• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

El metabolisme és el que determina la duració de l’embaràs i no la mida del canal del part

El metabolisme és el que determina la duració de l’embaràs i no la mida del canal del part
30/08/2012

Segons un nou estudi, el metabolisme condiciona la durada de la gestació humana i no els malucs de la mare.
Un nou estudi publicat al Proceedings of the National Academy of Sciences suggereix que la durada de la gestació està limitada principalment pel metabolisme de la mare i no per la mida del canal del part tal com s’havia pensat fins ara.

La Dra. Anna Warrener, investigadora de l’estudi de la Universitat de Harvard, va observar com afecta l’amplada dels malucs en la locomoció de les dones i va determinar que no existeix una correlació directe entre tenir uns malucs més amples i una locomoció disminuïda. Segons Holly Dunsworth, antropòloga de la Universitat de Rhode Island, i coautora de la investigació, tenint en compte la mida del cos de la mare, la gestació humana és una mica més llarga en comparació amb altres primats i, a més, en comparació, els nadons són lleugerament més grans del que s’espera.

Degut a que la mida corporal és un bon indicador de la taxa metabòlica, Dunsworth va analitzar si el metabolisme podia oferir una millor explicació per a les característiques del naixement humà. Juntament amb altres investigadors del Hunter College de Nova York, es va determinar una nova hipòtesi sobre el naixement humà anomenada EGG (per les sigles dels termes en anglès d’energètica, gestació i creixement).

L’hipòtesi EGG afirma que els nadons neixen perquè la mare no pot aportar més energia al creixement del fetus i, per tant, l’energia de la mare és la principal limitació evolutiva, i no els seus malucs .

Els resultats de l’estudi evidencien que el part es produeix quan s’està a punt de creuar el que es denomina «zona de perill metabòlic», que es correspon amb el límit en el número de calories que el nostre cos pot cremar diàriament. Per aquest motiu, durant l’embaràs, les dones que s’apropen al seu límit energètic, donen llum abans d’arribar a ell.

Aquesta condició metabòlica permet entendre per què els nadons humans són més indefensos en comparació amb els ximpanzés o altres primats. Per a que un ésser humà donés llum a un nadó amb el mateix nivell de desenvolupament que el ximpanzé, es necessitaria un període de gestació de 16 mesos, la qual cosa duria les mares molt més enllà dels seus límits energètics. De fet, inclús un mes més de gestació podria fer que creuessin la zona de perill metabòlic, segons els investigadors.

Referència bibliogràfica

URI anthropologist’s research refutes long-held theory on human gestation, The University of Rhode Island, 2012 [accés: 30 d’agost de 2012]. Disponible a: http://www.uri.edu/news/releases/?id=6358

Etapa: 

Comparteix