• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

Malaltia de Kawasaki: què és, com es diagnostica i tractament

11/01/2016

Què és la malaltia de Kawasaki?

És una malaltia de causa desconeguda produïda per una inflamació de les artèries de petit i mitjà tamany de tot el cos. Afecta gairebé sempre a nens menors de vuit anys i és excepcional en adults.

Se sospita que és produïda en persones genèticament predisposades per la influència d'un factor extern. El fet que sola donar-se en petits brots epidèmics fa pensar en la participació d'alguna infecció vírica en l'inici de la malaltia.

Quines manifestacions produeix?

Atès que afecta les artèries de tot el cos, les manifestacions són molt variades:

  • Típicament es presenta amb febre elevada (> 39°C) de diversos dies d'evolució.
  • L'afectació de la pell produeix una erupció a tot el cos.
  • Augment del volum dels ganglis del coll.
  • Inflamació dels llavis i de la llengua, que adquireix un aspecte de maduixa.
  • Conjuntivitis ("ulls vermells") sense lleganya.
  • Inflamació de mans i peus, amb descamació en setmanes posteriors.
  • En lactants i nens petits típicament produeix irritabilitat, per meningitis asèptica (no infecciosa).
  • Per afectació de l'intestí pot produir dolor abdominal i diarrea.
  • L'afectació del ronyó pot produir que l'orina contingui sang (hematúria) o cèl·lules d'inflamació (piuria).
  • Pot aparèixer dolor i inflamació d'articulacions.
  • L'afectació del cor (carditis) i de les artèries coronàries (aneurismes o dilatacions) és una complicació infreqüent de la malaltia però condiciona un pitjor pronòstic.

Com es diagnostica?

No hi ha cap prova diagnòstica de la malaltia de Kawasaki. Se sospita quan un nen presenta febre elevada de, com a mínim, cinc dies d'evolució, juntament amb almenys quatre de les manifestacions típiques abans comentades.

L'analítica de sang no aporta dades específiques de la malaltia, sinó d'"inflamació" de causa inespecífica, amb elevació dels leucòcits, de la PCR i de la VSG. A la segona setmana de la malaltia es dóna típicament una elevació de les plaquetes.

És important realitzar una ecocardiografia en el moment del diagnòstic i a les 3-4 setmanes de l'inici de la febre per descartar que s'hagi produït aneurismes (dilatació) de les artèries coronàries.

Quin és el tractament?

No té un tractament específic. En cas de sospita s'aconsella l'ingrés hospitalari i s'administra un sèrum intravenós amb anticossos (immunoglobulines) la finalitat és disminuir la inflamació produïda per la malaltia. La remissió de la febre en les 24 hores següents després de l'administració del sèrum és molt suggestiva que es tracta d'aquesta malaltia, per la qual cosa també té utilitat com a orientació per al seu diagnòstic.

A més de les immunoglobulines, el tractament inclou l'administració d'àcid acetilsalicílic, inicialment a dosis més altes per contribuir a baixar la inflamació, i posteriorment a dosis més baixes per prevenir els trombes ocasionats per l'excés de plaquetes.

Quin és el pronòstic?

Si no hi ha afectació cardíaca ni de les artèries coronàries, la malaltia sol curar de forma espontània i sense seqüeles.

 

Comparteix