltant dels tres anys, parli d’un amic imaginari. No és una cosa que, en principi, t’hagi de preocupar. Arribats a aquesta edat, els nens poden començar a desenvolupar un univers paral·lel ple d’herois, monstres, fantasmes o altres personatges. Es coneix popularment com l’etapa del pensament màgic. Alguns experts creuen que és un fenomen més comú en fills únics, altres creuen que es tracta de quelcom propi dels més sensibles o dels que tenen més imaginació.

Contràriament al que alguns pares pensen, tenir un amic imaginari pot comportar alguns avantatges per al nen. Es tracta d’un pensament creatiu, i per tant pot servir perquè el nen desenvolupi les seves emocions i les exterioritzi, i al mateix temps, pot esdevenir un vehicle per expressar fòbies, alegries, inquietuds i altres sensacions. De vegades, l’amic imaginari pot encarnar-se en un objecte concret, com un peluix, una joguina, un animal o fins i tot un objecte ordinari. Es tracta de coses que passen a tenir vida pròpia i no és estrany que els petits tinguin converses amb elles.

Els amics imaginaris són companys que els nens creen per ajudar-los a superar certes pors, com el d’haver d’abandonar el bolquer, anar a la guarderia, mudar-se de casa o qualsevol altra cosa que impliqui una realitat diferent. Segons els especialistes, també pot ser una forma de reforçar la confiança en un mateix, ja que en la seva pròpia lògica ells seran capaços de superar un obstacle si el seu amic també pot.

Per estrany que sembli, tenir un amic imaginari també pot ser una manera de començar el desenvolupament de les habilitats socials. Això ajuda els nens a entendre millor el concepte de "punt de vista diferent", a controlar millor les emocions i a alliberar més freqüentment els sentiments.

Malgrat tot el que s’ha assenyalat, no és convenient que et facis partícip de la fantasia del teu fill, ni estimular-la. Encara és menys aconsellable que el renyis o l’avergonyeixis per tenir-ne una, ja que en aquest cas se sentirà malament i procurarà conversar amb el seu amic imaginari d’amagat. En comptes d’això, és millor que observis amb discreció les converses que el petit mantingui amb ell, ja que t’ajudarà a conèixer-lo millor i a més et donarà pistes de quines coses el preocupen i quines necessita.

En cas de dubte consulta amb el teu pediatra.

Referència bibliogràfica:

Los amigos imaginarios de los niños. Guía Infantil. [accés 17 de juliol 2013]

Etapa: 

Comparteix