«Llegir és voler que el món no s’acabi mai», entrevista a Jordi Nadal, editor

Entrevista a Jordi Nadal, editor i fundador de Plataforma Editorial. 

Les editorials perden un 31% de facturació, per què? 

En part perquè la cultura de llegir en paper s’ha abandonat, també per la caiguda d'ingressos de la classe mitjana, que és la classe lectora per excel•lència, a causa de la crisi, i finalment, perquè hi ha moltíssima pirateria i la gent es pensa que descarregar-se un llibre il•legalment no és robar. 

I també perquè el joves ja no llegeixen tant?

No tant, jo crec que el món es polaritza i aquells que llegeixen segueixen llegint. En el fons llegir no és fàcil, com tot allò que és important a la vida, les coses importants no són fàcils. Llegir requereix una mica de temps i d'esforç, però és infinitament gratificant. Llegir és com plantar un hort, l’has de sembrar perquè les llavors germinin i et donin flors i fruits... el fruit del coneixement. L'amic Emili Teixidor em va dir que un dia un nano li va dir “llegir és voler que el món no s’acabi mai" .

«Llegir és una font de vida interior»

Fantàstic aquest pensament!!!

A la vida, per anar bé, hem de tenir uns estudis, un ofici que ens permeti viure, una afició i vida interior. Llegir és una font de vida interior.

Potser les presses amb què fem viure els nens avui en dia i els jocs d’ordinador amb recompensa immediata, fan que es llegeixi menys?

Sí, Emerson, pensador nord-americà, deia que quan camines sobre una superfície de gel molt prima, la salvació és la velocitat, però en el fons és una trampa perquè t'acostumes a haver de córrer sempre. La velocitat fa que passem ràpidament per sobre de les coses sense aturar-nos a contemplar-les, a reflexionar-les i a absorbir-les. Corres però no vius. I per llegir cal parar.

Quant fa que es publiquen llibres anomenats "d’autoajuda"?

Doncs no ho sé exactament, però suposo que deuen venir dels EEUU amb la psicologia positiva. 

Per què els llibres d’autoajuda tenen una mica de mala premsa? 

Això és perquè hi ha gent molt exquisida, l’exquisidesa és una arrogància mal entesa i mal expressada. Hi ha molta gent a qui li agrada dir que això està bé i allò està malament i crec que ens hauríem d’acostumar a fer menys judicis. Hi ha llibres d’autoajuda dolents, certament, com hi ha pel•lícules dolentes; i si un llibre és dolent, doncs el deixes i llestos.

Per què tenen tant d’èxit aquests llibres? 

Tenen èxit perquè ara són més necessaris a causa de que la societat està en tensió. El món està canviant a una velocitat brutal, la tecnologia fa que es generi una velocitat de resposta absolutament necessària en el món laboral, la feina és més precària, el món de la parella és més complicat perquè falta temps i la classe mitjana d’occident va cap enrere. Aparentment, sembla que anem a més però, en realitat, anem a menys.

Vivim menys? Sentim menys?

Sí, com que la corda està més tensa, vivim amb hipertensió.

«També podem ser rics en converses, rics en coneixements, rics en somriures...»

Som uns estressats com diuen els nens? 

Som uns estressats perquè les normes del joc han canviat.  Si els teus pares i els teus avis, per exemple, eren industrials del tèxtil,  fa 60 anys que la teva família va a menys. Però si baixem el nivell econòmic potser t'estàs fent ric en altres coses; ric en converses, ric en coneixements, ric en somriures... és diferent l'èxit i el compliment.

«L'èxit és extern i dolç. El compliment és intern i t'enforteix»

Com de diferent?

L’èxit és extern, com el fracàs, és de pell cap a fora, la gent el veu i és llaminer. El compliment, en canvi, és intern, és estar alineat amb allò que penses i amb allò que fas, i això et fa fort, molt fort... i la gent t’ho nota només si fila molt prim. 

Es venen molts llibres sobre educació, per què?

Perquè ens hem adonat que A+B no dona C, allò de “Nen, estudia, treballa, porta’t bé i seràs feliç” No! No és així!!! En l'educació no existeix el mecanicisme.

Certament, l'educació no té res a veure amb la mecànica!

Exacte, tu has de fer la teva pròpia combinació per educar la teva criatura, aquella en què creus. De vegades n’obtindràs una recompensa, i d'altres un fracàs. Has d'apostar, escollir el teu pla, el teu camí, el teu full de ruta de la vida, amb allò que creus que és important fer, tingui o no tingui premi. I aquest és el repte. Potser aquests llibres ajuden a pensar en les opcions del camí. En tot cas aquells que compren aquests llibres en són conscients, s’aturen, saben l’enorme valor que té un llibre, perquè llegir és aprendre i això ens dóna més tranquil•litat per anar per la vida quan cada dia hem d'escollir, perquè quan eduques un fill, cada dia esculls. 

Els mestres i educadors ens queixem de que la televisió no ajuda.

Hi ha dibuixos animats que són absolutament tòxics i destructius, es nota que només els interessen els diners. Són uns cínics, fomenten el fet de comprar o que els nens siguin mascles alfa violents. Aquest tipus de programació fa més difícil la feina als pares i als mestres.  

«Els dos oficis més bonics del món són mestre i metge»

Hi ha alguna cosa que vulguis afegir, Jordi?

Si no tens la sort de ser mestre o  metge, que són els dos oficis més bonics del món, editar és una solució molt bonica perquè encara que no arribo a curar ni a educar ningú, allò que faig pot tenir cert poder curatiu. El meu catàleg és el d'un munt d'escriptors que fan música, i jo sóc com un director d’orquestra que passa per tots els instruments perquè compleixin la seva funció, encara que jo ni sóc compositor ni interpreto.

Però al final ets qui crea la música. 

Sí, perquè el concert ha de continuar perquè la música no s'acabi mai!!!

Ah!! I digueu-los que si volen que el món no s'acabi mai... cal que llegeixin molt!!!