L'estrès d'una mare pot afectar la salut del seu fill?

04/03/2021

Font:

Els investigadors de la Universitat de Cincinnati han descobert que l'estrès en una dona embarassada pot afectar les possibilitats de que el seu bebè desenvolupi malalties, potser fins i tot al llarg de la seva vida.

Segons l’estudi, els factors psicosocials que generen estrès en la mare, com ara la manca de suport social, la soledat, l'estat matrimonial o el dol, poden mutar l'ADN mitocondrial del seu fill i poden ser precursors d'una gran quantitat de malalties.

Asma, obesitat, TDAH i autisme

"Hi ha molts problemes de salut que comencen a la infància i que tenen vincles amb la disfunció mitocondrial, incloses asma, obesitat, trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat i autisme", explica Kelly Brunst, doctora, professora adjunta de ciències del medi ambient i de la salut pública a la Universitat de Medicina de la UC i autora principal de l'estudi.

"El període fetal i infantil és un moment vulnerable a l'exposició ambiental a causa d'un augment del desenvolupament durant aquests períodes", diu Brunst. “Els efectes de programació resultants de canvis induïts pel medi ambient es produeixen amb el pas del temps i probablement comencen durant la gestació a nivell molecular i cel·lular. Aquests canvis alteren els estats fisiològics que probablement juguen un paper en el desenvolupament de l’infant, tenint uns resultats adversos per a la seva salut ".

Mutacions mitocondrials en la placenta

Com a part de l’estudi, els investigadors van seqüenciar el genoma mitocondrial i van identificar mutacions en 365 mostres de placenta de mares que van donar a llum a Boston i Nova York entre el 2013 i el 2018. Es va utilitzar un model de regressió multivariable per analitzar l’estrès matern en el seu dia a dia, en relació amb el nombre de mutacions gèniques del genoma mitocondrial de la placenta.

Les dones que experimenten un augment de l’estrès psicosocial (que poden anar des d’agressions sexuals, violència domèstica o lesions greus fins a l’empresonament, malalties físiques o mentals i dificultats familiars) van presentar al llarg de la seva vida un major nombre de mutacions mitocondrials placentàries. Les associacions més fortes es van observar entre les dones negres. Es van observar mutacions altes de l’ADN relacionades amb l’estrès a la placenta en dones blanques i negres, però no en dones hispanes.

Les conclusions de l’estudi es van publicar a la revista acadèmica Biological Psychiatry.

"La idea darrere d'aquest treball consisteix a comprendre com el nostre entorn, en aquest cas l'estrès i el trauma matern, afecta la funció mitocondrial i, en última instància, el desenvolupament neuroconductual", diu Brunst. "L'esperança és conèixer els motius pels quals certs nens són vulnerables a desenvolupar una sèrie de problemes de salut complexos prèviament relacionats amb exposicions ambientals com l'estrès crònic o la contaminació de l'aire".

Es determinant l’estrès en la mare abans de la gestació?

"Preguntem per esdeveniments que podrien haver passat abans de l'embaràs, fins i tot durant la infància de la mare, com a part del nostre estudi", diu Brunst. "Així que el que ens està dient és que l'estrès que ha experimentat una dona fins i tot abans d'estar embarassada pot tenir un impacte en el genoma mitocondrial del fetus".

Brunst va dir que hi ha algunes malalties per les quals les dones negres corren més risc (obesitat, diabetis i certs càncers), de manera que poden ser més afectades per l'estrès i, posteriorment, desenvolupar aquestes malalties que també s'han relacionat amb l'estrès ".

La paradoxa hispànica

"El que va ser interessant en l'estudi va ser que els hispans exposats a l'estrès tenien menys mutacions placentàries en l'ADN mitocondrial", diu Brunst.

Ella diu que una explicació podria ser el que els investigadors anomenen la "paradoxa hispànica". És el fenomen epidemiològic que documenta una millor salut i una menor mortalitat en relació amb els blancs no hispans malgrat un major risc i un estatus socioeconòmic inferior en els hispans ".

"Malgrat l'exposició a més estrès i traumes, les dinàmiques socioculturals específiques dels hispans poden atenuar experiències d'estrès que al seu torn tenen efectes posteriors en els mecanismes psicofisiològics i millors resultats", diu Brunst. "Aquesta és només una possible explicació".