Menors i violència de gènere: un fenomen en auge?

Cada vegada surten a la llum més casos de violència de gènere entre parelles adolescents. Noies molt joves van als jutjats per revelar reiterades situacions de control a través del telèfon mòbil, manipulació psicològica i agressions físiques. 

Els jutges de menors van enjudiciar el 2017 per delictes de maltractaments a 266 menors d'edat, nois que, sense tenir complerts encara els 18 anys, han convertit les vides de les seves parelles en un infern. Són un 48% més que els 179 registrats l'any anterior.

Creixen les denúncies

La realitat és que es tripliquen les denúncies a menors per violència de gènere. Un total de 356 menors, d'entre 14 i 17 anys, van ser denunciats per violència masclista en els deu primers mesos del 2017, segons va informar el Govern en resposta a una pregunta parlamentària de la portaveu d'Igualtat del PSOE, Ángeles Álvarez. Aquesta xifra és la més alta dels últims nou anys i suposa gairebé el triple de casos que els comptabilitzats el 2008.

Les xifres estan recollides en l'estadística anual que aquest dilluns va fer pública l'Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). L'òrgan de govern dels jutges considera "molt preocupant" l'increment de denúncies de maltractaments en què l'agressor és menor d'edat. 

De les 266 registrades l'any passat, 249 van acabar amb la imposició de mesures (als menors no se'ls apliquen penes de privació de llibertat, però sí se'ls condemna a treballs reeducatius d'ajuda a la comunitat), 210 relatives a menors espanyols i 39 a estrangers.

El perill de normalitzar actituds de violència de gènere

Ángeles Carmona, presidenta de l'Observatori, explica que "als jutjats cada vegada es reben més denúncies que afecten menors d'edat". "Són nenes molt joves, de 15, 14 o fins i tot 13 anys. Això té una doble lectura: d'una banda és positiu perquè s'està denunciant més, de l'altra, indica que en les generacions més joves persisteixen les actituds masclistes en la parella".

Les dades dels jutges es complementen amb els del Centre Reina Sofia sobre Adolescència i Joventut, que, en diverses enquestes realitzades en els últims anys, han tret percentatges esgarrifosos: un 27% dels joves espanyols creu que la violència de gènere és una conducta normal en el si de la parella; més del 80% dels adolescents afirma conèixer algun acte de maltractaments en parelles de la seva edat; la meitat dels nois i noies afirma que la violència masclista ha augmentat a Espanya en els últims anys.

La gran majoria dels enquestats pel Centre Reina Sofia té una amiga que permet que la seva parella li revisi el mòbil o coneix a un noi que li diu a la seva parella  amb qui pot parlar o a on pot anar, que controla tot el que fa, que la insulta o difon imatges íntimes a les xarxes socials sense el seu consentiment, que li impedeix que vegi a les seves amigues o que l'obliga a fer coses que no vol. 

La ignorància

Els adolescents sovint no tenen clar en què consisteix la violència masclista. Una ignorància que afavoreix que visquin amb naturalitat actituds cap a la seva parella que poden resultar molt perjudicials. Ho perceben els agents dels Mossos d’Esquadra que fan xerrades a les escoles per prevenir aquest tipus de maltractament. «Poses exemples de coses que no s’han de fer i t’adones que hi ha dos o tres nois que estan al·lucinant i es miren els uns als altres. Això els delata». Andrea García, cap del Grup Central d’Atenció a la Víctima de la policia catalana, explica que amb relativa freqüència, després d’una d’aquestes conferències preventives, reben trucades de professors o pares perquè una noia acaba de demanar-los ajuda en haver-se reconegut com a víctima d’una relació destructiva.

Pel que fa a les víctimes, els psicòlegs reconeixen que no hi ha un perfil fix de menors. N'hi ha en tots els trams d'edat i en tots els nivells socioeconòmics: "Ens trobem amb noies que tenen un poder adquisitiu baix i gent amb molts diners. També es produeix en famílies desestructurades o molt complicades i en altres casos amb molt bones relacions familiars. Moltes vegades, quan arriben no s'adonen que les estem atenent per ser víctimes de violència de gènere i pensen que es tracta tan sols d'una consulta psicològica", afegeix la professional.

Internet i mòbil, eines de control al servei del maltractador

Internet, les xarxes socials i el telèfon mòbil s'han convertit en nous elements de control per als maltractadors, segons reconeix una psicòloga de la unitat d'atenció a dones adolescents víctimes de violència de gènere. A través d'aquesta "cultura de la immediatesa", el noi exigeix a la seva parella saber en tot moment què fa, on es troba i amb qui està. 

"El mòbil genera una gran violència psicològica. Es poden demanar fotos per saber on es troba o qui acompanya la menor. A més, moltes vegades agafen els propis terminals i revisen totes les converses i les relacions", afirma la psicòloga. Aquesta actitud va acompanyada moltes vegades de bloqueig o l'eliminació de molts contactes o temes tan particulars com el canvi de les fotos dels perfils. D’aquesta manera "es va acotant i restant el grup d'amistats en aquestes xarxes sense que moltes vegades la menor es doni compte. Mica en mica la víctima deixarà de tenir amics als quals explicar el que li està passant, amb els consegüents problemes que això genera", conclou.

Educació com a solució

Carmona, presidenta de l'Observatori, insisteix que aquestes dades "han de portar a una reflexió" i ressalta "la importància de l'educació", perquè, "des dels tres anys, els nens i les nenes rebin educació en el respecte, en la igualtat, en tenir unes relacions afectives sanes, en prevenir conflictes". 

Una altra dada igualment "preocupant" que apareix en l'informe anual del CGPJ és que els familiars de les víctimes només interposen un 2% de les denúncies realitzades. És un percentatge "molt baix", que no puja tot i que ha crescut el nombre de peticions d'auxili als jutjats. Els jutges estan inquiets per "la falta" d'implicació dels cercles pròxims, un fet que obeeix, segons Carmona, al fet que la violència de gènere "se segueix percebent com una cosa que pertany a la intimitat de la parella, on no hem d'entrar".