• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

L’esport en els nens ha de servir per estimular i no per bloquejar

13/09/2013

És en els primers anys de vida quan l’ésser humà actua com una esponja, absorbint un munt d’informació motriu, psicològica i emocional, i l'esport té un paper clau.

Sempre hem escoltat que la infantesa és l’etapa de la vida on les persones són capaces de rebre i assimilar més quantitat d’informació. Es tracta d’un període en què el nostre sistema neuronal es troba en un moment de plasticitat extraordinari per poder anar copsant tota mena d’inputs que aniran confeccionant el nostre esquema motor (grau de destresa física), la nostra xarxa dendrítica (per activar-nos més i millor) i la nostra forja emocional (actituds davant la vida). Els estudis actuals de les neurociències es posicionen en aquesta direcció, atorgant a aquestes edats primerenques una importància molt determinant en la consecució d’un model de funcionament individual de cadascú de nosaltres.

És per tot això que, quan parlem de les activitats esportives que haurien de realitzar els nostres nens i nenes, hauríem de considerar algunes qüestions.

La primera és la diversitat de l’exercici. Haurem d’oferir als nostres joves una graella de propostes que potenciïn el desenvolupament de totes les capacitats físiques motrius (força, resistència, velocitat i flexibilitat), així com l’avenç en les capacitats de caire perceptiu i motriu (coordinació, equilibri, percepció del temps i l’espai, etc.). Per tant, no és tan important si el nen o nena practica futbol o patinatge (de fet, seria interessant que no fes res específic i apostés per tasques multiesportives) sinó que, en aquesta proposta tancada (futbol o patinatge), els professionals que se n’encarreguen coneguin la incidència que les seves actuacions poden tenir en el desenvolupament dels nens.

L’especificitat d’una determinada acció, també anomenada tecnificació, assoleix nivells immillorables a través de la mecanització, però elimina la possibilitat de créixer en altres aspectes. Així, repetir moltes vegades un moviment esportiu, a priori, pot garantir la seva excelsa execució, però de ben segur tancarà espais de recerca motriu que el cos no abordarà.

La segona gran qüestió fa referència a la “coacció” que podem establir sobre els infants, si tot el que han de fer durant l’activitat esportiva està marcat per un model ja establert (“ara farem entrades a la cistella de bàsquet per la dreta i deixarem la pilota en safata”). Els models dels grans equips d’esport professional mediàtics són una possibilitat entre d’altres, però no hem de pretendre que els nens i nenes que practiquen esport facin les coses de la mateixa manera. Hem de deixar-los florir en la presa de decisions individual i col•lectiva, i així apostar per noves solucions estratègiques que els facin enriquir-se en els aspectes motrius (tècnica), intel•lectuals (tàctica) i emocionals (valors). L’esport en els nens i les nenes no és el mateix que practiquen els professionals: es tracta d’un procés d’aprenentatge amb objectius ben diferents, que necessita un plantejament obert i engrescador, que estimuli i no que bloquegi.

La tercera qüestió ens porta a la magnífica oportunitat que ens ofereix la proposta esportiva: mitjançant l’esport, podem fer aflorar els sentiments i les emocions que, ben canalitzades, poden fer que els nostres nens transitin per l’autopista de l’empatia, la solidaritat i la bona educació. Sempre haurem de situar-nos en el sender de l’esport de formació, i caldrà desterrar qualsevol episodi de queixa, protesta o conducta inadequada.

Consell: 

Totes les persones tenim la nostra motxilla. L’edat escolar és el moment d’omplir-la correctament. Si no ho fem aleshores, les conseqüències poden ser molt negatives en l’edat adulta. Els nens i les nenes han de fer un esport divers, divertit i estimulant, que aprofiti la seva desbordant curiositat.

JOAN CARLES FOLIA

Article escrit per Joan Carles Folia, Director gerent d’ORGANITZA SL, empresa de serveis esportius i educatius.

Llicenciat en CAFE, mestre i coach esportiu i educatiu.

 

Comparteix