• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

Litiasi renal (“càlculs renals") en la infància

16/02/2018
Si bé és més freqüent que es doni en persones adultes, els nens també poden tenir litiasi renal (també coneguda com càlculs renals, "pedres al ronyó"). És important conèixer que en les últimes dècades s'ha produït un increment progressiu del nombre de persones que la pateix, així com un avançament en la seva edat d'aparició, de tal manera que en els últims anys s'ha multiplicat per cinc la seva incidència en la infància .

Les seves causes són múltiples. En alguns casos hi ha alteracions genètiques que produeixen una alteració del metabolisme que pot afavorir la seva aparició (hipercalciúria idiopàtica, hipocitratúria, hiperoxalúria, hiporuricosuria, cistinúria...). En aquests casos sol haver antecedents familiars de persones amb càlculs renals.

En altres casos es poden veure afavorides per l'existència d'infeccions d'orina o de malformacions dels ronyons o de la via urinària. No obstant això, l'increment abans esmentat sembla ser degut als canvis en els hàbits dietètics que s'han produït en els darrers anys.

D'una banda, l'excés de sal, de calci (en productes lactis), d'oxalat (present en la xocolata i els refrescos de cola) i de proteïnes d'origen animal afavoreixen la formació de càlculs renals. D'altra banda, el descens del consum de nutrients "protectors" davant de la seva producció, com ara les fruites, verdures, llegums i cereals integrals.

Com es manifesta en nens?

En nens grans i adolescents produeix el quadre típic del còlic nefrític i el seu diagnòstic és més senzill: dolor a la zona lumbar que s'irradia cap a la pelvis i els genitals, dificultat per a la micció, sagnat per l'orina, nàusees, vòmits...

En nens petits les manifestacions solen ser molt més subtils, com ara dolor amb la micció, vòmits, dolor abdominal o només en forma d'irritabilitat o de sagnat per l'orina de forma persistent sense dolor ni altres manifestacions aparents.

En aquests casos, l'anàlisi d'orina pot resultar d'utilitat per al diagnòstic, tenint en compte que de vegades pot resultar difícil diferenciar una litiasi renal d'una infecció d'orina, tant per les seves manifestacions com pels resultats de l'anàlisi d'orina, que en ambdós casos pot mostrar únicament la presència de sang i de leucòcits (cèl·lules inflamatòries).

En cas de dubte, tenint en compte que poden presentar-se litiasi i infecció d'orina en el mateix nen l'una com a conseqüència de l'altra, cal afegir antibiòtic al tractament.

Atès que la radiografia d'abdomen no permet visualitzar alguns tipus de càlculs i que exposa el nen a radiació, l'ecografia abdominal és la prova d'imatge d'elecció inicial. En alguns casos pot ser necessària la realització d'altres proves d'imatge, com ara el Uro-TAC o la Uro-ressonància magnètica. 

Com es tracta?

Atès que produeix un dolor intens i que pot produir afectació de l'estat general i d'hidratació, en nens sol requerir ingrés hospitalari per administrar fluids intravenosos i antiinflamatoris / analgèsics. En cas de sospita d'infecció d'orina s'afegeix antibiòtic al tractament.

Els càlculs petits solen expulsar espontàniament, amb la micció. Els més grans solen necessitar tractament amb litotrícia (una tècnica que afavoreix la fragmentació del càlcul) o de cirurgia.

En cas de produir litiasi de repetició, o si existeixen antecedents familiars, és recomanable que el nen sigui valorat per un especialista en nefrologia infantil.

Comparteix