• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

El meu fill és hipocondríac? Estratègies per a la correcta gestió

26/11/2015

La primera pregunta que ens hauríem de fer abans per respondre la qüestió que dóna títol a aquest article, és si algun dels pares del nen és hipocondríac. Els nens tendeixen a emular el comportament i les conductes dels seus pares, en aquest context si el petit conviu en un entorn en què davant de qualsevol situació es genera una situació de por, té tota la seva lògica que el nen adquireixi aquesta conducta com a correcta i la incorpori en la seva forma de manejar les situacions del dia a dia.

La Reial Acadèmia de la Llengua defineix l'adjectiu d'hipocondríac, vinculat a la hipocondria, entesa aquesta com una afecció caracteritzada per una gran sensibilitat del sistema nerviós amb tristesa habitual i preocupació constant i angoixant per a la salut.

Per tant, se li dóna el valor de patologia i per aquesta situació hem de donar-li l'atenció i importància que es mereix, amb l'ànim de poder oferir eines per a la correcta gestió de les situacions que generin preocupació, angoixa i estrès, i davant les que aquesta conducta no sigui comprensible. El DSM-IV (Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals), també li dóna la categoria de malaltia.

Diversos experts s'han preocupat per analitzar les causes de la hipocondria. Alguns dels estudis han deixat constància d'una relació entre els trastorns imaginaris, vinculats amb la hipocondria, i la depressió. A més d'aquest aspecte, i el que comentàvem anteriorment de la imitació de la conducta dels pares, també es pot presentar la hipocondria vinculada a trastorns afectius. Com sempre, conèixer la causa ens ajudarà a intervenir per evitar que la freqüència del problema augmenti.

La primera acció que haurem de portar a terme suposa estar atents a qualsevol signe o senyal que ens alerti que el nostre fill pot ser hipocondríac. Per tant, haurem de considerar i donar-li la importància que requereixin a aquelles situacions de la salut del nen, davant les que davant del malestar del nen comprovem que realment no hi ha associat cap símptoma i que per tant, pot ser una situació fictícia o exagerada pel menor.

Una forma d'evidenciar aquesta situació i fer-li veure al nen que es troba bé, és portar-lo al metge i que el professional li informe del seu correcte estat de salut i que per tant, el seu malestar ve motivat per alguna por associada.

Signes d'alerta davant d'un nen amb hipocondria

Alguns signes que ens poden alertar, segons el seu origen, podrien ser:

  • Preocupació constant pel seu propi cos i per patir diferents malalties.
  • Ansietat.
  • Temors sense correspondència amb el perill real.
  • Canvis contrastats en el seu estat d'ànim.
  • Autoobservaciones continuades i manipulació de diferents parts del seu cos per comprovar el seu estat de salut.
  • Dolor abdominal recurrent, no vinculat amb cap altre símptoma físic.
  • Pèrdua d'interès per assistir al col·legi o per participar en determinades activitats d'oci que sabem que són del seu interès (esport, música, etc.).
  • Etc.

En segon lloc, quan ja som conscients que possiblement nostre fill sigui hipocondríac, la recomanació és analitzar els possibles factors que puguin motivar aquesta situació.

Alguns escenaris possibles que ens podem trobar són per exemple, la necessitat de cridar l'atenció, perquè se li presti una major atenció a l'infant respecte a un altre germà. Una altra realitat, poden ser situacions d'inseguretat davant d'una excessiva sobreprotecció, que faci que el nen no vagi adquirint suficient maneig de les situacions que es presentin en el dia a dia, i davant d'aquesta situació el mecanisme de defensa adquirit és la manifestació de malestar físic o psíquic.

També es coneix la vinculació de l'aparició de la hipocondria després d'haver afrontat situacions d'alt patiment psicològic, com seria la pèrdua d'un ésser estimat.

Recomenacions per a la gestió del nen hipocondríac

Un cop identificades les possibles causes, i davant les quals l'entorn familiar també ha de col·laborar per corregir-les o millorar-les sempre que sigui possible, algunes recomanacions o hàbits que suggerim i que poden facilitar un millor maneig de les situacions de risc del nen, són:

  • No t'angoixis davant de situacions que li puguin fer sentir insegur o que li causin algun tipus de dolor. Per exemple, si el nen cau i es fa mal, haurem de calmar-lo i dir-li que no s'ha fet un mal important, que el dolor passarà aviat i que amb la nostra cura millorarà ràpid.
  • Treballa a nivell de comunicació les situacions que es vagin presentant i que li generin algun tipus de por, i ofereix-li eines que li facin relativitzar-les. Per exemple, pensar en escenaris que puguin ser més greus o complicats, fer-li recordar que l'última vegada que va sentir un dolor no va ser important, que si el portem al metge quan creiem que el que li passa no requereix d'una visita mèdica, potser faci que un nen que tingui un problema greu hagi d'esperar més estona a la consulta per ser atès, etc.
  • No mediquis mai al teu fill sense la prescripció mèdica que demostri que estigui malalt, amb l'ànim d'aconseguir un efecte placebo en el mateix.
  • No el motivis a faltar a l'escola davant d'una malaltia que saps que no és probable. Si realment el nen es troba malament, els mestres et contactaran per comentar la situació i que el portis al metge, o l'atendrà en primera instància la infermera del col·legi si és que disposa d'aquest tipus de professionals. En aquest sentit, posa't a tu com a exemple. Explica-li que tu, davant petites molèsties, mai faltes a la feina i que el més probable és que durant les hores següents la molèstia de salut desaparegui i que et trobis millor.
  • Intenta conèixer millor al teu fill i analitza els episodis en què manifesti una conducta d'hipocondria. Això t'ajudarà a distingir situacions de malaltia de les que són inventades. Tingues en compte que qualsevol patologia sempre dóna senyals d'alarma observables, per tu en primera instància, o per un professional mèdic... per tant, si tu mateix no estàs segur que el seu malestar estigui vinculat amb una malaltia, el més probable és que no sigui així. Igualment, et recomanem que davant de qualsevol dubte que puguis tenir, acudeixis al consell mèdic per a la vostra tranquil·litat, però sempre en la que hi hagi un mínim símptoma d'evidència de la malaltia.
  • Treballa amb el teu fill recursos que l'ajudin a conèixer que les seves pors també les senten altres nens, que són relatives i que al no ser greus no van vinculades a una situació de malaltia. Exercita juntament amb ell l'habilitat de transformar els pensaments negatius en judicis raonables. Explica-li que tu també sents pors i inseguretats, i com ho gestiones. Normalitzar la situació i explicar-li que els seus sentiments són també comuns en els adults, l'ajudarà a veure que no només ell se sent així i li permetrà sentir-se comprès.
  • Acudeix al consell professional. Si veus que la conducta del teu fill d'hipocondria no és puntual. Si es repeteix sense motius i veus que no disposes de recursos per a la seva millora, la recomanació és portar-lo a un psicòleg infantil que l'ajudi a evitar que la situació empitjori.

La nostra recomanació és observar les possibles situacions que ens serveixin de sospita conforme el nen pogués ser hipocondríac. Valorar les causes i intervenir el més aviat possible, és essencial per a la seva millora.

La hipocondria es tracta, es pot reduir o curar, per tant, una actitud passiva considerant que pot ser un atribut de la personalitat del nen no és convenient. En aquest context, la família és clau, els professionals educatius també i en cas necessari el suport professional és indispensable.

Accés a les fonts de consulta:
Hypochondriasis. Child Mind Institute. [Data de consulta: 26/11/2015] 
Información básica sobre hipocondría. Child Mind Institute. [Data de consulta: 26/11/2015] 
¿Hay solución para los hipocondríacos?  El País. [Data de consulta: 26/11/2015] 

Comparteix